Com cada any parell, el concurs de castells està en el punt de mira per tothom, l.organització i les bases, són els punts que més donen a parlar al llarg de l.any.

Jo del que vull parlar ara és de l.organització i de les diferents comissions que treballen pel concurs.

Sempre s.ha dit que les colles de Tarragona en són organitzadores, i que per això tenen dret a actuar-hi, però el que plantejo és si amb el format actual, les colles tarragonines són realment organitzadores o si tenen gaire pes en l.organització d.aquest.

L.organització del concurs, amb l.anterior format del Patronat Municipal de Castells, un representant de cada colla formava part de les diferents comissions: la de les bases, la d.organització, la de publicitat, no recordo si n.hi havia alguna més. Totes aquestes comissions es posaven en comú en el patronat, i tenien un president que cada any era d.una colla. Per això de vegades es deia que el concurs l.organitzava tal colla o tal altra, però no era ben bé així, simplement es tractava que el president de totes aquestes comissions, cada any era d.una colla, però la feina era repartida entre les quatre colles.

Enguany i des de ja fa unes quantes edicions, les colles han anat perdent poder, fins arribar al punt de que el seu vot ja no és decisiu en l.organització del concurs. Això ho dic perquè encara ara, de vegades, s.utilitza la circumstància de que les colles de Tarragona en som organitzadores, però clar, això es fa de manera partidista segons convingui, i a qui li convingui.

Actualment, en l.organització del concurs la feina està repartida en dues comissions: l.assessora i l.executiva. Les colles castelleres de Tarragona tenen representació en la comissió assessora amb dos representants cadascuna, i enguany està presidida per Vicenç Pasqual dels Castellers de Sant Pere i Sant Pau. En aquesta comissió, les colles no estan soles, perquè també hi ha: un representant de cadascuna de les sis primeres colles de l.anterior concurs (que són les que tenen dret a formar part del jurat), el president del jurat Santi Terraza escollit per l.executiu, un representant de la coordinadora que és el Guillermo Soler, i cinc periodistes nomenats directament des de la comissió executiva, que són:, Joan Beumala, Xavier Brotons, Carles Esteve, Josep Anton Falcato i Raquel Sans. Aquesta comissió, presenta les seves propostes i acords a la comissió executiva, així doncs, el pes específic de les colles de Tarragona és ben petit.

La comissió executiva està presidida per l.alcalde Ballesteros com a màxima representació institucional, que nomena directament a: Miquel Vendrell i Sergi Puig com a director i sots-director del concurs (involucrats en l.organització del concurs des de fa anys, i castellers no actius de la Jove i Xiquets respectivament). A més, l.executiva també la formen dos vocals, Jordi Jaria i Miquel Blai, i un cap de premsa, Jordi Suriñach, tots ells nomenats i / o proposats pel director.

Pel que fa als punts principals de treball de la comissió assessora, aquesta debat i proposa aspectes relacionats amb el protocol a plaça i la taula de puntuacions, més conegudes com les bases del concurs, i que presenten a la comissió executiva. Hi ha un acord, desconec si verbal o escrit, de que la comissió executiva ha de complir els acords de l.assessora, però l.executiva té prou poder com per decidir si algun dels acords presos per l.assessora es poden complir o no.

Amb això, he cregut necessari explicar quin és l.organigrama en l.organització del concurs, i deixar ben clar que les colles de Tarragona ja no tenen ni el poder ni el pes que tenien abans. Dic això també, perquè estic segur que fins i tot dintre de les mateixes colles tarragonines, hi ha molts castellers que desconeixen tota aquesta estructura organitzativa, i poden pensar que tot és com fa uns anys. Ara mateix, la influència de les colles queda reduïda a simples propostes en una comissió molt àmplia, amb més agents implicats, i a expenses de la seva aprovació en la comissió executiva que és qui té tot el poder en les decisions referents al concurs. Per tant, no val per part de les colles fer valer la condició d.organitzador de manera desproporcionada. Tampoc val que la comissió executiva s.excusi en el poder que tenen les colles de Tarragona alhora de decidir algunes qüestions.

Ara bé, i perquè no se m.entengui malament, vull i estic segur que el concurs serà impressionant a totes els nivells: organitzatiu, casteller, d.espectacle, i que quan ja hagi passat podrem dir que hem viscut el millor concurs de la història.

Era el dilluns al matí del dia 15 de gener, quan em vaig dirigir a la Biblioteca-Hemeroteca de l.Ajuntament de Tarragona, per realitzar unes recerques. Un cop a la sala arribaria el reusenc Joan Bofarull i comentaríem diversos temes castellers. Sobre l.article quin títol tenen a la capçalera em va fer una observació sobre l.any 1827 quan el rei Ferran VII va arribar a Tarragona.

Revisant-la novament al Diario de Tarragona del 16 d.octubre de 1827 em vaig adonar que la notícia que tenia controlada feia temps no era complerta.

Per tant, encara que sigui una data que no afecta al contingut de l.article a dalt assenyalat, em veig en la necessitat de modificar i ampliar de com va anar la diada on es van aixecar los castillos formados hasta de 7 hombres unos sobre otros:

Era el dia 14 d.octubre de 1827, l.aniversari del rei Ferran VII, quan trobant-se a Tarragona, el poble el va voler obsequiar amb festes.

A les 6 de la matinada les salves d.artilleria anunciaven aquest dia alegre i feliç.

A les 10 el rei sortia del seu Palau i es dirigia a la Catedral. Pel camí molta gent saludava al monarca amb crits de Viva el Rey.

A la sortida del solemne Te-Deum i de tornada a Palau la gent el tornava saludar: Se havia dispuesto en obsequio de S.M. unos bailes sencillos y populares, cuyo objeto es formar castillos de hombres montados unos sobre otros: esta gente precedia la comitiva de S.M. al son de dulzainas y gaitas. Cabalmente formaban estas reuniones la gente del campo y de la pesca, hombes que aunque rústicos son realistas decididos, y dispuestos á derramar su sangre á las órdenes de S.M. No hallaron otro medio de desahogarse con sencillas demostraciones de gozo á la presencia de nuestro adorado Monarca, que agolparse ellos y un inmenso concurso de esta ciudad y de otros pueblos del campo de Tarragona que habian venido á disfrutar del grande placer de ver á su soberano en la plaza de la Catedral, meterse por entre los guardias y Real comitiva, y rodear á S.M., bailando y confundiendo los gritos de Viva el Rey con el sonido de sus instrumentos rústicos. Casi un cuarto de hora se pasó en esta tierna escena, sin que S.M. apenas pudiese adelantar un paso; pero deteniéndose con su natural bondad, y permitiendo con indecidible gusto aquella espresion afectuosa de cariño, por manera que este fue uno de aquellos triunfos nunca vistos en el que en lugar de apoyarse S.M. sobre ejércitos y guardias numerosas iba apoyado y ensalzado y sobre los corazones de sus fieles vasallos.

Así que S.M. estuvo en Palacio se repitieron en la plaza frente del edificio los castillos formados hasta de 7 hombres unos sobre otros, y esmerándose los que los componian en obsequiar á S.M. que quedó muy complacido de la sencillez con que aquella buena gente manifestaba el amor entrañable que profesa á su Rey y Señor.(...)

Com hem observat haurien estat els tarragonins qui haurien portat a terme aquelles construccions davant del rei i les haurien realitzat amb pilars de persones ja que els tarragonins, durant aquells anys, ho haurien après dels vallencs i els haurien imitat, com haurien fet, també, els Torraires de Montblanc.

De totes maneres no hauria estat estrany ni desorbitat pensar que, a manca dels tarragonins, ho haguessin fet els menestrals ja que el rei va saber atraures els liberals en aquella insurrecció dels ultrarrealistes.

Només 6 anys després, quan mor Ferran VII, a Valls, durant tres dies, es feren grans festes per la proclamació d´Isabel II, la seva filla, com a Reina d.Espanya. S.adornaren els carrers amb penjols, arcs, etc. amb il·luminaciones, danses, castells i ball de diables, i altres elements festius en homenatge a l.hereva a que amb molt carinyo els liberals la nomenaven la ”Petita”.(1)

L.abolició de la Llei Sàlica, que permetria manar a les dones, no agradaria als antics realistes o absolutistes i ultrarrealistes o realistes purs que s.aixecarien en armes tot proclamant a D. Carles Maria Isidre de Borbón, com hereu legítim a la corona. Era el començament de la primera guerra carlina.

En la nostra població (Valls), con en les altres d.Espanya, se sentia ben forta per cert, la divisió política que encara avui (1833) perdura, amb tot l.arrossegall d.odis i rancúnies que s.exterioritza sobretot en les festes de carrer (...) (2)

Así sabemos que la guerra civil estalló también entre estos ciudadanos gimnastas, y que si hubo una ”colla” o grupo liberal hubo otro carlista (..).(3)

Quina agrupació castellera va actuar en honor a la reina Isabel II?

----------------------------------------------------------

(1)-El primer carlisme a Catalunya, Deu, Rei i fam, per Pere Anguera, pàg. 70-71 Ed. Abadia de Montserrat, 1995.

(2)- “Fa cent anys” a la Crònica de Valls, 1933 per Marc Anton.

(3)-Los Xiquets de Valls, a la Crónica de Valls, 1930 per Mario Aguilar.

