Si la idea de modificar una estructura castellera per fer-la més alta no hagués estat un dels motius, entre ells, també el polític, perquè en Josep marxés del ball de valencians del seu pare i germà, la modificació l.hauria realitzat dins del propi grup. Però entre la mentalitat del germà gran (Salvador) i la mentalitat del germà mitjà (Josep Batet), el primer, les seves idees no acceptarien canvis, ja estaria bé (mentalitat tancada), mentre el segon, amb més trempera i d.idees obertes per fer quelcom diferent i, potser, més arriscat, els portaria irremissiblement al trencament familiar.

Vivint els anys difícils de primers de segle XIX, la política havia dividit la vila de Valls i les seves famílies en faccions i partits amb una societat d.idees radicalitzades. La valentia i coratge que hauria mostrat en Josep Batet de marxar de l.entorn familiar i situar-se en contra de lo establert, de ser capaç de formar un grup propi per fer castells i modificar la seva estructura realitzant-la amb pilars de persones amb el mateix nombre d.individus per cada pis, desmarcant-se definitivament d.aquells castells o sostres de gent de diferent nombre de persones per cada sostre i d.aquelles torretes que es realitzaven en aquells moments, el portaria a ser conegut durant tot el segle XIX com el “Casteller”. Hi ha moltes possibilitats que en Pep Batet hagués estat incomprès i malt vist per molta gent en aquests primers mesos de vida de la colla, pel risc de les persones que comportava fer aquelles noves estructures humanes, altes, més inestables i sense pinya o cordó. Els primers castells fets amb pilars o espadats s.haurien aixecat nets.

El 1814, “el Casteller”, hauria realitzat la primera actuació castellera a la plaça del Pati del Castell, davant Ferran VII com a Partit de Menestrals. La incredulitat d.en Salvador al canvi estructura del seu germà per la poca estabilitat i perillositat d.aquelles construccions i observar la realitat efectiva el portaria a acceptar-la. Fer castells de set pisos amb pilars o fer castells de sostres diferents comportaria, el primer, fer la mateixa alçada amb menys persones. En Salvador davant l.evidència, finalment, faria el mateix. Josep Batet hauria creat el primer grup casteller: Partit de Menestrals el 1812 i Salvador Batet, el segon grup casteller: Partit dels Pagesos el 1815. Ambdós grups provinents del Ball de valencians vallenc alcoverenc del 1801. Ja tenim, doncs, dues colles de castellers a Valls no dues colles de Ball de Valencians. Aquest fet hauria succeït el 1815 (i no al 1805, font oral) un petit error de 10 anys.

L.èxit estructural hauria estat espatarrant, ja que el 1819, quatre anys després, les dues colles enfrontades a la plaça del Blat, aixecarien el castell de vuit pisos d.alçada. Primera noticia documentada. No vol dir que abans d.aquesta data ja s.haurien realitzat d.altres, perquè quatre anys dóna per molt. De ben segur mai assolit per cap agrupació existent en aquells moments. Si apareix documentada aquesta data és gràcies a uns assassinats. No està documentat, però no hauríem de perdre de vista els Torraires de Montblanc, ja que el 1816 ja haurien fet elevadas torres (Observem torraires amb torres).

El juliol de 1819 hauria estat l.any clau de la fama dels castells de Valls (diem castells de Valls, com a propis, no castells a Valls). Tot gràcies als assassinats que van ocórrer entre els castellers de les dues colles vallenques. Queda lleig, fins i tot, grotesc, dir-ho d.aquesta forma. Però gràcies a la prohibició que va dur a terme l.alcalde Antonio Grau de fer castells a Valls durant 15 anys, fins el 1834, els “castells de Valls” sortirien de fora vila i es veurien a moltes viles i pobles del principat.

Durant aquests anys anarien, les dues colles vallenques, el Partido de Menestrales i el Partido de Labradores, a actuar, bàsicament, a Vilafranca i a Tarragona. Aquelles actuacions que portarien a terme eren els “castells de Valls” o els “castells fets amb pilars de persones”. Els castells que aixecarien els vallencs eren diferents d.aquelles construccions que estaven acostumats a veure realitzats per altres grups de moixigangues, torraires, valencians, etc. Eren més altes, més estilitzades, més inestables i més arriscades, en definitiva, més espectaculars pel risc que comportaven i, de ben segur, més d.una estructura deuria anar a terra.

Les colles encara que facin castells serien conegudes com a “ball de valencians” fins que no arribaria l.apel·latiu “Xiquets de Valls”.

El 1820, l.any següent, Vilafranca per St. Fèlix es diu que van actuar el Ball de Valencians cobrant 33 lliures 15 sous. La moixiganga cauria en picat envers als valencians, cobrarien 9 lliures 7 sous i 6 diners, quan anteriorment havien cobrat més. Hauria estat a partir d.aquest any quan el ball de valencians seria els “castells de Valls”. El ball de valencians, com a tal, fins el 1819 hauria estat vilafranquí.

El 1821, també, a Vilafranca, actua el Ball de Valencians. Cobra 45 lliures 18sous i 9 diners. Doblen ja al ball de la mojiganga.

El 1822 i el 1823 a Vilafranca per St. Fèlix: funcions religioses. A Espanya i Catalunya hi hagué l.aixecament absolutista en front dels liberals (Trienni liberal 1820-setembre 1823) Els cent mil fills de St. Lluís desintegrarien les forces liberals. Ferran VII que havia jurat la Constitució de 1812 durant el trienni, ara, restabliria novament l.absolutisme.

El 1824, 30 d.agost, Vilafranca, Festa Major St. Fèlix. Actua el Ball de Valencians que cobren 30 lliures pel castell de set. Quina colla o colles? L.11 de setembre en Salvador Batet, de la Colla de Pagesos es presentaria per formar part del Cos de Voluntarios Realistas que es formaria a Valls. El seu germà en Josep Batet mai s´apuntaria. Més tard en unes votacions entre els Voluntaris Realistes per a Gefes i Oficials en Salvador Batet Llobera rebria el grau de Subtinent de la 1ª Companyia. Com a Voluntario Realista hi formaria part fins el 1828, és a dir quatre anys, perquè aquest mateix any serà encarcerat fins 1830 per haver disparat a un liberal. El motiu de les milícies de Voluntaris realistes era el sosteniment del Rei Ferran VII en el seu tron absolut i la defensa de la religió católica.

El 1825 Vilafranca, Festa major, St. Fèlix, Actua el Ball de Valencians que cobren 40 lliures per lo castell de set espadat. Quina Colla hi va participar si en Salvador Batet no estava per la feina?

El 1826, Vilafranca, festa major. Actua el Ball de Valencians. Cobra 23 lliures 7 sous i 6 diners. Això representa molts diners menys que l.any anterior. Que hauria passat?

El 1827, Vilafranca del Pdès. Festa major. Els administradors de Vilafranca enviarien un home a Valls per llogar miñons y hòmens per lo vall de valencians. El cost d.aquest home: 5 lliures 1 sou i 3 diners. Per què enviarien un home a Valls? Doncs perquè Catalunya estava en conflicte bèl·lic altra volta: La guerra dels Malcontents. Aquesta guerra s.aixecaria el març de 1827 i seria promoguda pels ultrarrealistes que consideraven massa suau la política repressiva de Ferran VII contra els liberals. Els qui formaven part dels revoltats eren els Voluntaris Realistes amb el suport d.una quantitat importat de pobres i aventurers, considerats aquest com gent sense escrúpols i sense recursos, empesos al crim per la misèria que s´hi havia sumat per una promesa d.un bon jornal (…) La possibilitat d.una bona remuneració efectiva, indicava la complicitat de nobles, eclesiàstics i terratinents. Empezó una terrible persecución de liberales....Carlos de España, capitan general de Catalunya sediento siempre de sangre, ejerció su mando de manera mas despòtica, fingiendo descubrir complots y conspiraciones liberales... Persiguiéndose en Valls a los liberales encarnizadamente también(…).

A finals d.agost, els ultrarrealistes ocuparien Valls, Reus, Vic, Cervera…

31 d.agost de 1827: Salen de Valls 30 voluntarios realistas con tres sargentos para unirse a los rebeldes. Salen formados a los acordes de un pito y un tambor, sin que nadie les corte el paso ni les hostilice. En Salvador Batet, subtinent de la 1a Companyia, hi estaria participant. El seu germà Josep Batet (a) Casteller hi estaria enfrontat. Queda clar que l.home de Vilafranca retornaria cap a casa amb la cua entre cames veient el panorama bèl·lic.

Era el 26 de setembre de 1827, quan a en Salvador Batet Llobera, de la Colla dels Pagesos, en qualitat de Voluntario Realista, per defensar al Rei Fernando VII, absolutista, se li apropà un constitucional rabiós de veure als realistes ”sobre las armas” no dubtaria a insultar-lo tot dient-li públicament ”traydor al Rey”. Salvador Batet sense saber el que feia li dispararia el fusell, de quin tret resultaria ferit el liberal. Aquest liberal es deia Esteve Casas.

En Salvador Batet seria pres a l.abril de 1828, sis mesos després, i tancat per uns set mesos a una presó duríssima fins que seria traslladat a Barcelona i, més tard, destinat a una de les presons d´Africa, Tarifa, on el gener de 1830 encara hi era. No està prou clar, quan sortiria de la presó, sembla ser que hauria estat fins nou mesos abans de què naixés el proper fill el 3 de novembre de 1831. Durant aquests anys del 1824 al 1827 i del 1827 al 1831 la colla dels Pagesos actuava? I si actuava qui era el seu cap de Colla?

