Sense saber-ho, la Colla Vella dels Xiquets de Valls i els Castellers de Vilafranca van retre, dissabte passat al Catllar, un gran i merescut homenatge a Ramon Roca i Vila, el corresponsal catllarenc del diari tarragoni La Opinio;n en l.u;ltim quart del segle XIX, un periodista casteller avançat al seu temps (un periodista modern, en podriem dir), la majoria de croniques del qual podem llegir al volum Miscel·lania castellera. Anys 1850-1900 (Radio Capital de l.Alt Camp; Valls, 1989) del malaguanyat i recordat Miquel Trenchs. Efectivament Ramon Roca i Vila (de qui el Joan Olive, l.incombustible factotum de l.actuacio; del Catllar, em va explicar que havia estat secretari de l.Ajuntament d.aquest municipi del Tarragone;s i del qual havia buscat endebades mes informacio;) ens delecta amb la lectura de les seves croniques de les actuacions castelleres, sobretot, de Tarragona i el Catllar, en les quals es fa resso de la -.lucha que sostuvieron en esta [la ciutat de torn] las dos compañias de Xiquets de Valls-., amb una riquesa de detalls i matisos en la descripcio; que ja voldrien tenir moltes croniques actuals. Doncs be, l.altre dia al Catllar, mentre intentava pair el que havia passat a la tercera ronda de l.actuacio;, m.imaginava que a Ramon Roca li hauria encantat escriure la cronica d.aquesta diada, perque; el que vam viure dissabte a la plaça Major del Catllar es segurament el mes semblant al que era, al vuit-cents, un duel entre les dues colles dels Xiquets de Valls (i recordem que Roca era partidari de la Colla Nova). I es que servidor mai abans havia presenciat un cara a cara tan explicit entre dues colles en una mateixa plaça.

Ara be, una vegada recuperat de l.enorme impacte emocional que el -.pique-. entre les dues colles va tenir sobre els espectadors que l.altre dia vam tenir el privilegi de ser a plaça, voldria plantejar algunes reflexions al voltant del que va passar. D.entrada, he de dir que jo, com la majoria de pu;blic, m.ho vaig passar molt be, vaig xalar i vaig vibrar amb la seqüe;ncia. Aixo no obstant, mes en fred, em pregunto en veu alta si el que van fer els Castellers de Vilafranca va ser correcte, es a dir, si esta be que una colla intenti a plaça un castell que fa un any que no ha assajat nomes perque; l.altra colla acaba de fer una construccio; que fins aquell moment era patrimoni exclusiu dels penedesencs. En aquest sentit, reflexiono que, pel que sabem, sembla que al segle XIX aixo era força freqüent en les actuacions en que; compartien plaça les dues colles vallenques, ja que aquestes actuacions sempre es plantejaven com un duel entre totes dues (i en un duel sempre hi ha un guanyador i un perdedor). A mes, tambe coneixem exemples de casos semblants en diades del segle XX. Finalment, no podem oblidar que a vegades s.han aixecat veus critiques dirigides a colles per haver provat a plaça (especialment al Concurs de Tarragona), nomes per l.afany de guanyar, castells que no havien assajat. Evidentment, jo no tinc la resposta absoluta a aquestes preguntes; nomes les plantejo perque; hi debatem al voltant (i repeteixo que jo, dissabte, vaig xalar de debo).

D.altra banda, penso que la reaccio; dels Castellers de Vilafranca dissabte al Catllar te mes d.una lectura. D.una banda, es pot interpretar com a mostra de fortalesa dels vilafranquins el fet d.haver assolit de manera tan brillant (i a mes girant el pilar de 6) un castell que feia un any que no s.assajava. Per un altre canto;, els de la camisa verda estaven euforics i ho justificaven explicant que la -.provocacio;-. de la Colla Vella els havia esperonat i que, per tant, els ho -.agraïen-., perque; involuntariament els havien aixecat la moral. D.altra banda, en canvi, el primer argument servia a la Colla Vella per afirmar que el 3 de 8 amb el pilar no es un castell tan dificil com deien els penedesencs (o, en tot cas, -.que es menys dificil que el 3 de 8 per sota-., ine;dit per als vilafranquins). IEn segon lloc, la reaccio; vilafranquina, en canvi, es pot interpretar tambe com a mostra de debilitat, en el sentit que els verds van anar a remolc dels vallencs (i, aixi, el mateix David Miret confessa ara que el 3 de 9 amb l.agulla pot ser un objectiu per a Sant Fe;lix, quan fins ara no teniem noticies d.aquest castell). I, finalment, hi ha, a mes, aquesta necessitat que semblen tenir els penedesencs d.intentar demostrar sempre que so;n els millors.

En definitiva, amb aquest article nomes he volgut reflexionar sobre el que va passar dissabte al Catllar i, sobretot, donar les gracies a les colles per la bona estona que ens van fer passar, tot recordant la figura de Ramon Roca i Vila i mostrant la meva simpatia per la plaça del Catllar.

Quan un exe;rcit es, a priori, superior, els seus enemics han de pensar-se molt i molt quan i com li plantaran batalla. Tot i que inevitablement en un moment o altre caldra anar a per totes i lluitar en terreny obert, cara a cara, la millor alternativa fins que aquest enfrontament definitiu es produeixi es la guerra de guerrilles: defugir el combat i aprofitar, en canvi, aquell moment en que; l.enemic te alguna debilitat o be no te capacitat de resposta.