Això ve a tomb perquè el montblanquí Marcel Folch va tenir l´encert de salvaguardar, fa cosa d´uns quinze anys, records de Pep “Víctor” i Joan Escoté, dos avis, veïns seus, que corroboren i amplien dades dels torraires de Montblanc a cavall dels segles XIX i XX (Espitllera: 1996. ACCB).

El treball de Marcel Folch testimonia “que en els moments bons de la colla hi havia uns noranta o cent components”. Una xifra molt plausible per a una formació com els torraires, amb projecció local, però que va maldar per sortir del seu cau; tan sols cal constatar la columna vertical d´una colla vallenca de l´època o la plantilla de moltes formacions actuals.

També recull la seva vestimenta, la dels castellers de l´època, en essència, les robes ineludibles encara avui dia, però aleshores condicionades als hàbits del temps, a l´extracció social baixa de la majoria d´actors dels seguicis de festa major i a que el rigor de l´estadi dels balls de valencians s´havia esvanit. La universalitat de la uniformitat no va reprendre´s al món casteller fins el 1926. Fins llavors, la norma era dur les robes de la feina: “calçotets de pagès, faixa, camisa i mocador lligat al cap que els servia per recollir els cabells i a la vegada evitar que la suor els entrés als ulls”.

Marcel Folch va anotar altres dades molt fefaents. “Primer només hi havia una colla, però diferències ideològiques feren sorgir un nou grup que competia amb els iniciadors. El cap de colla inicial era Josep Cabeza (Ponet)”. Les dues formacions resultants, afegeix, van esdevenir “la ‘vella. i la ‘nova.”, se sobreentén, la Vella, qui va seguir el rotllo de Josep Cabeza, i que ambdues van disposar del “seu propi equip de grallers i la corresponent rivalitat”. D´entre els grallers, va citar a “Josep Ramon Comas” com “el més famós”. A Josep Cabeza, també va situar-lo el 1882 d´alcalde de la vila i encara “integrant de la colla vella”, cosa que el duia a delegar “les funcions d´alcaldia” els dies de castells.

El cas és que el cognom Comas, almenys, apareix dos cops en la nòmina de grallers de Montblanc. No és d´estranyar si aquest ofici es llegava antigament entre familiars. El primer Comas és Josep Romeu Comas, “Romeu de les Quadres”, fill de Manuela Comas Carreras de Montblanch (Blai Fontanals: 1996); potser podia tractar-se del mateix “Josep Ramon Comas” citat per Marcel Folch, però un Josep Romeu surt en els comptes municipals de Montblanc per tocar la gralla el 1918 per la festa major (ACCB). El segon, és Maties Comas, anotat també als comptes municipals “por tocar la dulzaina en la fiesta mayor” els anys 1907, 1908 i 1909 (ACCB).

Dels torraires també és coneix que van arrenglerar-se en dos bàndols, almenys, d´ençà del 1878 per la festa major, cosa que no els havia d´afeblir necessàriament. En molts àmbits, el món casteller n´és un, la rivalitat alena l´activitat, doncs, l´empresa d´uns es cohesiona davant la competència d´uns altres.

El paper de Josep Cabeza Saumell, de cal “Ponet”, tampoc no és desencaminat. Membre d´una família de pro de la vila, va ocupar diversos càrrecs a l´Ajuntament de Montblanc aquells anys; regidor entre el 1880 i el 1881 i segon tinent d´alcalde i alcalde en funcions entre el 1881 i el 1883 (G. Serra Cendrós: 1997). Les “diferències ideològiques” esmentades que “feren sorgir un nou grup” tampoc. La tendència política dels “Ponet” va poder influir en la divisió dels torraires i en les seves aliances. “L´hereu Ponet”, el mateix Josep Cabeza?, figura com a oficial al bàndol carlí durant la Tercera Guerra Carlina (1872-1876) (Aires de la Conca: 1933. ACCB).

Marcel Folch va treure més suc de la memòria prodigiosa dels dos avis. Ambdós van mencionar-li dades que apareixen en altres treballs sobre els torraires: “La colla Vella es reunia a la taberna del Portal [la taverna aixoplugava les estones de sociabilitat del poble menut a l´època], tocant mateix al portal de Bové (actual bar Miami). Tenia costum d´enlairar torres per Sant Miquel i pel barri de Santa Anna. Pel que fa a la Nova es reunia a la taberna dels Pigats, emplaçada al carreró sense sortida que hi ha al darrera de l´absis de Sant Francesc. Ens han dit que aquesta colla era especialista en fer pilars de sis o set pisos, i potser algun cop de vuit, al que nosaltres mantenim reserves”.

També, les corrandes, també ja sabudes, que expliciten el seu antagonisme: “La rivalitat era tan visual que en les actuacions de la Vella se sentien xicots de la jove que mentre aquella pujava anaven cantant ‘Llenya per a dos anys., o bé la cantarella ‘Tararí, tararà / la torre caurà. / Tararí, tararà / si no cau avui / caurà demà”. Els de la Vella replicaven amb una altra cançoneta per l´estil Tararí tararà / el que fa la Vella / tararí, tararà, / la Nova mai no ho farà”.

Els dos avis també van recordar “una sortida [...] a Tarragona, l´any 1894 en la que també coincidiren amb la colla dels ‘Biel. de l´Espluga”.

Les investigacions darreres han establert que una colla de Montblanc va fer pinya amb els Xiquets de l´Espluga de Francolí per actuar a Tarragona els dies 20, 21 i 22 d´octubre de 1894 durant el Quart Congrés Católic, compartint l´escenari amb les dues colles vallenques; experiència que van repetir l´any següent, aleshores sols a plaça, del 28 de juny a l´1 de juliol de 1895, a la festa major de Reus.

Els comptes de la celebració tarragonina no reporten que rebessin cap remuneració dels organitzadors i sí els vallencs; aquests darrers de mans dels seus delegats locals (els caps de colla dels seus partidaris a la ciutat). Antoni Arnau i Rafael Calvet van recollir, respectivament, 500 pessetes en nom de les colles Nova i Vella de Valls (AM Valls). Els montblanquins i els espluguins, doncs, havien de fer-hi cap refiant-se de la bossa dels llevant de taula, sucosa en una capital com Tarragona, o cridats per una iniciativa privada. No seria la primera vegada; el farmacèutic i regidor Malet, fill de Montblanc, va fer mans i mànigues perquè una colla de torraires fes cap a Tarragona per Santa Tecla el 1878 (J. Salvat Bové: 1926).

La colla de l´Espluga havia debutat l´any 1893 per la festa major local, liderada per la família de cal Biel. Una nissaga castellera que parteix de Gabriel Martí Roig, “Biel”, (1820-1899), qui va llegar als seus descendents el mot familiar, l´entusiasme pels castells (és documentat com encarregat de contractar els castells a la seva vila ja l´any 1861) i l´ideari carlí (P. Ferrando, i Tarés, Joan: 2003). L´empatia política aplana que s´entenguessin gent de Montblanc, de la Colla Vella, i de l´Espluga, obviant l´antagonisme veïnal tradicional. Cal recordar que Josep Cabeza, “Ponet”, que havia estat cap de colla dels de Montblanc, com d´altres torraires, també van professar la causa carlina.

L´afinitat política rebrosta en altres escenaris; també explicarien els lligams de la Colla Vella de Valls, també etiquetada de carlina, amb els “Biel” i amb torraires de Montblanc.

Sobre la relació de la gent de “Rabassó” amb els torraires, Marcel Folch va escriure: “La colla montblanquina devia ser molt considerada si tenim en compte que una ciutat tan castellera com és actualment Valls, en els seus inicis els vallencs vingueren a aprendre de muntar construccions humanes a Montblanc. Hi ha uns quans noms mítics vallencs que hom assegura aprengueren o perfeccionaren l´art dels castells a Montblanc. Entre aquests hi ha l´Isidre Rabassó, el Guerxo del Xacó, pare del que fou el gran casteller ‘Xaconet.”.

Aquestes ratlles parlen d´uns fets reals a cavall dels segles XIX i XX, d´ençà del 1895, però que no van ocórrer ben bé d´aquesta manera.

Isidre Tondo Ballart, “Rabassó”, cap de la colla dels Xiquets de Valls i també enrolat al bàndol carlí durant la tercera carlinada (Joventut: 1919), i Josep Domènech Miquel, “Guerxo del Xacó”, un altre puntal de la Colla Vella i pare de Josep Domènech Trenchs, “Xaconet” (F. Piñas Brucart: 2002), sí van fer cercar ajut a Montblanc. Però no per aprendre castells o per guanyar-se uns jornals, com altres vegades, reforçant una colla local amiga, sinó per reclutar castellers, seguint la tònica ancestral de les colles de Valls de captar aliats arreu del territori.

La circumstància que els dos avis subratllessin el prec dels dos castellers vallencs rau en què pels voltants del 1895 els va fer més falta que mai el cop de mà dels amics d´arreu, i encara millor el d´un col·lectiu estructurat, com una colla de torraires, perquè un gruix important dels seus van abandonar-los per establir-se pel seu compte; la gent d´Anton Fàbregas Mialet, “Anton de l´Escolà”, també de militància carlina, que va acabar coneixent-se com Colla de l´Escolà i més endavant també com Colla Nova de l´Escolà, després d´intentar reivindicar la denominació Colla Vella.