El 28 de setembre del 1827, dos dies després d.aquell incident, arribaria Ferran VII a Tarragona. Durant la seva estada, nou dels principals ultrarrealistes revoltats serien afusellats a Tarragona i uns 300 deportats a Ceuta. Després el rei marxaria cap de Barcelona. Abans es farien castells: castillos formados hasta de 7 hombres unos sobre otros. No està documentat quina colla hauria estat la que actuaria a Tarragona. Tot fa pensar que hauria estat la dels Menestrals de Josep Batet. Com diu la història, el rei Ferran VII, amb aquesta insurrecció ultrarrealista en contra seu, va saber atraures els liberals fet que comportaria automàticament la oposició dels ultrarrealistes. S.estava gestant el carlisme, els partidaris de Carlos Maria Isidre de Borbón on s.identificarà la colla dels Pagesos. Aquesta aproximació dels liberals al rei hauria fet que els Menestrals actuesin davant seu com ja ho havien fet 13 anys abans a Valls.

No continuem, perquè la història es llarga. Cal fer, però, unes petites observacions. Les poques notes escrites sobre castells, del 1820 fins el 1823, parlen de ball de valencians i el que cobren. El 1824 ja comencen a detallar l.estructura «el castell de set». El 1825, el «castell de set espadat» i el 1827 «castillos formados hasta de 7 hombres unos sobre otros». No trigaria massa en veure documentat el detall del castell «los tres pilars de vuit», o «los quatre pilars de vuit pisos», etc. El que podem entendre és, que la nova estructura castellistica realitzada amb pilars de persones anava desplaçant a altres estructures i les feia més populars. Aquesta nova modalitat feia que els que escrivien comencessin a detallar i pulir el vocabulari del que estaven veient com a novetat, perquè anteriorment, com hem vist, res de res. La popularitat d.aquestes estructures seria tant, que molts pobles haurien llogat a les colles de Valls per veure-les, fins el punt que des del 1820 fins a l.actualitat serien exportades arreu del món.

Un canvi d.impressions amb Pere Ferrando, ens va portar a coincidir sobre que, la popularitat dels castells de Valls hauria començat en el moment que surten de la seva població i mostren durant 15 anys aquelles noves estructures: «el castell de set espadat», castell fet amb espadats (pilars) de persones del mateix nombre de castellers per pis. Tothom entén que el «castell de…» es refereix al «tres de…» També, «castillos formados hasta de 7 hombres unos sobre otros», un home damunt les espatlles de l.altre home que té a baix seu. També vàrem coincidir amb la forma vallenca d.anomenar el Dos de Set i no Torre de Set, perquè el dos de set són els dos pilars de set pisos. La torre de set, seria el llenguatge antic provinent de les torres que feien el Ball de Valencians (Torres, també, sinònim de castell). Els vallencs, que sempre han emprat la fórmula del «dos de …», és, perquè procedeix dels castells fets amb pilars de persones: els dos pilars de set, els tres pilars de set, els quatre pilars de set, els cinc pilars de set i, fins i tot, el cinc pilars de set amb el pilar de 5 al mig (no amb l.agulla). La paraula «torre» castellísticament parlant no és un mot vallenc. El pilar, un sobre un, hauria estat l.única forma antiga que el ball de valencians ja duia en el seu ball.

Si el que va passar el 1819 no hagués passat, els castells vallencs haguessin sortit de Valls? Creiem que, tard o d.hora, sí. La divulgació d.aquelles construccions diferents i més altes haurien arribat de boca en boca en les fires i mercats dels pobles de Catalunya i haurien agradat tant, com s.ha demostrat que van agradar, que també s.haurien exportat. Aquells assassinats van precipitar la divulgació dels “castells de Valls”, arreu.

------------------------------------------------------------

PD.: El 1815 en el llibre “Passant comptes amb Sant Fèlix….” consta d.haver pagat al home que anà de propi a Valls, a desdonar lo vall foraster. El cost d.aquest home: 1 lliura, 17 sous i 6 dinars. A quin ball es deuria referir? Hi ha moltes possibilitats que “lo vall foraster” fos “els castells de Valls” amb la seva nova estructura perillosa, de poca estabilitat i arriscada acabada d.estrenar. Tant sols haurien passat tres anys de la seva modificació. “Lo vall foraster” hauria estat el castell fet amb pilars de persones ja que les altres construccions de sostres de gent i torretes eren les habituals, les conegudes per tothom, més segures i no eren tan altes. “Lo vall foraster” seria lo nou. Aquesta nova estructura incompresa per la poca estabilitat, l.alçada i perillositat de caure a terra, perquè els primers castells s.haurien fet sense pinya o cordó o sigui nets, hauria estat malt vista i no hauria estat acceptada pels vilafranquins fins passats uns quants anys. Recordem que el 1815 ja hi havia dues colles de castellers a Valls i alguns vilafranquins ja s.haurien assabentat del que estaria succeint a la capital de l.Alt Camp.

Les dades sobre Vilafranca, són extretes del Llibre Passant comptes amb Sant Fèlix…, per Antoni Ribàs. Edita Ajuntament de Vilafranca, 1999., Els comentaris d.aquestes dades, no.

El buidatge de premsa amb la idea de recuperar notícies castelleres pretèrites és frustrant moltes vegades. Els textos d´època sucosos són escassos i dispersos, doncs, la majoria es redueixen a un cúmul de frases ambigües i vagues. Un mal que es repeteix en d´altres camps de la cultura popular i tradicional.

La dissort prové dels prejudicis de qui va monopolitzar la cultura oficial i el món de les lletres fins fa no massa dècades. Patricis benestants, carregats d.animadversió i, en els millors dels casos, de condescendència cap a tot allò que olorava a poble menut o no afinava amb modernitat. La seva estretor de mires els va fer menystenir allò que consideraven antic, sabut pels coetanis o pertanyent a estrats socials inferiors. La qüestió, dita d.una altra manera i un cop esvanit l´Antic Règim, s´emmarca en el paper del ciutadà benpensant en la moderna societat burgesa.

A primer cop d´ull, un reportatge de Valeri Serra Boldú del 1930 sobre Solivella en seria un exemple; un de tants d´aquest estudiós de la nostra cultura popular i tradicional aquells anys a La Vanguardia, on treballava. Però la intuïció i la curiositat van imposar-se i el treball esdevé una descripció fresca i generosa, malgrat evidenciar limitacions en el tema.

Serra va reconèixer que els castells no eren la seva especialitat. La sorpresa d´ensopegar a la Conca de Barberà amb “una buena ‘colla. de ‘Xiquets de Valls.”,aleshores sinònim de castells arreu i més entre els neòfits, acompanyada de “unos buenos ‘grallers.”, els “gralls”, com també en deien allí i pels voltants; per ballar-li els límits del territori tradicional casteller, que reduïa al Penedès i a la rodalia de Valls, també com molta gent encara avui dia. De tota manera, no li eren del tot desconeguts, per la seva formació i per provenir de l´Urgell, a l´extraradi del territori casteller dur.

Això és el que Serra va escriure: “El día 15 de agosto celebra Solivella una fiesta mayor, que cobra fama en todos los pueblos vecinos, mayormente ahora que con los autómnibus el factor distancia no hay que tenerlo en cuenta. / Situado Solivella a alguna distancia del Panadés y de la comarca de Valls, donde están en todo su apogeo los ‘castellers., sorprende un buen tanto encontrar en Solivella una buena ‘colla. de ‘Xiquets de Valls. con unos buenos ‘grallers.. / Hacen su aparición solemne el día de la fiesta por la tarde, en los momentos que preceden al canto de completas. Para ello forman la suerte llamada ‘el espadat de tres., y de esto modo precedido el ‘castell. de las grallas, van a buscar al cura párroco, y de allí, siguiendo levantado el castillo, van a la Casa Ayuntamiento, donde les están aguardando los ‘consellers. en corporación para ir en vistosa comitiva hasta la parroquia, en cuyo punto se quedan los ‘xiquets. a la puerta, enhiestos en su castillo, hasta que se descompone cuando han pasado las autoridades. Al día siguiente pudiera decirse como en aquellas ‘coblas. del Rosario de la Aurora, que rezan: A alegrar ix Maria / la matinada/ com estrella que anuncia / bona diada; / los ‘castellers. de Solivella hacen su salida alegre a la hora de apuntar el alba para dar a entender que el día de jolgorio empieza. Salen ellos con los ‘gralls.. Van a saludar, formando castillos en todas ellas, a todas las casas donde vive una persona investida de autoridad. En todas lucen su destreza, en todas ellas suena la música, ante lo cual, la persona agasajada es costumbre que las obsequie con una torta. / Antes de recibir la ofrenda, consuetudinariamente bailan, al son de la música, una especie de fandango que ha caído bastante en desuso; reciben la ‘coca., la comen o la reparten a los chiquillos que les rodean, y antes de marchar vuelven a danzar un poco. / Como en la víspera, así que viene la hora de asistir al oficio, van a buscar a las autoridades, hasta dejarlas en el templo. / Después de cantado el Evangelio, se abren las puertas de la iglesia de par en par y entran ceremoniosamente los ‘castellers. a adorar la Vera-Cruz. Van en cuerpo de camisa, con un pañuelo de seda antigua a guisa de banda, y tiran invariablemente cinco céntimos de limosna en la azafata que sostiene un monaguillo. Entre tanto ‘els gralls. suenan pausadamente una tocata de largo compás muy sentimental. / Verificada la adoración, vuelven a salir otra vez los ‘castellers. del templo y aguardan fuera de él a que los santos oficios hayan terminado. Salen entonces las autoridades, y los ‘castellers. les acompañan a la Casa Ayuntamiento y a la rectoría, en cuyo punto del ‘castell. formando se desprende el ‘aureneta. o ‘casteller. más joven que le corona, se entra por el balcón de la rectoría, siguiendo por orden descomponiéndose el castillo, hasta que todos los ‘castellers. han entrado en la sala rectoral, donde se les obsequia con un refrigerio”.