Els Castellers de Vilafranca han estat, els darrers anys, un exe;rcit practicament invencible que justament en fa ostentacio;, d.aquesta qualitat de no sortir mai derrotats de plaça. Per als seus rivals hi hagut poques opcions. I no, la darrera edicio; de les Santes no compta perque;, mes que una victoria capgrossa, va ser una mena d.autoinmolacio; dels verds. De manera que sovint ha estat la Colla Vella dels Xiquets de Valls l.u;nica disposada a plantar cara als vilafranquins. Ho han fet, amb totes les conseqüe;ncies, cada dos anys a la plaça de braus. Pero en general han optat mes per la guerra de guerrilles: aixi, renuncien al cara a cara en terreny enemic (Sant Fe;lix) i busquen un de mes propici (la nova Santa Tecla). I, de tant en tant, emboscada: ho van fer fa un parell d.anys a Montblanc amb contunde;ncia, quan els vilafranquins, encara mig de vacances i ressaca post-Sant Fe;lix, es van topar de sobte amb dos castells de nou rosats als morros.

Dissabte passat al Catllar, la Vella [els indis] va tornar a fer una emboscada als Castellers de Vilafranca [la caballeria ianqui]. Una emboscada molt ben planejada, amb molta mala llet: la diada transcorria segons el guio; previst, amb bons castells per les dues parts pero sense entrar en el cos a cos. I de sobte, en la tercera ronda, la Vella ataca, i ho fa amb una arma que no se sabia que posseis: tres de vuit amb el pilar! [ara els indis tambe tenen rifles, i disparen des de dalt del congost]. Pero en l.emboscada, perfecta en el seu plantejament, hi havia hagut un error d.execucio;: el cap de colla rosat ha demanat tirar primers (i no anar per darrera de Vilafranca, com tenien previst), la qual cosa do;na opcio; els verds a respondre [els indis s.han precipitat a disparar des de massa lluny, i aixo permet la caballeria reagrupar-se]. En la majoria de casos, aquest detall no hauria impedit la victoria, pero contra Vilafranca qualsevol error es pot pagar: els verds so;n capaços de fer el mateix castell, i guanyen.

Queden pendents diverses consideracions arran de la diada del Catllar:

1) Vilafranca necessitava la injeccio; que, involuntariament, li va donar la Vella. Gracies al duel de tresos de vuit amb l.agulla i l.anunci d.un possible tres de nou amb l.agulla per Sant Fe;lix, la renu;ncia al tres de deu va passar practicament desapercebuda.

2) Malgrat que la truita se li acabes girant –i que a sobre l.endema fessin bo l.intent de quatre de nou de la Jove de Tarragona-, la Vella deixa clar que aquest any n.hi haura, de guerra. Fins i tot, a Sant Fe;lix, ja que es dissabte. De moment, ja han condicionat els verds obligant-los a assajar el tres de nou amb l.agulla a correcuita, no fos cas que el fessin ells abans.

3) El tres de vuit amb l.agulla era, fins ara, una raresa, una ane;cdota feta per sols una colla que, tot i estar inclo;s a les puntuacions del concurs, calia veure si acabava quallant. La diada del Catllar li va donar legitimitat i fins i tot pedigri. Aquesta estructura –repetida l.endema a l.Arboç per la Vella- va ser la gran vencedora del cap de setmana.

4) Per primer cop, una colla (Vilafranca al Catllar) va fer el tres i el quatre de vuit amb l.agulla en una mateixa actuacio;. No se si hi ha cap mes argument mes enlla del purament este;tic, pero a mi no m.agrada: preferiria que les colles haguessin d.escollir un o altre. I malgrat que segurament tots volem veure el tres de nou amb l.agulla, volem un Concurs guanyat amb el tres de nou amb l.agulla, el quatre de nou amb l.agulla i el pilar de vuit?

Gracies als Xiquets del Serrallo que ens van ajudar en massa a fer pinya i en l.assaig importantissim dels Pallaresos, gracies a la colla d.Altafulla que tambe estava en aquell assaig, i a l.Arturo i al Ceron que els vaig veure a la pinya del 3 de 9, gracies al Manel, al Windows i a tots els altres de la Vella de qui desconec el nom pero que tambe s.hi van posar, gracies a tots els que passaven per alli i vaig posar a la pinya sense coneixe.ls de res, gracies al Dani i a tots els ex-castellers de la colla que per Sant Magi sempre estan a punt per donar un bon cop de ma, (calculo que dimarts n.hi devia haver vint o trenta), gracies a tots els que durant els dies previs em desitjaven sort i m.animaven perque; fessim el 3 de 9, gracies als de Sant Pere i Sant Pau que s.hi van posar i tambe al casteller de la Jove que es veu en la fotografia del diari Avui, gracies al Pau i al Francesc que la nit abans em desitjaven sort amb un petonas, gracies a tots els que despres de descarregar el castell em van felicitar sincerament, i als que no ho feien tant sincerament tambe gracies, gracies als sms de l.Alex i del Toni just despres de fer el castell, gracies a la meva familia que m.aguanta amb aixo dels castells, gracies a la Rosa que sempre em guarda les ulleres, gracies a Sant Magi i a l.aigua miraculosa, gracies al Gallo Moron pel millor pollastre que m.he menjat mai sota els efectes d.un 3 de 9, gracies a Can Peret pel Chartreusse encara que des de que no so;c cap de colla l.hagi de pagar, gracies a la rengla de daus que portava sota i que van aguantar com una roca el ball de peus que hi va haver al folre, gracies a l.Enric que darrera meu m.ho va posar molt facil, gracies a la canalla per permetre.ns aquests moments de gloria, gracies al faraonet ara ja tot un farao;, gracies a les grallers per estar sempre a punt de tocar el matalassers, gracies a tota la gent que fa poc que ve a la colla que ens empenyen cap amunt i ens donen força, gracies a la colla dels Xiquets de Tarragona i a tothom.