Els dos avis sí van encertar de ple la cronologia de les darreres passes dels antics torraires, tret d´algun petit lapsus: “Revitalitzats alguns joves per la Coronació Canònica de la Mare de Déu de la Serra, l´any 1906 tornaren a muntar alguns castells, ara amb les dues colles novament fusionades a causa de la migradesa de personal. El 1911 és un altre any que també se´n té constància d´una petita actuació i ja en 1917 es visqué una revifalla momentània que tampoc tingué continuïtat i es limitaren a fer alguna petita construcció pel barri de Sant Miquel. Diuen que l´última temptativa fou el 1920. Amb ella s´acabava la primera etapa de castells a casa nostra”.

El 1906, els torraires sí van comparèixer el 1906, però no fusionats. El diari tarragoní La Cruz palesa la participació de les “dues colles de torrayres, la gran majoria de la Vila [l´omnipresent intervenció de castellers forasters, una pràctica habitual en temps pretèrits, afavorida per les amistats polítiques], per més que´l programa hi digués ‘xiquets de Valls., aixecaven en porfiada competència llurs castells al só dels respectius grallers” els dies 6, 7, 8 i 9 de setembre de 1906 durant la celebració de la Coronació Canònica de la Mare de Déu de la Serra (HM Tarragona).

Els torraires també és veritat que no van tornar a donar senyals fins el 1911; per la festa major, de la mà de la Colla Nova. La premsa local coincideix en la modèstia de les seves construccions. Però, a més, va anunciar-los, dada no confirmada a hores d´ara, per la festa del barri de Santa Anna, una de les dues cites castelleres veïnals a Montblanc; l´altra era la de Sant Miquel

Els torraires també van anar fent la viu viu d´ençà del 1911 i fins el 1917. Però la seva presència el 1917, com els dos avis van assenyalar, no va succeir per Sant Miquel, sinó per la festa major; per Sant Miquel, s´hi van desdir a última hora. També no van treure el nas des d´aleshores fins el 1920, per la festa major, el seu darrer cop de cua.

Bé, la seva darrera fuetada va esdevenir dues dècades més endavant. El mateix Marcel Folch és qui la destapa: “L´any 1940, aquest que escriu va ser testimoni d´un fet que demostrava que tot i fer anys que el fet casteller havia desaparegut, encara era latent en el record d´antics torraires, i així aquest any, trobant-se a la Plaça Major, davant mateix de l´Ajuntament, un dia de mercat, es trobaren un grup d´homes que tenien costum d´assistir al mercat a comprar planter o qualsevol estri necessari per a les feines del camp [...] Un dels assistents, el Josep Moix del Molí de Castellví, insinuà que encara es veie amb ànim de pujar un pilar, i els altres que eren amb ell també s´engrescaren, i decidiren provar-ho. / De seguida s´agrupà una munió de gent fent pinya i es muntà un pilar que en aquests moments no podria descriure però que estic segur era de cin, però si la memòria no m´és traïdora diria que estava integrat per Josep Moix, Josep Avià (Cevet), el venedor de loteries Sánchez, Josep Torres (Toio), Anton Pallàs i l´Anton Colom de la fonda, que en aquell moment passava pel mercat amb aquell gran senalló per efectuar les compres de les necessitats de l´Hostal que regentava. També hi havia el Peret Bordell, que en aquella hora sortia de la Fàbrica del Cardús, i el Josep Agustí (Bernat). S´hi afegiren el Pau Muntanyés (de la Villapaz), el Martí Vinyes, el Setsardines i el meu pare Josep Folch, i segurament algun altre. Amb moltes penes i gran esforç aconseguiren el seu objectiu. Hem de pensar que aquells homes, per aquell temps estaven en la dècada dels cinquanta o seixanta anys. Es veu que el fet casteller es porta dintre i no desapareix sinó és amb la persona”.

Aquest paràgraf darrer esmenta a diversos castellers. Els dos avis, per la seva part, van recordar altres noms, molts dels quals ja apareixen en altres treballs sobre els torraires (J.M. Rodon: 1979. J.M. Porta: 1994) i que qui conegui els mots de les cases de Montblanc podria identificar: “La composició de les colles era freqüent que estés integrada per diversos membres d´unes mateixes famílies [uns cercles endogàmics assumien els castells arreu]. Els nostres interlocutors recordaren alguns d´aquests noms: Pep Catxó, els Foguetó, els Fonollers, els Portugués, els Xerraires i els Pepis. Altres noms que també han sortit a la conversa són: Pau Muntanyès, Macianet el Poc ulls, Anton Colom, Joan Torres (Toio), Sánchez, Anton Pallàs, Pere Bordell, Josep Agustí, Josep Moix, Josep Avià (Cevet), el Setsardines, Ventura Pallàs, Martí Sanahuja, Quico Gitano, Vicenç Rector, Macià Sigró, Joan Casanovas, els germans Foguet que eren cinc, els Blavis, Ramon Musset, Joan Bonadona, Josep Folch (pare de l´autor d´aquest article) i l´oncle Pere Folch”.

Els dos avis van concretar detalls ja coneguts d´alguns d´aquests torraires antics: “A finals del segle passat, durant el període de més plenitud diuen que un dels personatges més populars era en Martí Vinyes que pujava de segon all pilar de sis amb tanta seguretat que quan la torre era carregada, amb la mà dreta girava la gorra musca. Posats en el terreny de les anècdotes personals també és destacable la seguretat d´enxaneta Anton Colom i del també especialista en enxaneta el Peret Bordell, especialista en fer la voltereta [la figuereta] quan era dalt de tot d´un castell”.

Per acabar, cal dir que Marcel Folch també va consultar una monografia recent sobre els torraires, de dos anys abans (J.M. Porta: 1994), per contextualitzar la seva recerca.

D´aquesta obra, entre altres, va extreure la nota de Ramon Cantó, de la seva història inèdita de Montblanc del 1894, que assegura que van aconseguir-se “y nostres ulls ho han vist, los 3 de 9, los 2 de 7 y l´espadat de sis”. Una afirmació molt creïble. Ramon Cantó va ser contemporani de la primera època d´or dels castells (1851-1885), quan van sovintejar els castells de nou. De l´època, a més, és l´anunci de “los tres de nou” a cura dels “chiquets de Valls” el 1864 per la festa major (Diario de Reus: 1864. ACBC). La crònica, malauradament, ressenya l´actuació amb les vaguetats habituals: “Los ‘chiquets de Valls. ejecutaron sus arriesgadas suertes, como siempre admirables” (Diario de Reus: 1864. ACBC).

La plantada de castells de nou pisos, a més, es correspondria a la fortalesa del substrat casteller de Montblanc. Però sense menystenir-hi la intervenció de castellers destacats d´altres poblacions. Aquí l´aliança amb les colles vallenques, documentada dècades endavant, jugaria un paper determinant; les quals ja s´ha vist que també es refiaven de sumar ajuts d´arreu.

Si la idea de modificar una estructura castellera per fer-la més alta no hagués estat un dels motius, entre ells, també el polític, perquè en Josep marxés del ball de valencians del seu pare i germà, la modificació l.hauria realitzat dins del propi grup. Però entre la mentalitat del germà gran (Salvador) i la mentalitat del germà mitjà (Josep Batet), el primer, les seves idees no acceptarien canvis, ja estaria bé (mentalitat tancada), mentre el segon, amb més trempera i d.idees obertes per fer quelcom diferent i, potser, més arriscat, els portaria irremissiblement al trencament familiar.

Vivint els anys difícils de primers de segle XIX, la política havia dividit la vila de Valls i les seves famílies en faccions i partits amb una societat d.idees radicalitzades. La valentia i coratge que hauria mostrat en Josep Batet de marxar de l.entorn familiar i situar-se en contra de lo establert, de ser capaç de formar un grup propi per fer castells i modificar la seva estructura realitzant-la amb pilars de persones amb el mateix nombre d.individus per cada pis, desmarcant-se definitivament d.aquells castells o sostres de gent de diferent nombre de persones per cada sostre i d.aquelles torretes que es realitzaven en aquells moments, el portaria a ser conegut durant tot el segle XIX com el “Casteller”. Hi ha moltes possibilitats que en Pep Batet hagués estat incomprès i malt vist per molta gent en aquests primers mesos de vida de la colla, pel risc de les persones que comportava fer aquelles noves estructures humanes, altes, més inestables i sense pinya o cordó. Els primers castells fets amb pilars o espadats s.haurien aixecat nets.

El 1814, “el Casteller”, hauria realitzat la primera actuació castellera a la plaça del Pati del Castell, davant Ferran VII com a Partit de Menestrals. La incredulitat d.en Salvador al canvi estructura del seu germà per la poca estabilitat i perillositat d.aquelles construccions i observar la realitat efectiva el portaria a acceptar-la. Fer castells de set pisos amb pilars o fer castells de sostres diferents comportaria, el primer, fer la mateixa alçada amb menys persones. En Salvador davant l.evidència, finalment, faria el mateix. Josep Batet hauria creat el primer grup casteller: Partit de Menestrals el 1812 i Salvador Batet, el segon grup casteller: Partit dels Pagesos el 1815. Ambdós grups provinents del Ball de valencians vallenc alcoverenc del 1801. Ja tenim, doncs, dues colles de castellers a Valls no dues colles de Ball de Valencians. Aquest fet hauria succeït el 1815 (i no al 1805, font oral) un petit error de 10 anys.