Les línees de Serra s´apunten, d´entrada, al carro de tantes cròniques genèriques. Una reescripció del programa de festa major aleshores en voga al territori que es limita aparentment a mencionar els neguits d´uns veïns castellers i grallers. Aquests darrers durant anys, la colla dels Triquelis, una nissaga de grallers i timbalers comendada per la família Capdevila; fa uns anys, a El Vallenc del 10 de gener del 2003, un treball presentava la relació entre els castellers i els Triquelis, almenys, els anys 1907, 1914, 1926 i 1927.

La part dedicada a la primera jornada al·ludeix al seguici d´anada a la celebració de Completes, la vigília de festa major, encara vigent en algunes poblacions, i que, com la resta d´actes de la festivitat, abans evidenciava el rang de cadascú a la comunitat. El protocol reglamentava que el poble menut, submís, representat pels exercicis de seguici, obrís el pas fins a la parròquia; recollint primer el poder religiós, el rector, a la rectoria, i a continuació el poder civil, l´alcalde, els regidors i la resta d´autoritats, a la Casa de la Vila. A Solivella, els castellers i els grallers no traspassaven el llindar sagrat del temple fins l´endemà, no els pertocava encara, per haver d´honorar la desfilada de les autoritats fins l´últim instant; durant tot el trànsit amb un pilar de quatre caminant i inhert a la porta de la parròquia. Serra va apuntar que els castellers “Para ello forma[ban]n la suerte llamada ‘el espadat de tres., y de esto modo precedido el ‘castell. de las grallas”; com d´altres novells va obviar al baix, amagat enmig de la pinya.

El discurs intrínsec dels Triquelis, els músics habituals dels castellers els darrers temps, arrodoneix els mots de Serra. Joan Amades Gelats i el músic Joan Tomàs Parés, dos altres grans estudiosos del folklore de casa nostra, van recollir part del seu repertori en una “missió” per a l´Obra del Cançoner Català dos anys abans, el 1928. Un estudi atent d´aquest maximitza el valor del substrat casteller de Solivella, perquè resulta un registre històric fefaent que delata cada seqüència de la festa.

Les anomenades “missions” van ser una de les prioritats inicials i principals de l´Obra del Cançoner Català, una iniciativa ingent del mecenes Rafael Patxot Jubert, iniciada el 1921 amb l´aixopluc de l´Orfeó Català i continuada fins l´esclat de la Guerra Civil. A cura, normalment de dues persones, un apuntador i un músic, les “missions” van resseguir els territoris de parla catalanain situamb el propòsit de salvaguardar diversos gèneres de la cultura popular.

Amades i Tomàs van entrevistar el 12 d´octubre de 1928 a Antoni Capdevila Ferrer, cap-de-colla de la colla dels Triquelis, amb la finalitat de recollir músiques “pròpies de la contrada de la Conca de Barberà”.

Dues d´elles duen títols castellers implícits: “Castell dels Xiquets de Valls” i “Acompanyant als castells”, és clar, respectivament, la versió de Capdevila del toc de castells i del valset per acompanyar un pilar caminant. Les apropiades pel pilar de quatre caminant que Serra va contemplar la vigília de festa major.

Però el suc dels Triquelis no s´acaba aquí. Una tercera, la “Retreta”, avui dia en desús, també està vinculada al fet casteller. Anunciava el plegar veles, la fi de la jornada castellera. Una significació que s´endevina només sentir-la per transportar-nos al món militar; on acometeix la mateixa funció encara avui dia. El toc parteix d´una introducció prou explícita i dóna pas a dues frasses amb variants no menys evidents. Serra va poder escoltar-lo a l´acabar l´actuació castellera la vigília de la festa major.

El relat de Serra del segon dia, el de la diada de festa major, s´enceta amb la matinal, amb els castellers i els grallers deambulant plegats arreu de la població durant les primeres hores del matí per despertar als veïns i advertir-los del procedir dels castellers. Els grallers havien d´interpretar-hi l´ineludible “Toc de matinades”, una de les “diverses tonades” que Joan Amades i Joan Tomàs devien declinar de transcriuredel graller Anton Capdevila el 1928, perquè “ja ens són conegudes”. De fet, sonen molt encara avui dia arreu en aquests instants d´una festa major.

Segons Serra, i tal com sol ocòrrer encara arreu, els castellers van dedicar-se a resseguir unes vivendes determinades,“formando castillos en todas ellas, a todas las casas donde vive una persona investida de autoridad. En todas lucen su destreza, en todas ellas suena la música, ante lo cual, la persona agasajada es costumbre que las obsequie con una torta. / Antes de recibir la ofrenda, consuetudinariamente bailan, al son de la música, una especie de fandango que ha caído bastante en desuso; reciben la ‘coca., la comen o la reparten a los chiquillos que les rodean, y antes de marchar vuelven a danzar un poco”.

Aquestes línies darreres són genials. D´una banda, aquestes perfomances personalitzades rebrosten el rol de cadascú a la comunitat, però alhora els seus mecanismes de cohesió a la rereguarda. Els poderosos, encimbellats a les seves possessions, esperaven (necessitaven) la mirada gelosa, legitimadora i consensuada del poble ras al llarg del calendari, incentivada amb el suborn d´una recompensa material; si no fos així, la seva posició social privilegiada passaria més desapercebuda o perillaria. Per això, consentien que els de baix hi alteressin normes socials. Ocupant espais aliens o públics, amb el pretext d´exhibir-hi expressions festives tradicionals, en una mena de catarsi i de neteja anímica col·lectiva que actuava de vàlvula de control o de descarrega dels conflictes i de les contradiccions socials del dia a dia.

Però de l´altra, que els castellers ballessin “consuetudinariamente [...] al son de la música, una especie de fandango” adverteix de la supervivència de quadres de dansa dels balls de valencians, els antecessors dels castells. Dit d´una altra manera, la importància que els Xiquets de Solivella fossin un esgraóintermig que il·lustrala gènesi dels castells, perquèja hi havien incentivat l´apartat de les torretes dels balls de valencians que van donar pas als castells, adoptant fins i tot els seus tocs, com s´ha vist, però sense haver-hi esvanit encara els moviments coreogràfics previs. El que s´ha esbrinat d´aquests quadres de danses, a més, reuneix elements pertanyents a balls de valencians d´altres poblacions que insinuen l´existència d´un corpus col·lectiu.

La situació geogràfica i l´economia de Solivella devien condicionar-ne la vigència. En una població rural, a banda que els esquemes solen ser més inamovibles, el paper del ball de valencians no es limitava a engruixir els seguicis de festa major, com en una ciutat, sinò animar un ventall d´actes rituals, tal com s´ha vist i es continuarà veient.

Una ullada al repertori dels Triquelis també hi confirma la fossilització de parts dansades. Dues de les seves melodies, “El bracet” i “El villano”, són també presents en d´altres valencans documentats. Per omissió, s´ha d´atribuir que els Triquelis les interpretaven a Solivella; en cas contrari, s´hi especifica on les tocaven.

La primera, “El bracet”, de compàs binari, guarda una retirada amb l´extructura homònima d´una amb el mateix nom del ball de valencians d´Arbeca; transcrita pels mateixos Joan Amades i Joan Tomàs a Sant Jaume dels Domenys el 23 d´octubre de 1927 dels grallers locals Els Gonzers, també per a l´Obra del Cançoner Català. I també, amb la part titulada “Colzet” del ball de valencians recollit pels germans Joan i Xavier Gols Soler a Bellmunt del Priorat l´agost del 1932, també per a l´Obra del Cançoner Català.

Sobre “El bracet” cal treure a la palestra que Amades i Tomàs diuen a la memòria de la seva missió a Solivella que van transcriure “l´Alemanya pròpia de diversos pobles dels voltants”, transcripció que no hi apareix, alhora que hi descriuen uns moviments que concorden, entre d´altres, amb els d´“El bracet” d´altres poblacions: ”un ball de festa major, on sols intervenen homes, que, vestits com els ballaires del Ball de Bastons i dividits en dues fileres, van acompanyant les autoritats sempre que surten oficialment durant la Festa, dividits en dues fileres. Es balla amb castanyoles o fent petar els dits, i les seves evolucions són simplícissimes, i consisteixen senzillament en un vaivé del cos lleugerament puntejant els peus, i a canviar-se de lloc tota la filera a la vegada”.