Els Xiquets no van defraudar les expectatives, ben al contrari: van entusiasmar. Han aconseguit una fita historica (fer un castell de nou per Sant Magi) que es important, sobretot, perque; obre les portes a una situacio; ine;dita per als de la camisa ratllada: fent una ullada rapida al calendari es facil veure almenys tres actuacions mes en que; poden (haurien de) repetir aquest tres de nou amb folre, i en les que tambe hi podrien afegir el cinc de vuit. No se si seria possible, a mes, sumar alguna altra construccio; (quatre de nou amb folre? Quatre de vuit amb l.agulla?). Pero imaginem-nos, simplement, que els Xiquets acaben l.any amb quatre tresos de nou i el mateix nu;mero de cincs de vuit –castell que tambe poden portar a plaça en diades menors-. Evidentment, estem fent volar coloms i una sola caiguda pot fer enlaire aquesta previsio;, pero no deixa de ser plausible i, entenc, la perspectiva que es deu plantejar la propia colla. El resultat situaria a la colla no nomes en el millor moment de la seva historia sino; a un nivell que, a banda de les cinc grans actuals, nomes ha tingut la Jove de Tarragona per un temps.

Que; els ha passat als Xiquets? Com han arribat fins aqui? Les explicacions so;n, evidentment, mu;ltiples, i ja s.han anat apuntant. Pero el que es evident es que hi ha hagut un canvi d.actitud en la colla. La mateixa colla que el 1999-2000 va tenir vertigen davant la perspectiva de passar a liderar el mo;n casteller tarragoni ara s.hi ha llençat a fons, sense complexos. La clau –i ho reconeix molta gent de la mateixa colla- esta en les noves camises que han anat entrant els darrers anys, aquelles que evidentment no van viure la desfeta del 1990, pero tampoc tota la de;cada següent, els anys de gloria de la Jove, ni tampoc, en molts casos, la travessa del desert del 2001-2005, quan no hi havia manera de passar del dos de vuit amb folre. Aquests nous Xiquets no veuen perque; la colla hauria de conformar-se a ser, com ho va ser durant temps, la “colla de la ciutat”, l.aute;ntica, la dels aficionats, quan pot ser, senzillament, la millor de la ciutat.

La Jove si va decebre, i molt. Va decebre en primer lloc pel resultat, pero sobretot perque; el que es va veure a plaça no es va correspondre de cap de les maneres amb les expectatives que s.havien generat. Perque; ens entenem, l.intent de quatre de nou amb folre va ser el classic intent de castell de nou de la Jove de fa uns anys, aquell que els liles feia la sensacio; que tiraven per que; si, perque; era Sant Magi. I no era aixo el que se.ns havia venut, ni tan sols el que la colla s.havia venut a ella mateixa. Aquest cop havia de ser diferent. I, insisteixo, els precedents eren diferents: parlaves amb la gent de la colla i notaves un convenciment que anys enrere no hi era. Un convenciment, pero, que a plaça es va esvair totalment: algu; se.l creia, aquell castell? Tinc la sensacio; que si, que molts se.l creien: a la pinya, al folre, a l.equip te;cnic... Pero, i al tronc? S.ha discutit tambe sobre la decisio; de sortir de quatre de nou amb folre (o fins i tot de provar aquest castell i no el tres de nou). No se quins van ser els arguments per fer-ho, pero en tot cas si que tinc clar que no es tractava –com s.ha dit- d.una cursa per fer el castell de nou abans que els Xiquets: qui conegui minimament el Jordi Crespo i el seu equip sap que no hipotecarien un moment tan clau per la colla per un detall menor com aquest.

El resultat final es que la Jove, en un sol intent –tou, fluix, decebedor- va malbaratar moltissimes energies, moltissima feina psicologica (perque; aquest es el veritable problema de la colla), la credibilitat acumulada en l.inici de temporada i segurament un bon nombre de camises que van anar a la plaça de les Cols per primer cop en molt de temps i potser ja no ho faran la resta de l.any. Esta tot perdut? Evidentment, no. Entre les colles que lluiten pels castells de nou, la Jove te un bagatge i un potencial que li do;na un cert avantatge –pot plantejar-se tant el tres com el quatre de nou, per exemple-, pero cal que arribin bons resultats per trencar una dinamica que ja dura massa anys. Es una mica un peix que es mossega la cua: es necessiten bons resultats per recuperar la moral; sense moral no hi ha bons resultats. Superar aquest cercle vicio;s no es facil, tot i que semblava que aquest any ho estaven aconseguint. M.ho deia ahir un membre de la te;cnica: “La bona noticia es que ara sabem que tenim mes problemes dels que ens pensavem.” I ara es planteja un interessant dilema: cal continuar apretant a fons l.accelerador i tirar de frenada? Un dilema que cal respondre immediatament, al Catllar.

En efecte, caldria obrir aquest debat. Un debat que nomes tres o quatre anys enrere potser no hauria tingut sentit, pero que ara, despres dels primers intents seriosos de traslladar els castells a altres realitats nacionals (Xile i, potser, Brasil) val la pena i fins i tot es necessari que el mo;n casteller es plantegi que; signifiquen i que poden implicar cara al futur. Una hipote;tica veritable expansio; internacional dels castells –de la qual so;c, a priori, un pe;l esce;ptic, pero que no em sembla impossible, si mes no a fins un determinat grau- suposaria, inevitablement, canvis per al mo;n casteller tal i com el coneixem avui. Al meu entendre, tan estu;pid seria llençar-se en braços d.aquesta expansio; sense haver analitzat els possibles problemes que se.n puguessin derivar com rebutjar d.entrada i sense haver-hi reflexionat, una temptacio; habitual en un mo;n tan refractari a tota mena de canvi com es el casteller. Parlem, analitzem, discutim, plantegem-nos opcions i possibilitats... Tot i aixo, em temo que el debat pot viciar-se facilment pels posicionaments de colles. Crec que a ningu; se li escapa que, de moment, ha estat una determinada colla la que ha apostat fort per aquesta via d.expansio;. Tampoc aporto cap novetat si assenyalo que les relacions d.aquesta colla amb la coordinadora han passat per alguns moments dificils darrerament. Pero seria un error molt i molt greu que aquesta mena de coses influïssin en els posicionaments respecte un tema tan important com es la hipote;tica internacionalitzacio; del fet casteller.