L.èxit estructural hauria estat espatarrant, ja que el 1819, quatre anys després, les dues colles enfrontades a la plaça del Blat, aixecarien el castell de vuit pisos d.alçada. Primera noticia documentada. No vol dir que abans d.aquesta data ja s.haurien realitzat d.altres, perquè quatre anys dóna per molt. De ben segur mai assolit per cap agrupació existent en aquells moments. Si apareix documentada aquesta data és gràcies a uns assassinats. No està documentat, però no hauríem de perdre de vista els Torraires de Montblanc, ja que el 1816 ja haurien fet elevadas torres (Observem torraires amb torres).

El juliol de 1819 hauria estat l.any clau de la fama dels castells de Valls (diem castells de Valls, com a propis, no castells a Valls). Tot gràcies als assassinats que van ocórrer entre els castellers de les dues colles vallenques. Queda lleig, fins i tot, grotesc, dir-ho d.aquesta forma. Però gràcies a la prohibició que va dur a terme l.alcalde Antonio Grau de fer castells a Valls durant 15 anys, fins el 1834, els “castells de Valls” sortirien de fora vila i es veurien a moltes viles i pobles del principat.

Durant aquests anys anarien, les dues colles vallenques, el Partido de Menestrales i el Partido de Labradores, a actuar, bàsicament, a Vilafranca i a Tarragona. Aquelles actuacions que portarien a terme eren els “castells de Valls” o els “castells fets amb pilars de persones”. Els castells que aixecarien els vallencs eren diferents d.aquelles construccions que estaven acostumats a veure realitzats per altres grups de moixigangues, torraires, valencians, etc. Eren més altes, més estilitzades, més inestables i més arriscades, en definitiva, més espectaculars pel risc que comportaven i, de ben segur, més d.una estructura deuria anar a terra.

Les colles encara que facin castells serien conegudes com a “ball de valencians” fins que no arribaria l.apel·latiu “Xiquets de Valls”.

El 1820, l.any següent, Vilafranca per St. Fèlix es diu que van actuar el Ball de Valencians cobrant 33 lliures 15 sous. La moixiganga cauria en picat envers als valencians, cobrarien 9 lliures 7 sous i 6 diners, quan anteriorment havien cobrat més. Hauria estat a partir d.aquest any quan el ball de valencians seria els “castells de Valls”. El ball de valencians, com a tal, fins el 1819 hauria estat vilafranquí.

El 1821, també, a Vilafranca, actua el Ball de Valencians. Cobra 45 lliures 18sous i 9 diners. Doblen ja al ball de la mojiganga.

El 1822 i el 1823 a Vilafranca per St. Fèlix: funcions religioses. A Espanya i Catalunya hi hagué l.aixecament absolutista en front dels liberals (Trienni liberal 1820-setembre 1823) Els cent mil fills de St. Lluís desintegrarien les forces liberals. Ferran VII que havia jurat la Constitució de 1812 durant el trienni, ara, restabliria novament l.absolutisme.

El 1824, 30 d.agost, Vilafranca, Festa Major St. Fèlix. Actua el Ball de Valencians que cobren 30 lliures pel castell de set. Quina colla o colles? L.11 de setembre en Salvador Batet, de la Colla de Pagesos es presentaria per formar part del Cos de Voluntarios Realistas que es formaria a Valls. El seu germà en Josep Batet mai s´apuntaria. Més tard en unes votacions entre els Voluntaris Realistes per a Gefes i Oficials en Salvador Batet Llobera rebria el grau de Subtinent de la 1ª Companyia. Com a Voluntario Realista hi formaria part fins el 1828, és a dir quatre anys, perquè aquest mateix any serà encarcerat fins 1830 per haver disparat a un liberal. El motiu de les milícies de Voluntaris realistes era el sosteniment del Rei Ferran VII en el seu tron absolut i la defensa de la religió católica.

El 1825 Vilafranca, Festa major, St. Fèlix, Actua el Ball de Valencians que cobren 40 lliures per lo castell de set espadat. Quina Colla hi va participar si en Salvador Batet no estava per la feina?

El 1826, Vilafranca, festa major. Actua el Ball de Valencians. Cobra 23 lliures 7 sous i 6 diners. Això representa molts diners menys que l.any anterior. Que hauria passat?

El 1827, Vilafranca del Pdès. Festa major. Els administradors de Vilafranca enviarien un home a Valls per llogar miñons y hòmens per lo vall de valencians. El cost d.aquest home: 5 lliures 1 sou i 3 diners. Per què enviarien un home a Valls? Doncs perquè Catalunya estava en conflicte bèl·lic altra volta: La guerra dels Malcontents. Aquesta guerra s.aixecaria el març de 1827 i seria promoguda pels ultrarrealistes que consideraven massa suau la política repressiva de Ferran VII contra els liberals. Els qui formaven part dels revoltats eren els Voluntaris Realistes amb el suport d.una quantitat importat de pobres i aventurers, considerats aquest com gent sense escrúpols i sense recursos, empesos al crim per la misèria que s´hi havia sumat per una promesa d.un bon jornal (…) La possibilitat d.una bona remuneració efectiva, indicava la complicitat de nobles, eclesiàstics i terratinents. Empezó una terrible persecución de liberales....Carlos de España, capitan general de Catalunya sediento siempre de sangre, ejerció su mando de manera mas despòtica, fingiendo descubrir complots y conspiraciones liberales... Persiguiéndose en Valls a los liberales encarnizadamente también(…).

A finals d.agost, els ultrarrealistes ocuparien Valls, Reus, Vic, Cervera…

31 d.agost de 1827: Salen de Valls 30 voluntarios realistas con tres sargentos para unirse a los rebeldes. Salen formados a los acordes de un pito y un tambor, sin que nadie les corte el paso ni les hostilice. En Salvador Batet, subtinent de la 1a Companyia, hi estaria participant. El seu germà Josep Batet (a) Casteller hi estaria enfrontat. Queda clar que l.home de Vilafranca retornaria cap a casa amb la cua entre cames veient el panorama bèl·lic.

Era el 26 de setembre de 1827, quan a en Salvador Batet Llobera, de la Colla dels Pagesos, en qualitat de Voluntario Realista, per defensar al Rei Fernando VII, absolutista, se li apropà un constitucional rabiós de veure als realistes ”sobre las armas” no dubtaria a insultar-lo tot dient-li públicament ”traydor al Rey”. Salvador Batet sense saber el que feia li dispararia el fusell, de quin tret resultaria ferit el liberal. Aquest liberal es deia Esteve Casas.

En Salvador Batet seria pres a l.abril de 1828, sis mesos després, i tancat per uns set mesos a una presó duríssima fins que seria traslladat a Barcelona i, més tard, destinat a una de les presons d´Africa, Tarifa, on el gener de 1830 encara hi era. No està prou clar, quan sortiria de la presó, sembla ser que hauria estat fins nou mesos abans de què naixés el proper fill el 3 de novembre de 1831. Durant aquests anys del 1824 al 1827 i del 1827 al 1831 la colla dels Pagesos actuava? I si actuava qui era el seu cap de Colla?

El 28 de setembre del 1827, dos dies després d.aquell incident, arribaria Ferran VII a Tarragona. Durant la seva estada, nou dels principals ultrarrealistes revoltats serien afusellats a Tarragona i uns 300 deportats a Ceuta. Després el rei marxaria cap de Barcelona. Abans es farien castells: castillos formados hasta de 7 hombres unos sobre otros. No està documentat quina colla hauria estat la que actuaria a Tarragona. Tot fa pensar que hauria estat la dels Menestrals de Josep Batet. Com diu la història, el rei Ferran VII, amb aquesta insurrecció ultrarrealista en contra seu, va saber atraures els liberals fet que comportaria automàticament la oposició dels ultrarrealistes. S.estava gestant el carlisme, els partidaris de Carlos Maria Isidre de Borbón on s.identificarà la colla dels Pagesos. Aquesta aproximació dels liberals al rei hauria fet que els Menestrals actuesin davant seu com ja ho havien fet 13 anys abans a Valls.

No continuem, perquè la història es llarga. Cal fer, però, unes petites observacions. Les poques notes escrites sobre castells, del 1820 fins el 1823, parlen de ball de valencians i el que cobren. El 1824 ja comencen a detallar l.estructura «el castell de set». El 1825, el «castell de set espadat» i el 1827 «castillos formados hasta de 7 hombres unos sobre otros». No trigaria massa en veure documentat el detall del castell «los tres pilars de vuit», o «los quatre pilars de vuit pisos», etc. El que podem entendre és, que la nova estructura castellistica realitzada amb pilars de persones anava desplaçant a altres estructures i les feia més populars. Aquesta nova modalitat feia que els que escrivien comencessin a detallar i pulir el vocabulari del que estaven veient com a novetat, perquè anteriorment, com hem vist, res de res. La popularitat d.aquestes estructures seria tant, que molts pobles haurien llogat a les colles de Valls per veure-les, fins el punt que des del 1820 fins a l.actualitat serien exportades arreu del món.