La segona, “El villano”, o “Quan el pare no té pa” com també es coneix a casa nostra, és una dansa cantada, que se sàpiga, d´ençà del segle XVI. La seva popularitat i extensió està més que contrastada. L´eix de la melodia és documentada profusament en llocs inversemblants d´arreu d´Europa i d´Amèrica amb caràcters i funcionalitats diferents. En el seu orígen, pretenia imitar moviments característics d´ambients rústics; d´aquí prové el seu nom. Els balladors s´acompanyaven de cops de mans ràpids i d´altres als peus o al terra, cosa que els obligava a fer contorsions difícils. L´arrelament de danses de saló d´altres èpoques és freqüent en el folklore. Allò pretèrit o pertanyent a estaments superiors ha atret sempre al poble ras. En aquest cas, però, les influències van ser bidireccionals; de baix a dalt i de dalt a baix. La seva incorporació en balls de valencians, almenys, és documentada a Prades i Capafonts.

Després de les matinades, i seguint amb el testimoni de Serra, es va repetir el seguici d´anada a la parròquia de la vigília, ara per assistir a la celebració de l´Ofici de festa major.

A l´Ofici, la celebració religiosa principal, el protocol ja contemplava la intervenció dels castellers i els grallers. Els castellers hi oferien bens en representació dels veïns, en ocasions diners o d´altres dons per a beneficència o per a la parròquia, acompanyats d´una música apropiada, cerimoniosa, interpretada pels grallers; durant l´Adoració, abans que el sacerdot culminés la missa consagrant i mostrant el pa i el vi, els símbols del cos i de la sang de Jesucrist, a la comunitat, després de la proclamació de l´Evangeli, el moment àlgid de la Litúrgia de la Paraula. Tot plegat, com encara ocorreix avui dia arreu i també com sovintejaven balls de valencians d´altres poblacions.

Serra va estar al cas de tot això darrer: “Después de cantado el Evangelio, se abren las puertas de la iglesia de par en par y entran ceremoniosamente los ‘castellers. a adorar la Vera-Cruz. Van en cuerpo de camisa, con un pañuelo de seda antigua a guisa de banda, y tiran invariablemente cinco céntimos de limosna en la azafata que sostiene un monaguillo. Entre tanto ‘els gralls. suenan pausadamente una tocata de largo compás muy sentimental. / Verificada la adoración, vuelven a salir otra vez los ‘castellers. del templo y aguardan fuera de él a que los santos oficios hayan terminado”.

El repertori dels Triquelis també en parla; acull dues melodies per acompassar l´ofrena. Una, el “Toc d´ofertori pels homes”. L´altra, el “Toc d´ofertori per les dones”; aleshores, els torns per sexes encara vigent.

El ritual de l´Adoració, d´altra banda, certifica la fossilització de quadres de dansa de balls de valencians a la vila, doncs, es menciona que els castellers anaven habillats “con un pañuelo de seda antigua a guisa de banda”, una peçade roba ornamental bandejada pels castellers pròpiament dits, per destorbar-los a l´hora de pujar, però característica dels balladors de valencians; descordada, esdevenia una eina imprescindible, entre d´altres, per executar “El villano”, com se sap d´altres poblacions.

El relat de Serra acaba amb el seguici de sortida d´Ofici i l´exhibició del migdia, el clou de la festa, i on primava de nou el repertori casteller. Com arreu encara a les exhibicions castelleres, s´hi devien afrontar les millors construccions a l´abast, que concloïen amb un pilar al balcó: “Salen entonces las autoridades, y los ‘castellers. les acompañan a la Casa Ayuntamiento y a la rectoría, en cuyo punto del ‘castell. formando se desprende el ‘aureneta. o ‘casteller. más joven que le corona, se entra por el balcón de la rectoría, siguiendo por orden descomponiéndose el castillo, hasta que todos los ‘castellers. han entrado en la sala rectoral, donde se les obsequia con un refrigerio”.

Per acabar, cal afegir que la desafecció del poble ras, el segment més nombrós de la població, qui consumia e interpretava les manifestacions de carrer, va condicionar la desaparició i la decadència de molts exercicis dels seguicis de festa major i, alhora, la introducció de canvis substancials en les programacions d´aquestes darreres al primer terç del segle XX arreu del país; per l´èxit creixent de les propostes culturals i lúdiques de la burgesia. A Solivella, el debut dels Falcons de la Federació de Joves Cristians de Catalunya el 9 de setembre de 1934 va precipitar la fi de la singular tradició castellera local (o millor dit, va dur-hi una mutació d´aquest neguit universal), perquè es tractava d´uns gimnastes que també van sadollar la dèria dels veïns per les torres humanes, alhora que comptaven amb el vist-i-plau de la gent religiosa i benestant.

David Monteagudo, terç d.aquell primer i mític pilar de 6 dels Castellers de Vilafranca que va encetar l.anomenada “febre pilanera” (carregat per primer cop a l.Arboç el desembre del 1994), ens acaba de sorprendre amb la publicació de la seva novel·la “Fin”, la primera obra escrita seva que veu la llum (editada per Acantilado l.octubre del 2009, el desembre ja anava per la quarta reimpressió), que ha estat tot un fenomen editorial, ja que de seguida s.ha situat entre els llibres més venuts en castellà a casa nostra.

Parlem de sorpresa per diversos motius: perquè desconeixíem totalment la vena literària del David (el qual, nascut el 1962, confessa que va començar a escriure tot just fa uns vuit anys, a una edat poc convencional actualment per debutar en l.art de fer literatura), per la gran qualitat d.aquesta seva primera novel·la i perquè no és gens habitual (és més, que nosaltres sapiguem, es tracta del primer cas) que un reconegut casteller (només com a pilaner, el seu currículum presenta tots els gran espadats, a més del 4de9 amb l.agulla) sigui alhora un excel·lent escriptor. Sigui com sigui, no estem acostumats a trobar una persona virtuosa com a casteller i com a novel·lista al mateix temps, per la qual cosa hem de felicitar efusivament el David i alegrar-nos del seu èxit.

Tornant a “Fin”, he de dir que el llibre m.ha atrapat gairebé des del començament fins al final, alhora que n.he pogut gaudir de la qualitat literària durant tota la lectura. De fet, una conversa posterior amb el David amb l.objectiu de transmetre-li la meva enhorabona pel llibre m.ha confirmat que el celebrat pilaner dels Castellers de Vilafranca en les seves obres es planteja entretenir alhora que escriure bé: és a dir, almenys en aquesta novel·la es combinen perfectament dos elements que no sempre van units en tota novel·la: una història que atrapa i que entreté i, al mateix temps, una exquisida cura pel llenguatge, per l.expressió literària, per la forma, si voleu dir-ho així.

D.alguna manera, com vaig llegir en una entrevista, és el mateix fi que pretén, entre d.altres escriptors, l.Albert Sánchez Piñol, autor de l.exitosa “La pell freda”. El cas és que el llibre del David m.ha fet pensar clarament en dues novel·les, la segona de les quals no citaré perquè tinc por de donar massa pistes sobre la història, amb el consegüent perill d.aixafar la guitarra als lectors que vulguin passar-s.ho pipa amb el llibre del nostre pilaner. En el primer cas, estic parlant de “El Jarama”, l.excel·lent novel·la del gran escriptor castellà Rafael Sánchez Ferlosio (amb la qual va guanyar el Premi Nadal del 1955), un llibre que vaig llegir, fa ja vint-i-quatre anys, quan feia l.avui extint COU, i que em va impactar. Tanta va ser la influència que vaig rebre d.aquest llibre que recordo que aquell mateix curs vaig fer-ne un treball per a l.assignatura de Literatura espanyola, treball que va rebre un premi en un concurs escolar estatal. Concretament, en el treball em dedicava a analitzar el contrast que hi ha en “El Jarama” entre l.estil dels diàlegs (que reprodueix a la perfecció el castellà col·loquial de l.època en boca d.una colla d.amics que decideixen anar de càmping un diumenge a la vora del Jarama) i l.estil narratiu, que és exquisidament poètic. Doncs bé, d.alguna manera, aquesta mateixa habilitat de combinar reeixidament aquests dos registres literaris també hi és en la novel·la de Monteagudo, el qual demostra un domini madur de la llengua castellana en tots dos àmbits.

D.altra banda, durant tota la lectura no he pogut deixar de pensar que la novel·la del David és molt cinematogràfica, com també ho és, per exemple, “La pell freda”, el projecte de fer una pel·lícula de la qual sembla que ja està en marxa.

En tot cas, amb aquest breu apunt només he volgut, en primer lloc, convidar-vos a llegir “Fin”, llibre totalment recomanable si us agraden les bones històries ben escrites i, en segon terme, destacar la singularitat que presenta el seu autor, alhora excel·lent casteller i novel·lista. Per acabar, només em queda tornar a felicitar el David i desitjar-li molt d.èxit en els seus pròxims llibres.

Uns quants desitjos castellers per aquest 2010. Podria ser també una carta als reis, però em sembla que ja no tinc edat, però per demanar que no quedi, que el 2009 ja em vaig emportar la meva bona dosis de llenya.

Quins són els vostres?

Malgrat tractar-se d´una festa oficial d´alta instància, el seu ressò entre el conjunt de la població ha dut que esdevingui molt valuosa en l´estudi de les tradicions tradicionals i populars, perquè els nostres avantpassats van saludar cada passa dels monarques pel país, d´una manera més o menys entusiasta, amb les expressions festives al seu abast, les en voga entre el poble ras. No ha d´estranyar si les comunitats s´han enorgullit sempre de les seves festes i aquestes, interpretades com un cós i receptores de trets culturals, exterioritzen l´estructura i la identitat local.