De manera que –tenint en compte que, com ja he dit, aquesta expansio; internacional em genera dubtes i me la miro encara des d.una certa distancia- el que voldria es definir un punt de partida basic. I ho fare, em temo, en contraposicio; al que, en l.esmentada entrevista, diu Carrillo. L.actual president de la Coordinadora es manifesta, a titol personal i, segons diu, recollint la posicio; de la seva colla, contrari a promoure la creacio; de colles a l.estranger. Carrillo explica primer que “en el mo;n casteller ja fa uns quants anys que van sortir expressions d.un format totalment espontani i lliure, colles a Argentina, i a Me;xic, fruit de catalans que estaven establerts alli i que tenien el neguit de fer castells i consolidar la comunitat catalana”, fenomen que defineix com “una cosa molt maca i honrosa”. “Es un fet molt diferent”, continua, “crear colles expressament alli on no hi ha lligams, ni espontaneïtat, ni substrat de catalanitat (...). Les coses han de sorgir de manera espontania.”

Home, aixo es força discutible. Ja no entro a valorar si una cosa es “maca i honrosa” o no. Si puc dir que a mi em sembla molt mes interessant, excitant i, per que; no, afalagador per al mo;n casteller que uns xilens sense cap vincle amb la cultura catalana s.hi interessin, justament pels seus valors universals, que no que es faci des de la perspectiva de la pura nostalgia simbolica. Tambe tinc la impressio; que te molt mes futur la primera opcio; que la segona.

L.espontaneitat tambe es un concepte rellisco;s. Que; vol dir que una colla s.ha de crear espontaniament? Que jo sapiga, ningu; s.esta dedicant a obligar contingents d.estrangers a agrupar-se en colles castelleres. La gracia del tema Xile es precisament que la iniciativa i l.intere;s sorgeixen d.alla mateix, de Xile. Algu; pot argumentar que es un nucli molt reduit el que impulsa el tema, que no sorgeix del poble, i que en aquest sentit no es espontani, sino; que hi ha un dirigisme. No ha passat aixo a casa nostra? No tenim exemples de colles creades “des de dalt”, de colles creades amb un punt d.artificialitat amb objectius similars als de Xile (crear comunitat, signes d.identitat, xarxa social, etc.)?

Pero en tot cas la clau, i per alla on jo no passo, que quedi clar, es en aixo del “substrat de catalanitat” com a condicio; sine qua non per poder muntar una colla. Altre cop, per començar, que; entenem per “substrat de catalanitat”? N.hi ha prou amb que hi hagi un parell de catalanets per alla? Si me.n vaig a viure a Los Angeles i monto una colla amb un grup de chicanos es pot considerar que, per mi mateix, so;c prou “substrat de catalanitat”? Rebutgem les colles xilenes pero, com que hi ha pel mig el casal catala de Sao Paolo, acceptem la brasilera? La resposta, en realitat, no m.importa, perque; no es una qüestio; de grau, sino; de principis: per fer castells, per muntar una colla, no cal tenir ni lligams, ni substrat ni rastre de catalanitat. Calen ganes, il·lusio;, molta feina, molta suor... i, si de cas, podem demanar un respecte i un reconeixement al pais i la cultura que van inventar aquest art. Cosa que a Xile fan, per exemple, conservant el le;xic en llengua catalana.

Aquest es el debat de fons: so;n concebibles els castells fora de Catalunya? Es possible l.existe;ncia de castells no catalans? Es clar que si. Res no ho impedeix. Des del punt de vista cultural –insisteixo, cultural; no politic-, i que ningu; se m.ofengui, els castells so;n tan marcians a Xile com ho so;n a les Illes o a la Catalunya Nord. La nostra cultura esta plena d.elements que hem pres d.altres i hem adoptat com a propis, i altres elements de la nostra cultura han viatjat lluny. Francament, sorpren que aquestes posicions essencialistes es donin en un lloc com Terrassa: posats a ser estrictes, els castells no haurien d.haver sortit mai del Camp de Tarragona i el Penede;s. Per que; uns saragossans tenen menys dret a fer castells que uns terrassencs?

“Els castells volen que siguin patrimoni de la humanitat, jo particularment vull que aquest patrimoni sigui referent exclusiu de casa nostra”, diu l.Albert Carrillo. El jazz, el futbol i la pizza so;n patrimoni de la humanitat (be, no oficialment, pero ja m.enteneu). So;n fenomens universals pero tothom sap perfectament que van sortir dels EUA, Anglaterra i Italia respectivament. No veig que el fet d.esdevenir universals hagi perjudicat ni els mateixos fenomens ni els seus països d.origen. Si, es clar, els italians se.n fan creus que per tot el mo;n circulin pizzes amb pinya. Si aixo dels castells internacionals realment qualla, segur que els catalans ens farem un fart de dir: “Que; fan, aquests (poseu la nacionalitat que vulgueu)? No en tenen ni idea!” Pero al mateix temps podrem imitar els anglesos –quan fa uns anys van acollir l.Eurocopa, crec- cantant amb orgull “Football.s coming back home!”. I passejar-nos pel mo;n fardant de com els nostres avis –que; coi, els nostres rebesavis- ja eren de la Vella. O de la Nova. I que els guiris es morin d.enveja!

D.entrada ressaltar el gran encert de l.organitzacio; que a peticio; de les colles i d.una clara evide;ncia, aquest any han decidit fer l.actuacio; a Els Pallaresos el dissabte a la tarda, enlloc del diumenge al mati. Aixo ho fa molt mes facil per tothom, pel pu;blic i pels castellers que els es molt mes agraït anar-hi sense haver de patir una calor infernal, semblant a la que es viu a Llorenç pero amb menys pu;blic, suposo que per allo de la tradicio; de la plaça.