Un canvi d.impressions amb Pere Ferrando, ens va portar a coincidir sobre que, la popularitat dels castells de Valls hauria començat en el moment que surten de la seva població i mostren durant 15 anys aquelles noves estructures: «el castell de set espadat», castell fet amb espadats (pilars) de persones del mateix nombre de castellers per pis. Tothom entén que el «castell de…» es refereix al «tres de…» També, «castillos formados hasta de 7 hombres unos sobre otros», un home damunt les espatlles de l.altre home que té a baix seu. També vàrem coincidir amb la forma vallenca d.anomenar el Dos de Set i no Torre de Set, perquè el dos de set són els dos pilars de set pisos. La torre de set, seria el llenguatge antic provinent de les torres que feien el Ball de Valencians (Torres, també, sinònim de castell). Els vallencs, que sempre han emprat la fórmula del «dos de …», és, perquè procedeix dels castells fets amb pilars de persones: els dos pilars de set, els tres pilars de set, els quatre pilars de set, els cinc pilars de set i, fins i tot, el cinc pilars de set amb el pilar de 5 al mig (no amb l.agulla). La paraula «torre» castellísticament parlant no és un mot vallenc. El pilar, un sobre un, hauria estat l.única forma antiga que el ball de valencians ja duia en el seu ball.

Si el que va passar el 1819 no hagués passat, els castells vallencs haguessin sortit de Valls? Creiem que, tard o d.hora, sí. La divulgació d.aquelles construccions diferents i més altes haurien arribat de boca en boca en les fires i mercats dels pobles de Catalunya i haurien agradat tant, com s.ha demostrat que van agradar, que també s.haurien exportat. Aquells assassinats van precipitar la divulgació dels “castells de Valls”, arreu.

------------------------------------------------------------

PD.: El 1815 en el llibre “Passant comptes amb Sant Fèlix….” consta d.haver pagat al home que anà de propi a Valls, a desdonar lo vall foraster. El cost d.aquest home: 1 lliura, 17 sous i 6 dinars. A quin ball es deuria referir? Hi ha moltes possibilitats que “lo vall foraster” fos “els castells de Valls” amb la seva nova estructura perillosa, de poca estabilitat i arriscada acabada d.estrenar. Tant sols haurien passat tres anys de la seva modificació. “Lo vall foraster” hauria estat el castell fet amb pilars de persones ja que les altres construccions de sostres de gent i torretes eren les habituals, les conegudes per tothom, més segures i no eren tan altes. “Lo vall foraster” seria lo nou. Aquesta nova estructura incompresa per la poca estabilitat, l.alçada i perillositat de caure a terra, perquè els primers castells s.haurien fet sense pinya o cordó o sigui nets, hauria estat malt vista i no hauria estat acceptada pels vilafranquins fins passats uns quants anys. Recordem que el 1815 ja hi havia dues colles de castellers a Valls i alguns vilafranquins ja s.haurien assabentat del que estaria succeint a la capital de l.Alt Camp.

Les dades sobre Vilafranca, són extretes del Llibre Passant comptes amb Sant Fèlix…, per Antoni Ribàs. Edita Ajuntament de Vilafranca, 1999., Els comentaris d.aquestes dades, no.

El buidatge de premsa amb la idea de recuperar notícies castelleres pretèrites és frustrant moltes vegades. Els textos d´època sucosos són escassos i dispersos, doncs, la majoria es redueixen a un cúmul de frases ambigües i vagues. Un mal que es repeteix en d´altres camps de la cultura popular i tradicional.

La dissort prové dels prejudicis de qui va monopolitzar la cultura oficial i el món de les lletres fins fa no massa dècades. Patricis benestants, carregats d.animadversió i, en els millors dels casos, de condescendència cap a tot allò que olorava a poble menut o no afinava amb modernitat. La seva estretor de mires els va fer menystenir allò que consideraven antic, sabut pels coetanis o pertanyent a estrats socials inferiors. La qüestió, dita d.una altra manera i un cop esvanit l´Antic Règim, s´emmarca en el paper del ciutadà benpensant en la moderna societat burgesa.

A primer cop d´ull, un reportatge de Valeri Serra Boldú del 1930 sobre Solivella en seria un exemple; un de tants d´aquest estudiós de la nostra cultura popular i tradicional aquells anys a La Vanguardia, on treballava. Però la intuïció i la curiositat van imposar-se i el treball esdevé una descripció fresca i generosa, malgrat evidenciar limitacions en el tema.

Serra va reconèixer que els castells no eren la seva especialitat. La sorpresa d´ensopegar a la Conca de Barberà amb “una buena ‘colla. de ‘Xiquets de Valls.”,aleshores sinònim de castells arreu i més entre els neòfits, acompanyada de “unos buenos ‘grallers.”, els “gralls”, com també en deien allí i pels voltants; per ballar-li els límits del territori tradicional casteller, que reduïa al Penedès i a la rodalia de Valls, també com molta gent encara avui dia. De tota manera, no li eren del tot desconeguts, per la seva formació i per provenir de l´Urgell, a l´extraradi del territori casteller dur.

Això és el que Serra va escriure: “El día 15 de agosto celebra Solivella una fiesta mayor, que cobra fama en todos los pueblos vecinos, mayormente ahora que con los autómnibus el factor distancia no hay que tenerlo en cuenta. / Situado Solivella a alguna distancia del Panadés y de la comarca de Valls, donde están en todo su apogeo los ‘castellers., sorprende un buen tanto encontrar en Solivella una buena ‘colla. de ‘Xiquets de Valls. con unos buenos ‘grallers.. / Hacen su aparición solemne el día de la fiesta por la tarde, en los momentos que preceden al canto de completas. Para ello forman la suerte llamada ‘el espadat de tres., y de esto modo precedido el ‘castell. de las grallas, van a buscar al cura párroco, y de allí, siguiendo levantado el castillo, van a la Casa Ayuntamiento, donde les están aguardando los ‘consellers. en corporación para ir en vistosa comitiva hasta la parroquia, en cuyo punto se quedan los ‘xiquets. a la puerta, enhiestos en su castillo, hasta que se descompone cuando han pasado las autoridades. Al día siguiente pudiera decirse como en aquellas ‘coblas. del Rosario de la Aurora, que rezan: A alegrar ix Maria / la matinada/ com estrella que anuncia / bona diada; / los ‘castellers. de Solivella hacen su salida alegre a la hora de apuntar el alba para dar a entender que el día de jolgorio empieza. Salen ellos con los ‘gralls.. Van a saludar, formando castillos en todas ellas, a todas las casas donde vive una persona investida de autoridad. En todas lucen su destreza, en todas ellas suena la música, ante lo cual, la persona agasajada es costumbre que las obsequie con una torta. / Antes de recibir la ofrenda, consuetudinariamente bailan, al son de la música, una especie de fandango que ha caído bastante en desuso; reciben la ‘coca., la comen o la reparten a los chiquillos que les rodean, y antes de marchar vuelven a danzar un poco. / Como en la víspera, así que viene la hora de asistir al oficio, van a buscar a las autoridades, hasta dejarlas en el templo. / Después de cantado el Evangelio, se abren las puertas de la iglesia de par en par y entran ceremoniosamente los ‘castellers. a adorar la Vera-Cruz. Van en cuerpo de camisa, con un pañuelo de seda antigua a guisa de banda, y tiran invariablemente cinco céntimos de limosna en la azafata que sostiene un monaguillo. Entre tanto ‘els gralls. suenan pausadamente una tocata de largo compás muy sentimental. / Verificada la adoración, vuelven a salir otra vez los ‘castellers. del templo y aguardan fuera de él a que los santos oficios hayan terminado. Salen entonces las autoridades, y los ‘castellers. les acompañan a la Casa Ayuntamiento y a la rectoría, en cuyo punto del ‘castell. formando se desprende el ‘aureneta. o ‘casteller. más joven que le corona, se entra por el balcón de la rectoría, siguiendo por orden descomponiéndose el castillo, hasta que todos los ‘castellers. han entrado en la sala rectoral, donde se les obsequia con un refrigerio”.

Les línees de Serra s´apunten, d´entrada, al carro de tantes cròniques genèriques. Una reescripció del programa de festa major aleshores en voga al territori que es limita aparentment a mencionar els neguits d´uns veïns castellers i grallers. Aquests darrers durant anys, la colla dels Triquelis, una nissaga de grallers i timbalers comendada per la família Capdevila; fa uns anys, a El Vallenc del 10 de gener del 2003, un treball presentava la relació entre els castellers i els Triquelis, almenys, els anys 1907, 1914, 1926 i 1927.

La part dedicada a la primera jornada al·ludeix al seguici d´anada a la celebració de Completes, la vigília de festa major, encara vigent en algunes poblacions, i que, com la resta d´actes de la festivitat, abans evidenciava el rang de cadascú a la comunitat. El protocol reglamentava que el poble menut, submís, representat pels exercicis de seguici, obrís el pas fins a la parròquia; recollint primer el poder religiós, el rector, a la rectoria, i a continuació el poder civil, l´alcalde, els regidors i la resta d´autoritats, a la Casa de la Vila. A Solivella, els castellers i els grallers no traspassaven el llindar sagrat del temple fins l´endemà, no els pertocava encara, per haver d´honorar la desfilada de les autoritats fins l´últim instant; durant tot el trànsit amb un pilar de quatre caminant i inhert a la porta de la parròquia. Serra va apuntar que els castellers “Para ello forma[ban]n la suerte llamada ‘el espadat de tres., y de esto modo precedido el ‘castell. de las grallas”; com d´altres novells va obviar al baix, amagat enmig de la pinya.

El discurs intrínsec dels Triquelis, els músics habituals dels castellers els darrers temps, arrodoneix els mots de Serra. Joan Amades Gelats i el músic Joan Tomàs Parés, dos altres grans estudiosos del folklore de casa nostra, van recollir part del seu repertori en una “missió” per a l´Obra del Cançoner Català dos anys abans, el 1928. Un estudi atent d´aquest maximitza el valor del substrat casteller de Solivella, perquè resulta un registre històric fefaent que delata cada seqüència de la festa.