Així, al 1802, com d´altres vegades, els veïns van recórrer al protocol consolidat del seguici de festa major, traspassat de les processons de Corpus, i que en aquesta efemèride no es redescobreix tan opac, com en la majoria de la documentació quotidiana dels ritus de pas. Aquesta perfomance de benvinguda, que no deixa d´ésser un art efímer subtil, òbviament, va concretar-se a cada lloc en una rua ambulant, on l´escenari se succeïa d´un carrer a un altre i la coreografia al que oferia cada comparsa participant –i no necessariament convocada-. El recorregut, així havia d´ésser, també va embellir-se i tots els participants, actors o simples espectadors, van ocupar el lloc que els pertocava en correlació al seu rol dins la comunitat.

A més, l´esdeveniment resulta encara més curiós pels estudiosos per ésser la última celebració real de l´època moderna, Carles IV va ser l´últim monarca de l´Antic Règim, i per la sumptuositat que va atorgar el marc d´una suposada revifalla econòmica i social.

La integració de les comparses al capdavant d´una rua d´aquest format, d´altra banda, insinua d´altres lectures. La simbòlica de purificació del recorregut. Les evolucions ritualitzades del calaix de sastre d´elements festius, instants abans del trànsit dels dignataris, suggereixen la màgia d´una neteja imaginària dels punts cardinals de l´escenari, com si es tractés d´un exercici exorcista d´habil·litació col·lectiu. I, alhora, també una funció tan pràctica com l´obrir un pas per entre una multitud. Més recargolada és la idea que possibilitava el control (la censura) de susceptibles pols oposats a l´ordre establert; perquè la gent poderosa i benpensant i el mateix protocol del seguici no hi concebia la participació, ja s´ha dit, compendi del paper de cadascú a la comunitat, sense atendre´s a un ordre sever.

Tarragona va ser una de les poblacions que va hostatjar a les famílies reials el 1802; des del 11 al 15 de novembre, regressant a Madrid, camí de València. La documentació municipal, el Llibre d´Acords Municipal del mateix any 1802, recull fil per randa el seguit de preparatius que la ciutat va organitzar, ni que fos a corre-cuita; la notícia del pas dels monarques no es va conèixer fins el 22 de juny.

La feina fou ingent i costosa, i entre d´altres mesures, cal mencionar que se´ls van acondicionar diverses cases contigües del carrer d´en Granada, propietat de gent benestant local. Aquesta tria no esdevé del tot banal, ja que les vivendes, orientades pel darrere a mar, donaven al portal de Sant Antoni, l´epicentre de la funció festiva de què tracta el treball que teniu a les mans. Els monarques van entrar a la ciutat per aquest punt i les proporcions de l´esplanada del davant van permetre la concentració i les manifestacions de la multitud expectant; i alhora, que els monarques, des de les cases d´en Granada, les gaudissin a plaer.

El recordatori d´haver d´honorar als dignataris amb un programa atapeït de diversions va donar-lo el regidor Gaspar Casas durant la sessió del 30 de juliol, qui apareixerà citat més endavant pel fet de ressenyar l´esdeveniment. Aquest va insistir en què Tarragona “devería distinguirse con mayor motivo, á las demás ciudades de este Principado con demostraciones de regosijo por las muchas y repetidas gracias y favores, con que la bondad del Soberano ha distinguido particularmente en las obras” del puerto. La programació també havia de fer lloc a la col·locació protocol·lària de la primera pedra del port, una infraestructura anhelada pels tarragonins durant dècades i que finalment va assolir el vist-i-plau dels governants; per exemple, la corona va cedir per a la seva construcció terrenys de titularitat real.

La proposta lúdica de Casas va reeixir. El govern municipal va acordar el mateix 30 de juliol la constitució d´una comissió organitzadora i, per sumar el major nombre de complicitats, que fos molt representativa; amb el concurs de prohoms de tots els estaments: “se nombren algunos comisionados, no solo de este cuerpo, sí que tambien, a, un cavallero, un Azendado, un Comerciante, algunos Individuos en los Colegios y Gremios para que tratasen sobre las festivas Demostraciones y regosijos, que podrían hacerse”. Aquests veïns van reunir-se per primer cop el 4 d´agost.

La primera notícia sobre elements dels seguicis festius no apareix, però, fins el 13 d´octubre. Aleshores va aprovar-se la renovació de les bandes dels regidors, i dels vestits dels tres massers, dels pregoners i de les trampes; a Tarragona, els Magí de les timbales, els “timbaleros que van delante la Ciudad, tocando los timbales a cavallo”.

Dos dies després, el 15 d´octubre, ja va confirmar-se el teatre festiu principal, és a dir, que l´esplanada del davant del portal de Sant Antoni era el lloc més adient perquè “los vecinos tengan la satisfacción de ver á sus soberanos y estos de ver á sus vasallos, á más de que en la Plaza hay lugar para las Danzas que deven ejecutarse”. Aleshores, en correspondència, també ja s´havia aclarit que els hostes s´allotjarien a tocar, a les cases d´en Granada.

El 23 d´octubre, va tocar el torn de cridar a files “á los Proombres de los Gremios”, per transmetre-lis el guió de la seva aportació. Com ocorria en d´altres nuclis urbans, el rol dels gremis no era per menystenir. Menestrals, artesans i gent d´ofici, o sigui, el poble menut, constituïa el gruix de la població. Els gremis, que reglaven els trets essencials de l´activitat laboral dels associats, aplegaven obligatòriament els mestres d´un mateix ofici, i amb aquests, els treballadors sota la seva empara. La força, la solvència, la utilitat i el prestigi dels gremis va arribar a l´extrem que obtinguessin una parcel·la en els òrgans rectors de les ciutats. A banda, els agremiats també es reunien en confraries, els lligams entre ambdues institucions van ser molt estrets, per qüestions més assistencials i pietoses.

La convocatòria dels prohoms dels gremis obrava, doncs, arran del que s´ha dit darrerament i per la part que pertoca a aquest treball, per recordar-lis que havien de rebre els monarques “con los mismos regocijos los soberanos y con las Danzas que han acostumbrado de tiempo antiquisimo, las mismas que practican en las entradas de los Senyores Arzobispos”.

L´encàrrec, doncs, no era casual. Es prou sabut que la gent dels gremis era avesada en aquests afers. Però aleshores amb la dissort d´anar curts d´armilla, cosa que els prohoms van manifestar de seguida a l´uníson, i, en conseqüència, trobar-se en la tessitura d´haver de sol·licitar l´ajut municipal per tal d´emprendre l´empresa. De dos dies després de citar-los, al resum de la sessió del 25 d´octubre, es llegeix que “Habiendo comparecido los Prohombres de los Gremios manifestando hallarse imposibilitados de hacer sus Danzas para la venida de sus Magestades en esta ciudad por la falta de Fondos y atrasados sus Individuos á causa de las actuales calamitosos de los tiempos, y suplicando una ayuda de coste: Ha resuelto su senyoria que á cada uno de dichos Gremios se les den veinte y cinco libras para poder soportar dichos gastos”.

Alhora, també va concretar-se la participació del “Gremio de Navegantes nuevamente establecido”; que per no disposar de “danza determinada, que á costa del mismo Gremio, y en obsequio de SS.MM., presentarian delante de los Balcones del Alojamiento de los Soberanos una figura de un Navio de Guerra armado, y pertrechado, y adornado su Piso”.

El darrers serrells amb “los Proombres de cada Gremio” van detallar-se el 8 de novembre. Se´ls va confirmar l´arribada dels monarques la tarda de l´11 de novembre, després de barallar-se primer el dia 6; el canvi de dates va obeir al fet que els reis van trastocar el calendari, en decidir-se a pujar a Montserrat. Se´ls va subratllar “si tenian dispuestas ya las Danzas que á cada uno les tocaba para el citado dia onze que devian estar unidas en la Plaza del Rey para hir á recibir á SS.MM.” al portal de Sant Antoni. I, per acabar, també se´ls va responsabilitzar “de qualquiera desorden”, pel seu estatus a la ciutat, per ostentar la representació de tants veïns.

Una visió sobre el desenvolupament de l´esdeveniment l´aporta el regidor Gaspar Casas, com ja s´ha avançat i qui primer va treure l´assumpte a la palestra. De fet, són dos textos manuscrits similars, relligats al final del Llibre d´Acords Municipals del 1802.

El primer rep el títol grandiloqüent de “Varias noticias de las disposiciones tomadas por el Ayuntamiento de la presente ciudad de Tarragona por rason del transito de SS.MM. y descanso que hicieron en ella los dias 11, 12, 13, 14 y 15 del mes de Noviembre del corriente año de 1802 para que en lo succesivo puedan servir de algun govierno quando se ofresca igual caso”. Es datat el 24 de desembre de 1802 i avisa de la intenció de publicar-se “una relación [...] mas extenso” i de relligar un exemplar al Llibre d´Acords Municipals del 1803 al mes de febrer, cosa que no es va fer; no es conserva aquest volum municipal, però al 1802 també s´hi llegeix “que no se imprimió”.