En aquesta actuacio; hi pren part la meva colla, i tambe la del meu poble, intentare ser tant imparcial com pugui, pero no us prometo res. A mes a mes, una tercera colla molt propera com la del Serrallo, fa que estiguem com en una festa amb tots els millors amics.

Els d.Altafulla fan el 5 de 6 sense patiments, mes que el tipic treball d.una colla que per fer un castell com aquest tothom te alguna feina molt important a fer. Despres afronten el seu gran repte que es el 3 de 7. En aquests u;ltims 3 anys sempre l.han fet, pero el castell no havia arribat fins a finals de temporada. Amb totes les colles fent una bona pinya puja fins a l.entrada de l.acotxador molt rapid i comode, pero a partir d.aqui la cosa es complica. Amb la sortida de l.enxaneta el castell per uns moments perd la seva forma, pero amb una defensa espectacular de tothom, descarreguen el 3 de 7 mes matiner dels u;ltims 20 anys. Una canalla una mica destralera, pero molt petita i valenta que no dubta en cap moment, fet clau per no perdre ni un segon en l.execucio; del castell. Petons i abraçades entre castellers de les 3 colles amb amics comuns per tot arreu, i es que per una colla tant petita aquest castell es un gran e;xit. Altafulla potser es el poble amb menys habitants amb colla castellera. Acaben amb el 2 de 6, que tornen a descarregar comodament. Intenten el pilar de 5 que tot just havien carregat feia una setmana, pero aquest cop ni tan sols el carreguen. Caldra mes i millor treball a l.assaig per aquest pilar. Una bonissima actuacio;.

Els Xiquets del Serrallo arribaven despres d.uns dies bastant durs, encara ressentint-se d.una caiguda a finals de juny. Pero en aquesta actuacio; semblen uns altres i descarreguen placidament el 4 i el 3 de 7, recuperant algun casteller vetera que jo havia trobat a faltar en els seus castells. Uns castells mes ben compensats que en altres ocasions, on tothom ocupa el seu lloc habitual. El 2 de 6 mes lleuger del normal, pensant ja en el 2 de 7. Amb molt de futur tan sols va patir una mica sortint l.enxaneta, pero amb molta te;cnica el van saber dominar. Bona recuperacio; tot pensant en Sant Magi.

Els Xiquets comencem amb el 3 de 8 i amb l.estructura de 3 de 9, un xic diferent de la del 5 de 8. Fins a carregar-se res de nou, pero en la passada de l.enxaneta, els dosos que s.estrenen en aquestes posicions en el 3 de 8, han d.aplicar-se al maxim per no perdre la seva posicio; que ja comença a ser perillosa, pero la veritat es que aquests moments dificils a la pinya ni tan sols s.han notat, perque; el tronc l.ha anat parant molt be. Despres ve el 4 de 8. Aquest 4 no va tant be com el de fa 15 dies a Maria Cristina, i en la baixada alguna rengla ha de donar-ho tot per defensar la posicio;. Un 4 de 8 que com ja es habitual en els Xiquets, presenta diferents alçades en molts pisos i una certa descompensacio;, pero la colla ja esta bastant habituada a aquest fet, i ho defensa i treballa com pot. El 2 de 7 amb nomes la gent del folre a la pinya es treballa mes del que caldria tenint en conte que queden pocs dies per Sant Magi i que el 2 de 8 amb folre es un objectiu basic. Tot i que es mante la mateixa alineacio; dels u;ltims anys, aquest castell no esta tant fi com altres vegades. A veure si es millora.

Despres ve la sorpresa per tothom. Estant-hi d.acord el regidor dels Pallaresos i les altres dues colles, els Xiquets fem un assaig del 3 de 9 amb folre. Amb la indispensable col·laboracio; d.Altafulla i del Serrallo, i amb una facilitat que fins tot a nosaltres ens deixa perplexos, col·loquem els sisens per segona vegada en la historia de la colla. Aquest assaig ens obre les portes, sobretot pel que fa a la confiança, a un possible intent de 3 de 9 per Sant Magi, tot i que tinc el dubte de si serem prou gent com per poder-nos plantejar aquest castell el dia 19. Pero be, el temps ho dira i aquesta setmana amb els u;ltims assajos, i amb la Jove tambe buscant el castell de 9, pot ser apassionant per l.ambient casteller tarragoni.

Per cert, no entenc perque; els de Quarts de Nou no hi eren, en una actuacio; ja previsible amb castells de 8, tenint en conte que el dissabte per la tarda era l.actuacio; mes important? A mes, no es el primer dissabte que no cobreixen la u;nica actuacio; on hi ha castells de 8.

El primer que val la pena anotar es que l.expedicio; “xicotera” era la primera d.una colla castellera a l.Africa. A aquestes alçades tothom ja ho sap, pero remarco aquesta dada perque; em sembla prou significativa: els castells han viatjat arreu d.Europa, cada cop amb major freqüe;ncia, i ocasionalment han saltat a l.altra banda de l.ocea Atlantic, pero encara mai havien creuat l.Estret de Gibraltar. No deixa de ser una bona metafora de que la distancia mental que ens separa del Marroc i l.Africa es molt major que la fisica.

I nosaltres ja formavem un grupet singular: l.esmentat Serra, que es va portar com tot un homenet carregant hores i hores la camera; Alex, la productora –sort que parles france;s, que si no encara estem a la duana!-; el Vela, el realitzador, buscant desesperadament un entorn maco per fer les entradetes i un restaurant adequat per dinar; l.Eli, a qui els estilistes de TVC van decidir disfressar d.Aladdin –pero la veritat es que, en la posta de sol d.Assilah, donaves el pego-; i un servidor, amb el seu gorro senegale;s. Per si erem pocs, dos mes es van apuntar en plan turista: l.Eloi, el nostre muntador, que amb la seva camera va acabar gravant fins i tot mes que l.equip oficial, en una mena de “making off” o reality en el qual segurament dec fer el paper de rondinaire major; i la Irene, la productora de la temporada passada, que se.ns ha convertit en una fanatica castellera.