Les anomenades “missions” van ser una de les prioritats inicials i principals de l´Obra del Cançoner Català, una iniciativa ingent del mecenes Rafael Patxot Jubert, iniciada el 1921 amb l´aixopluc de l´Orfeó Català i continuada fins l´esclat de la Guerra Civil. A cura, normalment de dues persones, un apuntador i un músic, les “missions” van resseguir els territoris de parla catalanain situamb el propòsit de salvaguardar diversos gèneres de la cultura popular.

Amades i Tomàs van entrevistar el 12 d´octubre de 1928 a Antoni Capdevila Ferrer, cap-de-colla de la colla dels Triquelis, amb la finalitat de recollir músiques “pròpies de la contrada de la Conca de Barberà”.

Dues d´elles duen títols castellers implícits: “Castell dels Xiquets de Valls” i “Acompanyant als castells”, és clar, respectivament, la versió de Capdevila del toc de castells i del valset per acompanyar un pilar caminant. Les apropiades pel pilar de quatre caminant que Serra va contemplar la vigília de festa major.

Però el suc dels Triquelis no s´acaba aquí. Una tercera, la “Retreta”, avui dia en desús, també està vinculada al fet casteller. Anunciava el plegar veles, la fi de la jornada castellera. Una significació que s´endevina només sentir-la per transportar-nos al món militar; on acometeix la mateixa funció encara avui dia. El toc parteix d´una introducció prou explícita i dóna pas a dues frasses amb variants no menys evidents. Serra va poder escoltar-lo a l´acabar l´actuació castellera la vigília de la festa major.

El relat de Serra del segon dia, el de la diada de festa major, s´enceta amb la matinal, amb els castellers i els grallers deambulant plegats arreu de la població durant les primeres hores del matí per despertar als veïns i advertir-los del procedir dels castellers. Els grallers havien d´interpretar-hi l´ineludible “Toc de matinades”, una de les “diverses tonades” que Joan Amades i Joan Tomàs devien declinar de transcriuredel graller Anton Capdevila el 1928, perquè “ja ens són conegudes”. De fet, sonen molt encara avui dia arreu en aquests instants d´una festa major.

Segons Serra, i tal com sol ocòrrer encara arreu, els castellers van dedicar-se a resseguir unes vivendes determinades,“formando castillos en todas ellas, a todas las casas donde vive una persona investida de autoridad. En todas lucen su destreza, en todas ellas suena la música, ante lo cual, la persona agasajada es costumbre que las obsequie con una torta. / Antes de recibir la ofrenda, consuetudinariamente bailan, al son de la música, una especie de fandango que ha caído bastante en desuso; reciben la ‘coca., la comen o la reparten a los chiquillos que les rodean, y antes de marchar vuelven a danzar un poco”.

Aquestes línies darreres són genials. D´una banda, aquestes perfomances personalitzades rebrosten el rol de cadascú a la comunitat, però alhora els seus mecanismes de cohesió a la rereguarda. Els poderosos, encimbellats a les seves possessions, esperaven (necessitaven) la mirada gelosa, legitimadora i consensuada del poble ras al llarg del calendari, incentivada amb el suborn d´una recompensa material; si no fos així, la seva posició social privilegiada passaria més desapercebuda o perillaria. Per això, consentien que els de baix hi alteressin normes socials. Ocupant espais aliens o públics, amb el pretext d´exhibir-hi expressions festives tradicionals, en una mena de catarsi i de neteja anímica col·lectiva que actuava de vàlvula de control o de descarrega dels conflictes i de les contradiccions socials del dia a dia.

Però de l´altra, que els castellers ballessin “consuetudinariamente [...] al son de la música, una especie de fandango” adverteix de la supervivència de quadres de dansa dels balls de valencians, els antecessors dels castells. Dit d´una altra manera, la importància que els Xiquets de Solivella fossin un esgraóintermig que il·lustrala gènesi dels castells, perquèja hi havien incentivat l´apartat de les torretes dels balls de valencians que van donar pas als castells, adoptant fins i tot els seus tocs, com s´ha vist, però sense haver-hi esvanit encara els moviments coreogràfics previs. El que s´ha esbrinat d´aquests quadres de danses, a més, reuneix elements pertanyents a balls de valencians d´altres poblacions que insinuen l´existència d´un corpus col·lectiu.

La situació geogràfica i l´economia de Solivella devien condicionar-ne la vigència. En una població rural, a banda que els esquemes solen ser més inamovibles, el paper del ball de valencians no es limitava a engruixir els seguicis de festa major, com en una ciutat, sinò animar un ventall d´actes rituals, tal com s´ha vist i es continuarà veient.

Una ullada al repertori dels Triquelis també hi confirma la fossilització de parts dansades. Dues de les seves melodies, “El bracet” i “El villano”, són també presents en d´altres valencans documentats. Per omissió, s´ha d´atribuir que els Triquelis les interpretaven a Solivella; en cas contrari, s´hi especifica on les tocaven.

La primera, “El bracet”, de compàs binari, guarda una retirada amb l´extructura homònima d´una amb el mateix nom del ball de valencians d´Arbeca; transcrita pels mateixos Joan Amades i Joan Tomàs a Sant Jaume dels Domenys el 23 d´octubre de 1927 dels grallers locals Els Gonzers, també per a l´Obra del Cançoner Català. I també, amb la part titulada “Colzet” del ball de valencians recollit pels germans Joan i Xavier Gols Soler a Bellmunt del Priorat l´agost del 1932, també per a l´Obra del Cançoner Català.

Sobre “El bracet” cal treure a la palestra que Amades i Tomàs diuen a la memòria de la seva missió a Solivella que van transcriure “l´Alemanya pròpia de diversos pobles dels voltants”, transcripció que no hi apareix, alhora que hi descriuen uns moviments que concorden, entre d´altres, amb els d´“El bracet” d´altres poblacions: ”un ball de festa major, on sols intervenen homes, que, vestits com els ballaires del Ball de Bastons i dividits en dues fileres, van acompanyant les autoritats sempre que surten oficialment durant la Festa, dividits en dues fileres. Es balla amb castanyoles o fent petar els dits, i les seves evolucions són simplícissimes, i consisteixen senzillament en un vaivé del cos lleugerament puntejant els peus, i a canviar-se de lloc tota la filera a la vegada”.

La segona, “El villano”, o “Quan el pare no té pa” com també es coneix a casa nostra, és una dansa cantada, que se sàpiga, d´ençà del segle XVI. La seva popularitat i extensió està més que contrastada. L´eix de la melodia és documentada profusament en llocs inversemblants d´arreu d´Europa i d´Amèrica amb caràcters i funcionalitats diferents. En el seu orígen, pretenia imitar moviments característics d´ambients rústics; d´aquí prové el seu nom. Els balladors s´acompanyaven de cops de mans ràpids i d´altres als peus o al terra, cosa que els obligava a fer contorsions difícils. L´arrelament de danses de saló d´altres èpoques és freqüent en el folklore. Allò pretèrit o pertanyent a estaments superiors ha atret sempre al poble ras. En aquest cas, però, les influències van ser bidireccionals; de baix a dalt i de dalt a baix. La seva incorporació en balls de valencians, almenys, és documentada a Prades i Capafonts.

Després de les matinades, i seguint amb el testimoni de Serra, es va repetir el seguici d´anada a la parròquia de la vigília, ara per assistir a la celebració de l´Ofici de festa major.

A l´Ofici, la celebració religiosa principal, el protocol ja contemplava la intervenció dels castellers i els grallers. Els castellers hi oferien bens en representació dels veïns, en ocasions diners o d´altres dons per a beneficència o per a la parròquia, acompanyats d´una música apropiada, cerimoniosa, interpretada pels grallers; durant l´Adoració, abans que el sacerdot culminés la missa consagrant i mostrant el pa i el vi, els símbols del cos i de la sang de Jesucrist, a la comunitat, després de la proclamació de l´Evangeli, el moment àlgid de la Litúrgia de la Paraula. Tot plegat, com encara ocorreix avui dia arreu i també com sovintejaven balls de valencians d´altres poblacions.

Serra va estar al cas de tot això darrer: “Después de cantado el Evangelio, se abren las puertas de la iglesia de par en par y entran ceremoniosamente los ‘castellers. a adorar la Vera-Cruz. Van en cuerpo de camisa, con un pañuelo de seda antigua a guisa de banda, y tiran invariablemente cinco céntimos de limosna en la azafata que sostiene un monaguillo. Entre tanto ‘els gralls. suenan pausadamente una tocata de largo compás muy sentimental. / Verificada la adoración, vuelven a salir otra vez los ‘castellers. del templo y aguardan fuera de él a que los santos oficios hayan terminado”.

El repertori dels Triquelis també en parla; acull dues melodies per acompassar l´ofrena. Una, el “Toc d´ofertori pels homes”. L´altra, el “Toc d´ofertori per les dones”; aleshores, els torns per sexes encara vigent.

El ritual de l´Adoració, d´altra banda, certifica la fossilització de quadres de dansa de balls de valencians a la vila, doncs, es menciona que els castellers anaven habillats “con un pañuelo de seda antigua a guisa de banda”, una peçade roba ornamental bandejada pels castellers pròpiament dits, per destorbar-los a l´hora de pujar, però característica dels balladors de valencians; descordada, esdevenia una eina imprescindible, entre d´altres, per executar “El villano”, com se sap d´altres poblacions.