El text confirma la presència de les comparses pactades amb els gremis. El seu protagonisme apareix també com el preestablert, el vespre de l´11 de novembre, al voltant del portal de Sant Antoni i acompassant i obrint l´entrada dels hostes fins al seu allotjament: “el Gremio de Pescadores con la dansa de los titanes; el de Horneros con la de Damas y Viejos; el de texedores con la de San Miguuel; el de Labradores con la de Cavallets; el de Zapateros con la de Cercolets; el de los Sastres con el de las 12 tribus del Pueblo de Israel; el de los Hortelanos con la figura de un Huerto; y el de los Sogueros con la dansa llamada los Prims”.

Un altre element del seguici que s´hi destaca és l´agrupació musical actuant a continuació de les comparses, acompanyant a les autoritats locals durant aquella jornada i les següents: “una copla [de ministrers] de dose Músicos á rason de sinco pesetas en plata cada Músico por cada uno de los dás de función [més que un bon jornal] que tuvieron que acompanyar el Ayuntamiento que fueron quatro dias”.

Referent a les preguntes que juntament amb altres companys castellers vam respondre al quarts de nou del passat diumenge, voldria explicar millor els punts de vista que hi vaig expressar, fent-me entendre una mica millor i de manera més extensa.

3.- Si fossis director d.un diari, en quina secció posaries l.informació castellera?

Els castells tenen més recorregut que només tenir mitja hora justa el mateix diumenge, com per exemple, disposar un espai de més durada, potser algun dia després del cap de setmana. El programa podria tenir una capacitat d.anàlisi més profunda i tècnica, on no només s.ensenyessin els castells, sinó que a més es poguessin explicar el com i el perquè. El programa té com a espectadors majoritàriament castellers i afeccionats que tenen un interès especial cap als castells. Per això el programa hauria de fer un pas més cap a una informació més específica del tema ja que el qd9 amb el format actual està prop de l.esgotament per molta gent que seguim l.actualitat castellera, tenint-hi com a màxim punt d.interès veure els castells que s.han fet.

El concurs ja va fer un pas endavant important en la passada edició, i crec que ha de continuar creixent en aquesta línia. Una major implicació institucional, uns premis econòmics a l.alçada de l.esforç que fan les colles per fer els millors castells, convertiria encara més el concurs en el major espectacle casteller. No tinc gaire clar que s.hagin de reduir tant les colles participants, perquè desvirtua una mica l.esperit que sempre ha tingut el concurs. Però és clar, alguna d.aquestes qüestions potser comportaria una professionalització en la vessant executiva i organitzativa, tema pel qual s.hauria d.assegurar molt bé què es busca i on es vol arribar amb aquests qüestions.

6.- Les actuacions haurien d.estar regulades per tal d.escurçar la durada i fer-les més àgils pels espectadors?

Els castells són una activitat tradicional, emmarcada dins la festa, el folklore, la cultura popular, molt arrelat a la zona on visc. Amb el pas dels anys, els castells per mi són una gran afició, que amb el temps s.ha convertit en una passió i un sentiment que a més està molt lligat al meu territori.

Al final, el passat 1 de novembre no vaig anar a veure la diada de Tots Sants a Vilafranca, però el que més em va cridar l.atenció de l.actuació va ser el 4de8 carregat pels Al·lots de Llevant, el primer carro gros de la colla de Manacor (sisplau, principatins, la ‘o. d.aquest topònim és oberta!) i el primer 4de8 –i castell de vuit— d.una colla que no és de la Catalunya estricta.

Em vaig assabentar de la intenció que tenien els manacorins d.afrontar el 4de8 a través de l.amic Joan Ramon Ocaña, enguany més alerta del dia a dia casteller que no pas jo. El cas és que, fa unes quantes setmanes, vaig tenir l.ocasió de sentir com Ocaña entrevistava Sebastià Grimalt, el cap de colla mallorquí, en el seu programa “Toc de castells”, de Tarragona Ràdio, on aquest va fer pública la intenció d.intentar el carro gros per Tots Sants i la il·lusió que la seva colla tenia per aquest repte.

M.imagino que part de la meva simpatia per la colla dels Al·lots ve de la visita que l.abril del 1996 van fer a Vilanova i la Geltrú una colla d.amics manacorins per veure l.actuació castellera de celebració d.aniversari dels Bordegassos vilanovins, que des de sempre se celebra als voltants de Sant Jordi. El cas és que aleshores entre Vilanova i Mallorca (Alcúdia) funcionava una línia de vaixell de la companyia Flebasa i aquests nois mallorquins aprofitaren l.avinentesa per passar el cap de setmana al Principat. Crec que van visitar Cal Figarot, el local dels Castellers de Vilafranca, i després, el diumenge, van veure la diada de Vilanova. D.aquell grup de joves, me.n recordo d.en Joan Llodrà (el primer cap de colla dels Al·lots) i de son germà Tomeu, d.en Miquel Vives, de n.Alex Marín, de na Paquita Marí i d.en Tomeu Gayà. Em comentaren que volien crear una colla castellera (de fet ja havien començat a assajar, tot i que aquestes primeres sessions només comptaven amb una vintena d.entusiastes), i el cert és que se.ls veia entusiasmats amb la idea. També recordo com em confessaven que aquella era la primera actuació que veien en directe, ja que els castells els coneixien, bàsicament, per les retransmissions de TV3 (per cert, el Joan Llodrà em va comentar que el Melilla –aquell dia també actuaven a Vilanova els de Cal Figarot, juntament amb els Castellers de Terrassa— a la tele es veia més baixet). Igualment, el futur cap de colla manacorí em digué que veure descarregar el 4de8 dels Bordegassos en directe (aquest, si la memòria no em falla, va ser el primer castell d.aquella diada, que els vilanovins, aleshores en els seus millors anys, van completar) havia estat molt emocionant. Finalment, recordo que acabada l.actuació em vaig fer una foto amb l.expedició mallorquina que més tard va sortir publicada al setmanari “L.Hora del Garraf” (jo llavors en feia la informació castellera) sota el títol “De Manacor a Vilanova per veure castells”.

Com que aleshores jo també m.encarregava dels castells al diari “Avui”, poc després em vaig assabentar de la presentació oficial dels Al·lots de Llevant (amb camisa verda, aquesta actuació va tenir lloc a Manacor amb motiu de les Fires i Festes la primavera del 1997), de les evolucions dels quals estava al corrent gràcies a la informació que puntualment m.anava passant el Miquel Vives —que, per cert, per Tots Sants a Vilafranca va parar el ‘carro gros. manacorí a terços—. Va ser així com vaig anar assabentant-me dels primers castells de sis bàsics, de la primera torre de 6, de les primeres construccions de set, de la rivalitat amb els Castellers de Mallorca...

Posteriorment, el maig del 2006, quan els amics Joan Beumala i Josep Almirall i jo mateix ja havíem començat la segona temporada del programa “Tres rondes” de Catalunya Informació, vaig tenir ocasió d.anar un cap de setmana a Mallorca per fer un reportatge amb motiu dels primers deu anys de les dues colles illenques: els Castellers de Mallorca i els Al·lots de Llevant. Vaig arribar a Palma el dissabte al matí i em vaig entrevistar, successivament, amb la presidenta de la colla universitària mallorquina (els Gambirots de la Universitat de les Illes Balears) i amb n.Isidre Solé, tarragoní resident a l.illa i un dels promotors de la colla de Ciutat. Després vaig agafar el tren i em vaig desplaçar fins a Manacor, on en Miquel Vives em vingué a cercar a l.estació i em va portar fins a Porto Cristo, on em convidaren a una paella que vaig compartir amb ell mateix, en Joan Llodrà, n.Alex Marín, en Sebastià Grimalt i altres membres de la colla. A la tarda, a Manacor, vaig veure l.actuació castellera en què van participar els amfitrions, els Castellers de Mallorca i la Jove de Tarragona.

De les moltes entrevistes que vaig enregistrar aquell cap de setmana amb membres dels Al·lots, dels Castellers de Mallorca i dels Gambirots, en vaig treure la conclusió que, com em digué en Joan Llodrà, el fet casteller, a les Illes, ja no era cap “excentricitat”, sinó un fet plenament consolidat. Això no obstant, els entrevistats també em descrigueren les dificultats, la incomprensió o la indiferència amb què havien topat en un començament, obstacles explicables per la novetat de l.activitat a Mallorca i per un cert anticatalanisme (d.algun sector de la societat mallorquina) que es manifestava en forma de rebuig als castells. En aquest sentit, també vaig constatar el catalanisme militant dels dirigents de les dues colles illenques. Sigui com sigui, en aquella ocasió, amb el balanç de deu anys d.activitat, totes dues colles havien aconseguit estabilitzar un calendari i un circuit d.actuacions.

D.altra banda, també em cridà l.atenció que quasi tots els entrevistats destaquessin la rivalitat entre les dues colles illenques com a motor important per al seu progrés tècnic, com també la dificultat no solament de fer castells de vuit, sinó sobretot de mantenir-los, a causa de les especials condicions del fet casteller a Mallorca.

Finalment, com a element interessant per al debat futur dels castells a les Illes, voldria destacar l.aportació que n.Antoni Vidal, membre dels Al·lots, va fer fa unes setmanes al fòrum de la pinya.cat. I és que el casteller mallorquí es queixava, amb raó, del fet que moltes de les colles principatines que viatgen a les Illes donen més valor al fet de l.excursió en si que no pas als castells que hi faran. Aquest és un fet en principi força lògic, però avui dia, ateses les millores generals que han experimentat les comunicacions, potser fóra hora de replantejar les coses.