Acabo jo amb el que, de fet, es el mes important: l.agraiment a la gent dels Xicots, sobretot el Manel Trias, i molt especialment a l.Ahmed Benallal, president de La Llum del Nord. Si l.objectiu principal de la vostra ONG es crear espais de comunicacio; entre cultures, crec que et pots sentir satisfet del resultat d.aquest viatge...

Ja fa temps que se sap que el ball de valencians es l.antecedent immediat dels castells, pero els problemes sorgeixen quan ens plantegem que; es i quin origen va tenir. Un motiu es que entre finals del segle XIX i principis del XX van desapare;ixer tots els balls de valencians de Catalunya i no es van començar a recuperar fins el 1959. Per aixo de vegades ens cal fixar-nos en la te;cnica de les muixerangues del Pais Valencia, que so;n, al seu torn, l.antecedent d.aquest ball. La figura mes coneguda de la muixeranga i del ball de valencians es la torre, construccio; humana amb un nombre decreixent de persones per pis (S.anomena campana a l.Alcu;dia, pilo;n a Titaigües, torreta o alta a Algemesi i torre a Xiva, Forcall, Polinya, etc). Hem trobat algunes descripccions decimononiques de la torre del ball de valencians, de vegades confosa amb els castells: “ELS XIQUETS DE VALLS: Mireulos, ferms, atletics, sis homes se junyeixen,/ s.abrassen, es coll-torcen y semblen lluitadors;/se.ls inflen les arteries, llurs cors s.aixamplen, bleixen/ y apreten les llurs testes policroms mocadors./ El so;col es ciclopich y cuatre s.atreveixen/ demunt de les espatlles dels braus aguantadors/ y tres, que ja es preparen... amunt, amunt, com creixen;/ per sobre.ls caps i cames... mes manca un pom de flors;/ ja puja un nin dolcissim, de cara riallera/ qui mostra en els seus llabis l.eterna primavera.../ ja puja... ¡y com s.arrapa!... ¡mireulo amb quin anhel!.../ y al espadat fortissim s.abrahona l.enxaneta/ y sura, y s.enriola, y sona el toch d.aleta/ quan la Candela humana ja crema ran del cel.”1. Aquesta no es la u;nica descripccio; historica que tenim d.una torreta, pero potser es la mes interessant, perque; ens do;na la seva composicio; exacta (6+4+3+1). Tenim motius per pensar que la te;cnica del ball de valencians no era tan precisa com la dels castells i que aquesta fo;rmula variava segons el poble i l.e;poca (per exemple, hi podia haver un alçador), pero aixo no li treu gens de valor.

Ara be, la torre no es l.u;nica construccio; que feien els balls de valencians: tambe feien pilars, com es veu en un famo;s dibuix fet a les cobertes d.un llibre i datat el 1786, que mostra un ball de valencians, amb alguns nois ballant i altres fent un pilar de 3, acompayats per un graller i un timbaler2. Tambe sabem que el ball de valencians d.Alcover feia pilars:“(...) a Alcover l.any 1789, en que; un home anomenat Caragol, junt amb quatre o cinc mes del poble, varen fer el pilar de tres, i l.any següent, amb motiu d.unes festes per a tornar la Mare de Deu del Remei, van fer el de quatre. (...)”3.Les muixerangues del Forcall i Peniscola fan el passeig de gegantets. A Algemesi s.ha perdut, pero algunes descripccions historiques el defineixen aixi: “«Passeig de xagantets», que consiste en algunas evoluciones de cuatro «xiquets», con hachas en las manos, sobre cuatro hombres. (...)”4. Tambe el feia el ball de valencians de Vandellos, amb el nom de “torretes”, i l.hem trobat dibuixat en 2 fulls de rengle de la processo; de Corpus de Barcelona5. Actualment el fa el ball de valencians de Tarragona, amb el nom de “la creu”6.

La semblança entre algunes figures de la muixeranga amb altres dels castells (com la desplegada i el tres per sota, la maria i el quatre amb agulla) ens fa pensar que van passar d.una tradicio; a l.altra a traves del ball de valencians, de manera que aquest ball podia haver fet figures com aquestes, pero no ho podem demostrar. En canvi, esta fora de tot dubte que els balls de valencians tambe feien el castell, la figuereta i alguna construccio; caminant i portada al balco;: “(...) En est mati, festa major en la ciutat de Tarragona, no ha estat tan alegre, vista la dels antecedents anys, per no haver-hi hagut, per motiu de les pregaries, cap diversio; de balls dels titans, dels prims, dels valencians i altres en Tarragona, que corrien ab los de bastons per la ciutat, i en la tarda acudien a la professo; de Santa Tecla, i l.habilitat de castells o sostres de gent ab un noi al capdamunt fent-hi figuereta. En fi, tot lo que em recordia de lo succeït, des de ma fantasia ho traslladare a aquest llibre, Calaix de Sastre.”7 “Sobre que se estermine el uso de los castillos en los vailes de valencianos, y aun se prohiba absolutamente el uso de tales bayles./ Que al paso que por pura diversio;n honesta se permitio; el establecimiento (en tiempos pasados i en este principado y en Valencia el bayle bulgo dicho de Valencianos para andar delante de las Procesiones formado de diferentes Mancebos adestrandose a andar unos encima de otros baylando por las calles, y en esta manera subirse a vista de todo el Mundo hasta los balcones mas altos de las casas sin la necesidad de escalera alguna (...)”8. No pot deixar de cridar-no l.atencio; la paraula “castell” en unes dates tan primerenques, pero encara podem recular una mica mes, ja que la primera vegada que el trobem es el 1770, a l.Arboç: “(...) Pre;viament concertats, vingueren els balls dits valencians; el del Catllar, que feu el castell de sis sostres, acompanyat de la dolçaina, es reputa pel millor; (...)”9. El mes curio;s es que en aquells temps encara no hi havia colles castelleres, i de fet, les cites diuen que aquests castells so;n fets per balls de valencians. Arribem doncs a la pregunta clau: Que; es un castell?