El relat de Serra acaba amb el seguici de sortida d´Ofici i l´exhibició del migdia, el clou de la festa, i on primava de nou el repertori casteller. Com arreu encara a les exhibicions castelleres, s´hi devien afrontar les millors construccions a l´abast, que concloïen amb un pilar al balcó: “Salen entonces las autoridades, y los ‘castellers. les acompañan a la Casa Ayuntamiento y a la rectoría, en cuyo punto del ‘castell. formando se desprende el ‘aureneta. o ‘casteller. más joven que le corona, se entra por el balcón de la rectoría, siguiendo por orden descomponiéndose el castillo, hasta que todos los ‘castellers. han entrado en la sala rectoral, donde se les obsequia con un refrigerio”.

Per acabar, cal afegir que la desafecció del poble ras, el segment més nombrós de la població, qui consumia e interpretava les manifestacions de carrer, va condicionar la desaparició i la decadència de molts exercicis dels seguicis de festa major i, alhora, la introducció de canvis substancials en les programacions d´aquestes darreres al primer terç del segle XX arreu del país; per l´èxit creixent de les propostes culturals i lúdiques de la burgesia. A Solivella, el debut dels Falcons de la Federació de Joves Cristians de Catalunya el 9 de setembre de 1934 va precipitar la fi de la singular tradició castellera local (o millor dit, va dur-hi una mutació d´aquest neguit universal), perquè es tractava d´uns gimnastes que també van sadollar la dèria dels veïns per les torres humanes, alhora que comptaven amb el vist-i-plau de la gent religiosa i benestant.

David Monteagudo, terç d.aquell primer i mític pilar de 6 dels Castellers de Vilafranca que va encetar l.anomenada “febre pilanera” (carregat per primer cop a l.Arboç el desembre del 1994), ens acaba de sorprendre amb la publicació de la seva novel·la “Fin”, la primera obra escrita seva que veu la llum (editada per Acantilado l.octubre del 2009, el desembre ja anava per la quarta reimpressió), que ha estat tot un fenomen editorial, ja que de seguida s.ha situat entre els llibres més venuts en castellà a casa nostra.

Parlem de sorpresa per diversos motius: perquè desconeixíem totalment la vena literària del David (el qual, nascut el 1962, confessa que va començar a escriure tot just fa uns vuit anys, a una edat poc convencional actualment per debutar en l.art de fer literatura), per la gran qualitat d.aquesta seva primera novel·la i perquè no és gens habitual (és més, que nosaltres sapiguem, es tracta del primer cas) que un reconegut casteller (només com a pilaner, el seu currículum presenta tots els gran espadats, a més del 4de9 amb l.agulla) sigui alhora un excel·lent escriptor. Sigui com sigui, no estem acostumats a trobar una persona virtuosa com a casteller i com a novel·lista al mateix temps, per la qual cosa hem de felicitar efusivament el David i alegrar-nos del seu èxit.

Tornant a “Fin”, he de dir que el llibre m.ha atrapat gairebé des del començament fins al final, alhora que n.he pogut gaudir de la qualitat literària durant tota la lectura. De fet, una conversa posterior amb el David amb l.objectiu de transmetre-li la meva enhorabona pel llibre m.ha confirmat que el celebrat pilaner dels Castellers de Vilafranca en les seves obres es planteja entretenir alhora que escriure bé: és a dir, almenys en aquesta novel·la es combinen perfectament dos elements que no sempre van units en tota novel·la: una història que atrapa i que entreté i, al mateix temps, una exquisida cura pel llenguatge, per l.expressió literària, per la forma, si voleu dir-ho així.

D.alguna manera, com vaig llegir en una entrevista, és el mateix fi que pretén, entre d.altres escriptors, l.Albert Sánchez Piñol, autor de l.exitosa “La pell freda”. El cas és que el llibre del David m.ha fet pensar clarament en dues novel·les, la segona de les quals no citaré perquè tinc por de donar massa pistes sobre la història, amb el consegüent perill d.aixafar la guitarra als lectors que vulguin passar-s.ho pipa amb el llibre del nostre pilaner. En el primer cas, estic parlant de “El Jarama”, l.excel·lent novel·la del gran escriptor castellà Rafael Sánchez Ferlosio (amb la qual va guanyar el Premi Nadal del 1955), un llibre que vaig llegir, fa ja vint-i-quatre anys, quan feia l.avui extint COU, i que em va impactar. Tanta va ser la influència que vaig rebre d.aquest llibre que recordo que aquell mateix curs vaig fer-ne un treball per a l.assignatura de Literatura espanyola, treball que va rebre un premi en un concurs escolar estatal. Concretament, en el treball em dedicava a analitzar el contrast que hi ha en “El Jarama” entre l.estil dels diàlegs (que reprodueix a la perfecció el castellà col·loquial de l.època en boca d.una colla d.amics que decideixen anar de càmping un diumenge a la vora del Jarama) i l.estil narratiu, que és exquisidament poètic. Doncs bé, d.alguna manera, aquesta mateixa habilitat de combinar reeixidament aquests dos registres literaris també hi és en la novel·la de Monteagudo, el qual demostra un domini madur de la llengua castellana en tots dos àmbits.

D.altra banda, durant tota la lectura no he pogut deixar de pensar que la novel·la del David és molt cinematogràfica, com també ho és, per exemple, “La pell freda”, el projecte de fer una pel·lícula de la qual sembla que ja està en marxa.

En tot cas, amb aquest breu apunt només he volgut, en primer lloc, convidar-vos a llegir “Fin”, llibre totalment recomanable si us agraden les bones històries ben escrites i, en segon terme, destacar la singularitat que presenta el seu autor, alhora excel·lent casteller i novel·lista. Per acabar, només em queda tornar a felicitar el David i desitjar-li molt d.èxit en els seus pròxims llibres.

Uns quants desitjos castellers per aquest 2010. Podria ser també una carta als reis, però em sembla que ja no tinc edat, però per demanar que no quedi, que el 2009 ja em vaig emportar la meva bona dosis de llenya.

Quins són els vostres?

Malgrat tractar-se d´una festa oficial d´alta instància, el seu ressò entre el conjunt de la població ha dut que esdevingui molt valuosa en l´estudi de les tradicions tradicionals i populars, perquè els nostres avantpassats van saludar cada passa dels monarques pel país, d´una manera més o menys entusiasta, amb les expressions festives al seu abast, les en voga entre el poble ras. No ha d´estranyar si les comunitats s´han enorgullit sempre de les seves festes i aquestes, interpretades com un cós i receptores de trets culturals, exterioritzen l´estructura i la identitat local.

Així, al 1802, com d´altres vegades, els veïns van recórrer al protocol consolidat del seguici de festa major, traspassat de les processons de Corpus, i que en aquesta efemèride no es redescobreix tan opac, com en la majoria de la documentació quotidiana dels ritus de pas. Aquesta perfomance de benvinguda, que no deixa d´ésser un art efímer subtil, òbviament, va concretar-se a cada lloc en una rua ambulant, on l´escenari se succeïa d´un carrer a un altre i la coreografia al que oferia cada comparsa participant –i no necessariament convocada-. El recorregut, així havia d´ésser, també va embellir-se i tots els participants, actors o simples espectadors, van ocupar el lloc que els pertocava en correlació al seu rol dins la comunitat.

A més, l´esdeveniment resulta encara més curiós pels estudiosos per ésser la última celebració real de l´època moderna, Carles IV va ser l´últim monarca de l´Antic Règim, i per la sumptuositat que va atorgar el marc d´una suposada revifalla econòmica i social.

La integració de les comparses al capdavant d´una rua d´aquest format, d´altra banda, insinua d´altres lectures. La simbòlica de purificació del recorregut. Les evolucions ritualitzades del calaix de sastre d´elements festius, instants abans del trànsit dels dignataris, suggereixen la màgia d´una neteja imaginària dels punts cardinals de l´escenari, com si es tractés d´un exercici exorcista d´habil·litació col·lectiu. I, alhora, també una funció tan pràctica com l´obrir un pas per entre una multitud. Més recargolada és la idea que possibilitava el control (la censura) de susceptibles pols oposats a l´ordre establert; perquè la gent poderosa i benpensant i el mateix protocol del seguici no hi concebia la participació, ja s´ha dit, compendi del paper de cadascú a la comunitat, sense atendre´s a un ordre sever.

Tarragona va ser una de les poblacions que va hostatjar a les famílies reials el 1802; des del 11 al 15 de novembre, regressant a Madrid, camí de València. La documentació municipal, el Llibre d´Acords Municipal del mateix any 1802, recull fil per randa el seguit de preparatius que la ciutat va organitzar, ni que fos a corre-cuita; la notícia del pas dels monarques no es va conèixer fins el 22 de juny.

La feina fou ingent i costosa, i entre d´altres mesures, cal mencionar que se´ls van acondicionar diverses cases contigües del carrer d´en Granada, propietat de gent benestant local. Aquesta tria no esdevé del tot banal, ja que les vivendes, orientades pel darrere a mar, donaven al portal de Sant Antoni, l´epicentre de la funció festiva de què tracta el treball que teniu a les mans. Els monarques van entrar a la ciutat per aquest punt i les proporcions de l´esplanada del davant van permetre la concentració i les manifestacions de la multitud expectant; i alhora, que els monarques, des de les cases d´en Granada, les gaudissin a plaer.