I per acabar, deixeu-me que em remunti breument als orígens castellers de les Illes: la primera actuació d.una colla a les Balears la va fer l.any 1935 la Colla Nova dels Xiquets de Valls a Palma, amb motiu de les Fires i Festes de la capital de Mallorca. Així, consultant el primer volum de “Món casteller”, obra coordinada i redactada pel traspassat Pere Català Roca (p. 459 i 460), ens assabentem que la colla vallenca va fer aquell viatge gràcies a les gestions d.“el gran entusiasta casteller Esteve Huguet, de Torredembarra, comerciant de vins”, i que els vallencs (una cinquantena) plantaren a la plaça de Cort de Ciutat de Mallorca, entre d.altres castells, el 2de7, el 5de7 i el 4de7 amb el pilar (les fotos dels quals estan publicades a les pàgines 461, 462 i 463 de la citada obra). Segons la crònica de “Món casteller”, “[s]embla ésser que els ‘titiriteros. –així els deia la gent— causaren força impacte”, malgrat que els guàrdies municipals van allunyar els espectadors mallorquins a una distància prudencial de la pinya. En tot cas, l.anècdota del viatge –i que jo ja havia sentit explicar a l.amic Eloi Miralles— és antològica: es veu que els castellers vallencs, en agraïment a les gestions fetes, regalaren a Esteve Huguet una camisa de la mateixa Colla Nova amb les inicials A.U. brodades, inicials que, amb tota la seva lògica, volien dir Asteve Uguet!

Idò, anècdotes a banda, celebrem tots plegats que ‘el. 4de8 ja sigui també ‘es. 4de8!

(*) Com se sap, el parlar de les Illes Balears es coneix també amb el nom de ‘parlar salat. (també es diu que els balears ‘salen.) per la presència de l.anomenat ‘article salat., és a dir, de les formes de l.article determinat ‘es., ‘sa., ‘so., ‘es. i ‘ses. en comptes de les generals ‘el, ‘la., ‘els, ‘les. (per exemple, ‘es pi. en comptes de ‘el pi.). De fet, aquestes formes deriven del demostratiu llatí IPSVM, mentre que les formes generals vénen del també llatí ILLVM. Un altra llengua romànica que també fa servir l.article salat és el sard (‘sa limba sarda. vol dir ‘la llengua sarda.), un article que als principatins no ens és del tot desconegut, atès que s.ha conservat en força topònims: Sant Martí Sarroca (la roca), Sant Joan Despí (del pi), Sant Cugat Sesgarrigues (les garrigues) ...

Dissabte passat, vigília (o dijuni) de Santa Ursula, la Colla Vella dels Xiquets de Valls va organitzar, al seu local social, un acte que va ser tot un encert. L.acte, senzill (com ho són els bons actes) però carregat d.emotivitat, servia per commemorar els quaranta anys del primer 5de8 carregat al segle XX, fita aconseguida per la mateixa Colla Vella el 12 d.octubre del 1969.

Sens dubte, aquella consecució convé emmarcar-la en el context de la lluita per la supremacia castellera entre la Colla Vella vallenca i els Nens del Vendrell de finals dels anys seixanta i començaments dels setanta de la centúria passada. Com Francesc Piñas va explicar en l.acte, tot plegat venia ja dels concursos barcelonins de Can Jorba uns anys abans, que s.havia adjudicat la colla de la camisa rosada, però la pugna es va intensificar quan els Nens del Vendrell, el 1967, van estrenar el preuat pilar de 6 al segle XX tot carregant-lo el 12 de novembre –si bé convé dir que la consecució va ser polèmica—, mentre que l.any següent, el 15 de setembre del 1968, el van tornar a coronar. Tot plegat va desembocar en un 1969 que, al final, va esdevenir un any imprescindible per entendre la història moderna dels castells.

Breument, la seqüència cronològica de consecucions d.aquell memorable frec a frec entre vallencs i vendrellencs va ser la següent: per Sant Jaume, la Colla Vella aconseguia, en la festa major de la seva aleshores cooperativa d.habitatges, el seu primer pilar de 6 carregat del segle. Després, el 21 de setembre, els Nens baix penedesencs responien descarregant per primera vegada en la centúria el mateix espadat. El 12 d.octubre, els vallencs es van “inventar” una actuació per fer el primer intent del segle del llavors llegendari 5de8, que van aconseguir carregar contra tot pronòstic. Per Santa Teresa, només tres dies després, els Nens feien un important cop d.efecte completant la que en aquell moment era la millor diada del segle: torre de 7, 4de8, 3de8 (al segon intent) i pilar de 6, tot descarregat. Per Santa Ursula, només onze dies més tard, la mateixa Colla Vella, aprofitant l.eufòria de l.èxit del dia 12, va tornar a carregar la ‘catedral. dels castells, va fer el seu primer 3de8 descarregat del segle i va fer el primer intent modern d.un castell amb folre, el 2de8. Però els vendrellencs encara van tenir l.oportunitat de dir-hi l.última paraula i tancar brillantment aquella increïble temporada, en una data tan poc castellera llavors com va ser el 23 de novembre, tot protagonitzant la proesa de descarregar el pilar de 7. Es clar, doncs, que aquests són els antecedents que expliquen no solament l.extraordinari concurs de Tarragona de l.any següent, sinó també tot el que va venir després.

Tornat a l.acte de dissabte passat, Francesc Piñas, que el 1969 era el secretari de la colla, va fer una intervenció en què va explicar algunes de les claus per situar més bé la consecució del 5de8. Sens dubte, Piñas és un gran orador, d.aquells que s.expressen amb propietat i precisió però també amb gràcia; d.una manera autèntica, amb un deliciós català del Camp de Tarragona, i que té la difícil virtut de saber mantenir en tot moment l.interès de l.audiència. Doncs bé, dissabte ho va tornar a demostrar i va dir coses molt interessants en el seu discurs. Per exemple, que aquell any, quan la Colla Vella va carregar el 5de8, la formació de la camisa rosada la integraven 108 castellers i 17 simpatitzants. Que, aleshores, el concepte d.assaig era molt diferent de l.actual. Així, per fer aquella ‘catedral. es va assajar només el 5de6 net. Respecte a aquesta qüestió, Piñas va explicar com, antigament, el mateix dia de l.actuació abans d.anar a plaça se solia fer una última prova. El cas és que aquell 12 d.octubre la Colla Vella va voler fer el 5de6 net davant de Ca l.Amada, però com que hi havia membres dels Nens del Vendrell mirant, el Pep de la Llet (Josep Gasque Padró), segon cap de colla vallenc, va decidir anar cap a la Societat dels Pagesos, en la sala d.actes de la qual assajava la colla. Vet aquí, però, que els vendrellencs també els hi van acompanyar, de manera que Gasque, visiblement contrariat, va dir: “Hi ha aquí aquests paios... Ara veuràs!” Aleshores, el dirigent rosat va intentar una maniobra de distracció tot fent tornar els grallers cap a Ca l.Aamada, però els vendrellencs no es van donar per al·ludits i no van marxar. El resultat va ser que, finalment, Pep de la Llet va cantar l.alineació del castell però no van fer la prova del 5de6 net!

Un altra anècdota curiosa explicada per Francesc Piñas va fer referència als grallers, la disponibilitat dels quals va ser, durant molts anys, un autèntic maldecap per a la colla, fins que finalment van crear-ne el seu propi grup. Doncs bé, Piñas explicava que, el 1963, un dels grallers era Joan Ferrer, que baixava a Valls a peu des de Puigpelat. “Pep”, deia Piñas al cap de colla, “que aquest home és gran i el fa venir a peu!”. “Si té temps, home, que té tot lo dematí!”, responia Josep Gasque.

Després de la intervenció de Piñas, Pep Roig, el presentador de l.acte, va fer un parell de preguntes a Eusebi Domingo Forés, Sèbio de la Gallineta (que el gener vinent farà vuitanta-un anys), l.aleshores cap de colla, el qual va aconsellar als castellers d.ara que anessin a dormir d.hora, que reposessin i que a l.endemà al matí, diada de Santa Ursula, no anessin “al pasacalle!”

Acte seguit es van projectar imatges tant del 5de8 del 12 d.octubre com de la ‘catedral., també carregada, del 26 d.octubre. En primer lloc, el públic va poder veure una veritable pel·lícula castellera, de gran valor malgrat la seva curta durada (8-9 minuts), obra de Josep Albareda, sobre la consecució del dia 12. La pel·lícula és en color i mostra tota la seqüència de la gesta: la colla sortint de Ca l.Amada, l.arribada a plaça, el bastiment del 5de8 i l.eufòria i la celebració posteriors. Després es van projectar altres imatges que recollien la ‘catedral. del dia 26, així com el pilar de 6 carregat i el molt bon intent de 2de8. En tot cas, mirant les imatges la temperatura emocional ja va anar pujant, ja que alguns dels presents bé es reconeixien a les imatges (quaranta anys més joves!), bé hi descobrien vells companys castellers que ja no hi són. En el meu cas, en aquestes pel·lícules hi vaig reconèixer castellers mítics que no vaig arribar a conèixer però de qui sí que n.he sentit a parlar: Francesc Bonet (Bonet de Barcelona), Angel Batet (la família del qual era present en l.acte), Joan Pena Gavaldà (Xamalí), Miquel López (el Ros)...