S.ha dit que un castell nomes es una torre gran: “(...) Sortint-ne victoriosos, prosseguiren els exercicis de fer torres de me;rit, que mes tard qualificaren amb el nom de castells, perque; eren de mes envergadura que aquelles torretes del ball de Valencians”10. Aquest seria un exemple tipic de confusio; d.estructures diferents. Hem de tenir en compte que la documentacio; antiga no nomes esmenta la torre, sino; tambe les torretes i el torrot11.

Per saber que; es un castell ens cal reco;rrer a la muixeranga valenciana, concretament al grup de danses de Peniscola, que culmina la seva actuacio; amb un castell de 3 pisos (3+3+1), des del qual es recita una loa. Aquest castell es distingeix de la torre perque; tots els pisos del seu tronc estan formats per tres persones. Aixo coincideix amb el que deia Mañe i Flaque el 1853: “Castell. Esta palabra sirve tambien para designar una especie, que es cuando el castell tiene tres hombres por base y el todo forma una piramide triangular. (...)”12. Efectivament, els castells de les colles castelleres es diferencien de les construccions humanes que trobem en altres tradicions, pel seu tronc amb un nombre constant de persones per pis. I fins ben entrat el segle XX, quan es parlava del castell, significava el tres13.

Per que; els vallencs van escollir el castell i van descartar la torre? El castell pot assolir una gran alçada amb un nombre no excessiu de components, pero en canvi la torre, cada pis que creix, augmenta mes i mes el nombre de persones de tronc, especialment el nu;mero de baixos, que formaran una gran rotllana, cada vegada mes dificil de lligar per la pinya. En poques paraules: Una torre es inviable quan es fa massa gran.

Tenim motius per afirmar que aquest canvi es va produir a Valls abans de 1819. Fixeu-vos en aquesta declaracio;, on un funcionari parlava de les “torres”, pero el testimoni (membre d.una colla) el corregeix dues vegades “castells!”. “(...) Puede añadir que en esta Villa en aquellos dias hubo un Bayle que llaman de Valencianos, y que habia dos partidos, uno de Labradores, y otro de Menestrales en hacer torres, o; castillos, y cual de ellos lo haria mas alto, y que el sorBayle temiendo que no hubiese riñas, mando; que no hiciesen castillos por la tarde del domigo diez y ocho de Julio, de cuyas cabezas prales. de estos partidos no tiene noticia alguna; y presume que el sorBayle mando; suspender las torres, o; castillos, porque fue publico en esta Villa que los menestrales que baylaban, hicieron la torre de ocho estados, (...)”14. La paraula “casteller” significa literalment “el que fa castells” i es va aplicar als vallencs justament a partir d.aquell moment. El primer document que conte el terme “casteller” es de 184615.

Com a conclusio; considerem demostrat que el castell i la torre so;n dues estructures diferents, que el ball de valencians feia diferents tipus de construcions i que l.estudi d.altres tradicions es u;til per a entendre l.origen dels castells.

El ball de valencians segons un dibuix de 1786



El passeig de gegantets a la processo; de Corpus de Barcelona




El castell del grup de danses de Peniscola, l.any 2007

---

1 Iglesias citat a Catala (1979-1981) Mo;n casteller I 338, vegeu Bofarull (2007) L.origen dels castells 69-71

2 Catala (1979-81) I 75

3 Ballester, F (1920) “Els Xiquets de Valls” a Quaderns d.Estudi de la Mancomunitat de Catalunya

4 Castell (1949) “Las fiestas de la Santisima Virgen de la Salud, de Algemesi” a Boletin de la Sociedad Castellonense de Cvltvra 774, copiat a Catala (1979-1981) I 52, vegeu Bofarull (2007) 37

5 Amades (1934) Els Xiquets de Valls, reedicio; del 2001, 70-73. Amades creia que eren castells, pero crec que so;n balls de valencians fent un passeig de gegantets

6 Bertran, J (1997) El ball de valencians: de la dansa a les torres 24 i 26

7 Amat (1987) Calaix de sastre II 1792-1794 231-232, tambe a Bertran (1997) 15

8 Catala (1999) “Als origens dels castells” a Cultura 596, 36 conte tot el capitol. Tambe en parlen Sabate (1989) “Noticia del nostre desaparegut Ball de Valencians” El Figarot nu;m. 8 i 9, p. 8 i 9, i Bertran (1997) 7

9 Catala (1979-1981) I 58

1 0 Blasi (1997) Els castells dels Xiquets de Valls, 16

1 1 Les cites de “torre” i “torreta” so;n incomptables, per a “torrot” vegeu Bofarull (2007) 71

1 2 Catala (1979-1981) I 92, citant el Diario de Barcelona de 1853

1 3 Vegeu, per exemple, el programa de la festa major de Vilafranca de 1935, citat a Miralles (1981) Fem pinya! 37

1 4 Eco (1946) “Papeles viejos” a Cultura 21, 6-7 copiat a Vives (1948) “Origen primo de los Xiquets de Valls” a Cultura i Catala (1979-1981) I 76-77

1 5 Climent (2006) “Josep Batet Llobera «(a) casteller»” al diari El Pati, Valls 24 de febrer, 19

Es cert que cap d.elles arribava al nivel d.una Bisbal, pero si eren actuacions que s.havien fet un forat dins el calendari d.aquest mes de juliol. Curiosament, totes elles en aquesta zona tradicional en la qual encara ens omplim massa sovint la boca dels “nostres” castells. Potser que en reflexionem.