El recordatori d´haver d´honorar als dignataris amb un programa atapeït de diversions va donar-lo el regidor Gaspar Casas durant la sessió del 30 de juliol, qui apareixerà citat més endavant pel fet de ressenyar l´esdeveniment. Aquest va insistir en què Tarragona “devería distinguirse con mayor motivo, á las demás ciudades de este Principado con demostraciones de regosijo por las muchas y repetidas gracias y favores, con que la bondad del Soberano ha distinguido particularmente en las obras” del puerto. La programació també havia de fer lloc a la col·locació protocol·lària de la primera pedra del port, una infraestructura anhelada pels tarragonins durant dècades i que finalment va assolir el vist-i-plau dels governants; per exemple, la corona va cedir per a la seva construcció terrenys de titularitat real.

La proposta lúdica de Casas va reeixir. El govern municipal va acordar el mateix 30 de juliol la constitució d´una comissió organitzadora i, per sumar el major nombre de complicitats, que fos molt representativa; amb el concurs de prohoms de tots els estaments: “se nombren algunos comisionados, no solo de este cuerpo, sí que tambien, a, un cavallero, un Azendado, un Comerciante, algunos Individuos en los Colegios y Gremios para que tratasen sobre las festivas Demostraciones y regosijos, que podrían hacerse”. Aquests veïns van reunir-se per primer cop el 4 d´agost.

La primera notícia sobre elements dels seguicis festius no apareix, però, fins el 13 d´octubre. Aleshores va aprovar-se la renovació de les bandes dels regidors, i dels vestits dels tres massers, dels pregoners i de les trampes; a Tarragona, els Magí de les timbales, els “timbaleros que van delante la Ciudad, tocando los timbales a cavallo”.

Dos dies després, el 15 d´octubre, ja va confirmar-se el teatre festiu principal, és a dir, que l´esplanada del davant del portal de Sant Antoni era el lloc més adient perquè “los vecinos tengan la satisfacción de ver á sus soberanos y estos de ver á sus vasallos, á más de que en la Plaza hay lugar para las Danzas que deven ejecutarse”. Aleshores, en correspondència, també ja s´havia aclarit que els hostes s´allotjarien a tocar, a les cases d´en Granada.

El 23 d´octubre, va tocar el torn de cridar a files “á los Proombres de los Gremios”, per transmetre-lis el guió de la seva aportació. Com ocorria en d´altres nuclis urbans, el rol dels gremis no era per menystenir. Menestrals, artesans i gent d´ofici, o sigui, el poble menut, constituïa el gruix de la població. Els gremis, que reglaven els trets essencials de l´activitat laboral dels associats, aplegaven obligatòriament els mestres d´un mateix ofici, i amb aquests, els treballadors sota la seva empara. La força, la solvència, la utilitat i el prestigi dels gremis va arribar a l´extrem que obtinguessin una parcel·la en els òrgans rectors de les ciutats. A banda, els agremiats també es reunien en confraries, els lligams entre ambdues institucions van ser molt estrets, per qüestions més assistencials i pietoses.

La convocatòria dels prohoms dels gremis obrava, doncs, arran del que s´ha dit darrerament i per la part que pertoca a aquest treball, per recordar-lis que havien de rebre els monarques “con los mismos regocijos los soberanos y con las Danzas que han acostumbrado de tiempo antiquisimo, las mismas que practican en las entradas de los Senyores Arzobispos”.

L´encàrrec, doncs, no era casual. Es prou sabut que la gent dels gremis era avesada en aquests afers. Però aleshores amb la dissort d´anar curts d´armilla, cosa que els prohoms van manifestar de seguida a l´uníson, i, en conseqüència, trobar-se en la tessitura d´haver de sol·licitar l´ajut municipal per tal d´emprendre l´empresa. De dos dies després de citar-los, al resum de la sessió del 25 d´octubre, es llegeix que “Habiendo comparecido los Prohombres de los Gremios manifestando hallarse imposibilitados de hacer sus Danzas para la venida de sus Magestades en esta ciudad por la falta de Fondos y atrasados sus Individuos á causa de las actuales calamitosos de los tiempos, y suplicando una ayuda de coste: Ha resuelto su senyoria que á cada uno de dichos Gremios se les den veinte y cinco libras para poder soportar dichos gastos”.

Alhora, també va concretar-se la participació del “Gremio de Navegantes nuevamente establecido”; que per no disposar de “danza determinada, que á costa del mismo Gremio, y en obsequio de SS.MM., presentarian delante de los Balcones del Alojamiento de los Soberanos una figura de un Navio de Guerra armado, y pertrechado, y adornado su Piso”.

El darrers serrells amb “los Proombres de cada Gremio” van detallar-se el 8 de novembre. Se´ls va confirmar l´arribada dels monarques la tarda de l´11 de novembre, després de barallar-se primer el dia 6; el canvi de dates va obeir al fet que els reis van trastocar el calendari, en decidir-se a pujar a Montserrat. Se´ls va subratllar “si tenian dispuestas ya las Danzas que á cada uno les tocaba para el citado dia onze que devian estar unidas en la Plaza del Rey para hir á recibir á SS.MM.” al portal de Sant Antoni. I, per acabar, també se´ls va responsabilitzar “de qualquiera desorden”, pel seu estatus a la ciutat, per ostentar la representació de tants veïns.

Una visió sobre el desenvolupament de l´esdeveniment l´aporta el regidor Gaspar Casas, com ja s´ha avançat i qui primer va treure l´assumpte a la palestra. De fet, són dos textos manuscrits similars, relligats al final del Llibre d´Acords Municipals del 1802.

El primer rep el títol grandiloqüent de “Varias noticias de las disposiciones tomadas por el Ayuntamiento de la presente ciudad de Tarragona por rason del transito de SS.MM. y descanso que hicieron en ella los dias 11, 12, 13, 14 y 15 del mes de Noviembre del corriente año de 1802 para que en lo succesivo puedan servir de algun govierno quando se ofresca igual caso”. Es datat el 24 de desembre de 1802 i avisa de la intenció de publicar-se “una relación [...] mas extenso” i de relligar un exemplar al Llibre d´Acords Municipals del 1803 al mes de febrer, cosa que no es va fer; no es conserva aquest volum municipal, però al 1802 també s´hi llegeix “que no se imprimió”.

El text confirma la presència de les comparses pactades amb els gremis. El seu protagonisme apareix també com el preestablert, el vespre de l´11 de novembre, al voltant del portal de Sant Antoni i acompassant i obrint l´entrada dels hostes fins al seu allotjament: “el Gremio de Pescadores con la dansa de los titanes; el de Horneros con la de Damas y Viejos; el de texedores con la de San Miguuel; el de Labradores con la de Cavallets; el de Zapateros con la de Cercolets; el de los Sastres con el de las 12 tribus del Pueblo de Israel; el de los Hortelanos con la figura de un Huerto; y el de los Sogueros con la dansa llamada los Prims”.

Un altre element del seguici que s´hi destaca és l´agrupació musical actuant a continuació de les comparses, acompanyant a les autoritats locals durant aquella jornada i les següents: “una copla [de ministrers] de dose Músicos á rason de sinco pesetas en plata cada Músico por cada uno de los dás de función [més que un bon jornal] que tuvieron que acompanyar el Ayuntamiento que fueron quatro dias”.

Referent a les preguntes que juntament amb altres companys castellers vam respondre al quarts de nou del passat diumenge, voldria explicar millor els punts de vista que hi vaig expressar, fent-me entendre una mica millor i de manera més extensa.

3.- Si fossis director d.un diari, en quina secció posaries l.informació castellera?

Els castells tenen més recorregut que només tenir mitja hora justa el mateix diumenge, com per exemple, disposar un espai de més durada, potser algun dia després del cap de setmana. El programa podria tenir una capacitat d.anàlisi més profunda i tècnica, on no només s.ensenyessin els castells, sinó que a més es poguessin explicar el com i el perquè. El programa té com a espectadors majoritàriament castellers i afeccionats que tenen un interès especial cap als castells. Per això el programa hauria de fer un pas més cap a una informació més específica del tema ja que el qd9 amb el format actual està prop de l.esgotament per molta gent que seguim l.actualitat castellera, tenint-hi com a màxim punt d.interès veure els castells que s.han fet.

El concurs ja va fer un pas endavant important en la passada edició, i crec que ha de continuar creixent en aquesta línia. Una major implicació institucional, uns premis econòmics a l.alçada de l.esforç que fan les colles per fer els millors castells, convertiria encara més el concurs en el major espectacle casteller. No tinc gaire clar que s.hagin de reduir tant les colles participants, perquè desvirtua una mica l.esperit que sempre ha tingut el concurs. Però és clar, alguna d.aquestes qüestions potser comportaria una professionalització en la vessant executiva i organitzativa, tema pel qual s.hauria d.assegurar molt bé què es busca i on es vol arribar amb aquests qüestions.

6.- Les actuacions haurien d.estar regulades per tal d.escurçar la durada i fer-les més àgils pels espectadors?

Els castells són una activitat tradicional, emmarcada dins la festa, el folklore, la cultura popular, molt arrelat a la zona on visc. Amb el pas dels anys, els castells per mi són una gran afició, que amb el temps s.ha convertit en una passió i un sentiment que a més està molt lligat al meu territori.