D.altra banda, la visió d.aquests documents gràfics em va permetre, personalment, fixar-me en els moments culminants dels dos cincs de 8. Així, en el del dia 12, es veu que l.aixecador dels dos pilars té un peu a la faixa del dos, que l.enxaneta fa la primera aleta i s.encavalca damunt el segon aixecador, encara que només pot posar el peu damunt la cuixa de l.aixecador (no el podia posar enlloc més!). En el del dia 26, l.única irregularitat que s.hi observa és que l.enxaneta, després de la primera aleta, fa els passos següents d.una manera una mica estranya, però no deixa d.encavalcar el segon aixecador i de fer la corresponent aleta. Per tant, quedi clar que per a servidor tots dos cincs de 8 són vàlids, amb les seves irregularitats. Totes aquestes explicacions vénen a tomb perquè, com el lector ja deu saber, nou anys després d.aquestes fites, va saltar una agra polèmica. El cas és que per Santa Ursula del 1978 la Colla Joves Xiquets de Valls va carregar el 5de8 i el seu cap de colla, Jordi Crusells, va manifestar a la ràdio que aquella era la primera ‘catedral. del segle. Lògicament, aquesta afirmació va fer obrir la capsa dels trons entre les dues colles del bressol casteller. No detallarem aquí la seqüència de la polèmica (qui en vulgui saber més pot consultar el segon volum de “Món casteller”, on està força ben explicat), però sí que és interessant de destacar que aquest potser va ser el primer cas de ‘photophinish. i moviola castellers moderns.

Després hi va haver els discursos del president i cap de colla. El primer, Josep Solé Tarragó, va agrair personalment els castellers d.aquell 1969 la fita aconseguida i el seu esforç, mentre que el màxim dirigent tècnic, Xavi Pena, va dedicar l.actuació de l.endemà a tots aquells castellers que van fer el 5de8 fa quaranta anys i que ara, malauradament, ja no hi són. En tot cas, jo crec que aquesta dedicatòria demostra la gran confiança que tenien els rosats en les seves possibilitats per a l.actuació de Santa Ursula l.endemà, en què al final van fer, efectivament, un gran registre.

Però el moment més emotiu de l.acte encara havia d.arribar. Al final, un per un, els components d.aquell mític 5de8 van ser cridats a pujar a la tarima, on tots plegats van rebre un obsequi recordatori i van posar per a la foto de família. Així, amb tots els castellers reunits, els grallers van tocar un emotivíssim toc de castells, amb dues aletes, com pertocava. I, senyors, què volen que els digui?: a mi, veure aquella estampa, amb castellers com Marcel·lí Farré (Marcelino), Rafael Migó, Rafael Pena Martínez (Xamalí fill), Juan Romero (Juanacho) i el seu germà Nicasi, Josep Maria López (Ramallets) i d.altres, amb quaranta anys més que el 1969, tots visiblement emocionats i alguns fins i tot plorant, em va fer posar la pell de gallina.

Sens dubte, el reconeixement que la Colla Vella expressava amb aquest acte no és només just, sinó també necessari. Perquè crec que és evident que aconseguir un 5de8 en aquella època, en el context en què es va produir, no va deixar de ser una gran proesa (per entendre.s, molt més difícil del que avui seria per a una colla de 9 fer un castell de gamma extra). I és per això que cal agrair l.esforç i l.afany de superació d.aquells castellers (també els dels Nens del Vendrell amb les seves extraordinàries consecucions), perquè d.aquesta manera van saber mantenir la flama dels castells en uns moments molt més difícils que els actuals, la qual cosa va permetre que avui siguem on som.

Per acabar, vull felicitar la Colla Vella per l.encert d.haver organitzat aquest acte, ja que és amb actes com aquests que omplim de sentit i dignitat els castells.

Cap de setmana molt intens, amb molts fronts oberts, i amb diferents resultats. No faré tampoc ara un repàs de tot, perquè això ja ho fan els cronistes molt ben fet, només deixo anar alguns detalls que he trobat curiosos / interessants d.aquests últims castells.

Mals intents de Vilafranca amb el 4 de 9 net. D.entrada, quan me n.assabento del resultat quedo estranyat, perquè sempre he cregut que quan Vilafranca ha anat a pel 4 net, l.ha fet molt ben fet. La majoria dels que han carregat, els recordo amb corda per potser fer alguna cosa més, però quan no ha sigut per una cosa ha sigut per una altra, no l.han pogut descarregar. Però bé, revisant les fotos i algun vídeo me n.adono que aquest no és el 4 que s.hagués pogut descarregar en l.últim concurs.

Molts canvis, segurament alguns més importants que d.altres, algun a segons, un a terços, però el pis de quarts és totalment diferent respecte al del 2008. No conec si per quints i sisens n.hi havia més de canvis, probablement també algun altre, però dubto que tant important com el que representa canviar els quarts. En les colles grans, seria relativament ”fàcil” trobar quatre segons i quatre terços que poguessin parar el 4 net. Si, ja ho sé, uns serien millors, uns pitjors, uns amb més assaig, uns altres amb menys, això ja va a gustos. El que ja no em queda tant clar és si es trobarien quatre terços de 4 de 8 lleugers, tant lleugers com per poder anar a quarts del 4 net. En aquest castell, els quarts són els que donen la mida a quints i sisens, en conseqüència també a la canalla i aquesta mida els hi han de donar perfecta, perquè aquests pisos de quints i sisens acostumen a ser molt lleugers i fràgils, sobretot en aquest castell. També crec que si en el primer intent el desmuntes tant aviat, és perquè vas a descarregar-lo i ja veus que no hi arribes. Entenc que en el segon es pot corregir l.error i per això es torna a intentar. Però ja provar-lo per tercera vegada, que per lo vist no anava millor que els dos anteriors, i tirar-lo amunt de totes totes, no sé si va ser una bona decisió. Si, també sé que podeu dir que ara és molt fàcil dir-ho i tot això, val, però és com ho veig.

A Girona, els Minyons es van retrobar amb el 2 de 9fm. que feia molt temps que no descarregaven. Això m.ha fet pensar en l.important que és tenir un bon 2, i això independentment del nivell de la colla. En colles com la meva, els Xiquets de Tarragona, el fet de no tenir bé el 2 al nostre nivell, en aquest cas el 2 de 8 amb folre, ens ha privat de poder completar millors actuacions per Santa Tecla després de les caigudes en els castells de 9. El fet de no tenir el castell prou bé, ens privava de fer-lo en qualsevol circumstància, com per exemple després d.alguna caiguda, o com a castell de sortida, ja que no hi havia la confiança necessària, i sabíem les mancances que teníem en aquets castell. En el cas dels Minyons i també de la Vella, que aspiren al 2, però de 9 amb folre i manilles, i salvant les distàncies, es pot dir alguna semblant. Una bona estructura de 2 lleugera, lluitadora, eficaç, i saber conjuntar folre i manilles, és vital per accedir als castells de gamma extra. El 2 de 9, és la porta més ”fàcil” de creuar per arribar a aquests castells segons el que estem veient. A tot això, també sembla que les colles han trobat una bona fórmula per poder fer castells emmanillats tot i la menor presència de gent en els assajos per preparar-los. Suposo que cuidant tots els detalls possibles abans dels últims assajos, en què si hi ha més gent per poder muntar tot l.estructura de 2 de 9 i de pilar de 8.

A Valls, el 5 de 9 amb folre de la Vella presentava alguna diferència respecte als últims que havien fet. A la banda del dos, dos castellers que el feien a terços, o al menys l.havien provat allí, aquesta vegada anaven a quarts, i a terços hi anaven dos castellers de major envergadura. Amb això hi van perdre en pes, evidentment, però van guanyar que quan la rengla es va allunyant del 2, aquests castellers amb més braç al pis de quarts, poden mantenir millor la mida, que no pas si ho fan des de terços. Però també crec que aquesta proporció no la van mantenir més amunt, ja que el braç que hi havia de més a terços i quarts, hi era de menys a quints, que és per on van venir els problemes. Tot i aquesta apreciació, el castell no s.havia assentat amb l.entrada de dosos com passa amb el 5 habitualment i ja estava bastant castigat.

A banda d.això, l.actuació de la Vella va ser una demostració de potencial casteller a tots els nivells, tant de canalla (quina diferència d.ara fa un any) i de tronc, però no oblidem una peu / pinya, que va aguantar quatre grans castells amb una força i una solidesa admirable.

La Joves ja no li va sortir bé el 5, tot i que em semblava que pujava millor que el de la Vella, tampoc era el 5 que van fer a Vilafranca, ni per suposat tampoc cap dels dos que van descarregar l.any passat. També penso que del 5 de 8 al 5 de 9 amb folre hi ha alguns canvis en l.alineació que quan van maldades en el de 9, poden repercutir negativament pel fet de no tenir el suficient rodatge en la posició que ocupen. En aquest rodatge vull dir, fer el 5 de 8 en el mateix lloc en que es fa el de 9, i també fer més castells de 9 bàsics al llarg de l.any, que és la millor manera de tenir tothom a punt.

Ja per acabar, vaig trobar horrible la pancarta de la façana de l.ajuntament de Valls situada en aquell lloc. No em refereixo al missatge ni res d.això, però trobo que fins i tot de cara a l.espectacle visual molestava una mica.