(Primer pare;ntesi: Adverteixo ara als lectors que aquest es un article francament desinformat. Desconec amb detall el perque; aquestes diades han mort ni si hem de tenir esperances en una resurreccio; futura, i en aquest sentit animo als lectors –aficionats, castellers afectats o veïns d.alguna d.aquestes poblacions- a que comparteixin la informacio; que en puguin tenir.)

(Segon pare;ntesi: Ja sento l.Isidre Lluça i altres: “Quina barra! Que se n.informi ell directament, que per alguna cosa es un professional que guanya quantitats de diners obscenes i inconfessables a costa de la nostra suor!”)

D.aquestes actuacions, probablement la que va arribar a tenir mes nivell va ser la de la Granada, tot i que paradoxalment era de recent creacio;, si no m.equivoco, fruit de la falera que els va agafar als verds fa uns anys de fer el tres de nou a qualsevol raco; i, de pas, fer comarca. Aquesta aposta estrate;gica dels verds, juntament amb el fet de caure en un d.aquells caps de setmana “tontos” va donar trascende;ncia a una diada que, d.altra banda, no tenia gaire ambient ni se celebrava en un marc atractiu. I que ningu; se m.ofengui. Als Monjos, haig de confessar-ho, no hi he arribat a anar mai.

En canvi, del 2000 cap aqui si que he assistit assiduament a la Riera i Alforja. I he xalat: eren dues actuacions d.aquestes B, en que; potser no hi havien grans castells, pero disfrutaves d.un bon ambient, podies xerrar amb uns o altres, estaves en una placeta agradable... La Riera, a mes, es una plaça amb pedigri, una de les historiques del Baix Gaia on ja hi feien castells els Xiquets de Valls al segle XIX i d.on procedia el Bertran de la Riera, un dels segons del mitic quatre de nou net de Santa Tecla del 1881, que va coronar el Sigaleta. Per cert, que per plaça corria una dona que assegurava que era descendent del tal Bertran i t.explicava com havia mort endut per una riada. Detalls com aquest fan una plaça. Pel que fa a castells, el sostre se situava habitualment en els de vuit basics (recordo, com a minim, algun dos folrat), i pel que fa a colles, darrerament hi havien passat la Vella i la Joves de Valls i fins i tot els Minyons, a banda d.uns Xiquets de Tarragona que practicament exercien d.amfitrions.

A Alforja, que jo sapiga, no s.hi feien castells al segle XIX, pero la diada si tenia dues de;cades d.antiguitat, que no es poca cosa. S.hi donava, a mes, una cosa d.aquelles que a mi –diueu-me romantic- m.agraden: quan una plaça i una colla s.estimen mu;tuament. L.amor, en aquest cas, era amb els Xiquets de Reus. Tot i que la vinculacio; era tan antiga com la propia diada i gairebe la colla, en els darrers anys encara s.havia reforçat en ser un dels escenaris de la recuperacio; dels de la camisa avellana, on estrenaven el dos de set o el quatre de vuit. A mes, a Alforja tambe hi he vist la Jove de Tarragona, la Vella de Valls, els Castellers de Barcelona...

Vist el que va passar el dissabte per la tarda a Altafulla, no puc estar-me.n de fer algunes reflexions, mes com a altafullenc que no pas com a casteller.

La decisio; unilateral dels Castellers de Vilafranca de començar l.actuacio; mentre estava plovent i sense l.acord de les altres dues colles no me l.esperava pas, pero per aixo ja hi haura algu; que defensara les colles en qüestio;. Com afeccionat local em va semblar una veritable estafa el que van fer els vilafranquins. Potser no era aquesta la seva intencio;, ho desconec, pero tota la meva sensacio; es que volien que comences l.actuacio; fos com fos, fer algun castell per aixi justificar la seva actuacio; i l.any que ve ja tornarem.

No es podia haver intentat trobar alguna una altra solucio; per tal de poder fer una actuacio; normal? Es podria haver buscat un altre dia, perque; nomes cal mirar el calendari de les colles per veure quins i quants dies hi ha lliures perque; puguin coincidir les tres colles.

Com a pu;blic, imagineu-vos aixo en el proper concert del Springsteen a Barcelona. Esta plovent a bots i barrals, molta gent ja es queda a casa perque; d.aquesta manera es impossible fer res, pero el mu;sic i davant la sorpresa de tothom surt a tocar una canço; per justificar la seva actuacio;, i dona per acabat el concert per la pluja. Sense possibilitats d.oferir un nou concert amb normalitat, no us sentirieu estafats?

Doncs aixi es com ens sentim uns quants altafullencs a qui ens agraden els castells i amb qui vaig parlar tan el mateix dissabte a plaça, com el diumenge al mati despres de pensar-ho una mica, sobre el que van fer els Castellers de Vilafranca. Crec que per una colla com aquesta no li ve d.un 4 de 8 mes o menys. Potser si que estan fotuts de calers, pero per aixo es poden buscar altres solucions una mica mes dignes.

Aixo no hauria de ser un precedent en el mo;n dels castells. Fins al moment situacions com aquestes no s.acostumen a donar de manera tant evident, pero fora bo una mica mes de bona voluntat per part de tothom, per oferir un bon espectacle al pu;blic, i no actuar com alguns professionals de l.espectacle.

Amb aixo tampoc vull exculpar a la regidoria de festes d.Altafulla, que en cap moment va saber defensar els seus interessos perque; es fessin els castells en unes millors condicions, dissabte o qualsevol altre dia. Si de mi depengues, tardaria uns anyets a tornar a contractar a la colla de Vilafranca al meu poble.