Sant Fe;lix, oi? Si, ja se que de l.u;ltim post ha passat molt de temps, pero els dies no em donen mes de si. Intentare trencar la dinamica dels post penjats sobre la historia castellera, i parlar una mica dels castells mes actuals.

Evidentment els castells del dia 30 centren aquest post, amb els castells fresquets a la memoria i amb el cap ple de castells. Anire colla a colla, explicant la sensacio; que em dona cadascuna d.elles.

Vilafranca: Estan a un nivell estratosfe;ric, potser com mai els hem vist, sobretot amb la facilitat amb la que fan tots els castells. Ha fet la sensacio; que resolien el 4 amb agulla i el 5 sense gastar excessiva energia, i que arribaven ”frescos” a la tercera ronda. Tot i aixo, es evident que la prova del 3 de 10 no fa mes que evidenciar un problema estructural en la base d.aquest castell que no so;n capaços de resoldre. Els u;ltims intents que els hi recordo han caigut per defectes de folre o de manilles, i es una veritable llastima perque; tenen la millor estructura de 3 de 9f. que els hi recordo, pero es que ni tan sols hem pogut veure si el tronc resistia la lluita en el castell de 10.

Una fet curio;s, estrany i/o ”preocupant”, es que el David Miret era el cap de pinyes quan van dibuixar les primers aletes al 3 de 10, i em resulta xocant que ara sent cap de colla, tenint una experie;ncia adquirida, i un gran i millor 3 de 9f., no se.n surtin a lligar be tota aquesta piramide de castellers que han de fer el 3 de 10. El mes preocupant pero, es que ja sembla com una tradicio; que se sent comentar a plaça, allo de: ”a veure fins on arribaran aquest any?”, i la fe es va perdent a mesura que es va intentant el castell any rere any.

Pero be, aixo no pot fer ombra de cap manera al moment que estan vivint, perque; es increïble la quantitat i la qualitat dels castells que fan a cada plaça on actuen, deixant molt lluny els registres de les colles que els persegueixen.

Vella:Han patit una ”debacle” totalment inesperada, i no solsament per la caiguda del 2 de 9fm., que aixo ja pot entrar en els pronostics, sino; perque; el que crec que no s.esperava es l.estrepito;s ”fiascu” que han tingut en la primera ronda amb el 3 de 9f. Que el 3 de 9 es dificil, ja se sap, pero es precisament en dies com Sant Fe;lix que aquests castells surten millor que mai per una se;rie de factors que no hi ha en altres actuacions, com poden ser la motivacio;, la concentracio;, l.assaig, la quantitat de camises propies....

Penso que la Vella, al llarg de les setmanes, s.ha anat desinflant a mesura que veia com els de Vilafranca no fallaven i s.allunyaven cada vegada mes, i a ells se.ls hi anava complicant el 3 de 9f. amb masses caigudes, i mes tenint en compte que des de principis de temporada, el 3 de 10 estava en cartera com a castell guanyador pel concurs. Pero s.han vist incapaços de lluitar contra un rival, que cada setmana que passava mostrava un nivell excel·lent i molt superior, que contrastava amb la irregularitat que demostraven ells mateixos. Com si s.haguessin quedat sense rival a qui perseguir, perque; veien que no el podrien atrapar.

Si no recordo malament, podriem trobar raons mes te;cniques, com les tres o quatre combinacions que han passat pels quarts del 3 de 9, mes unes altres mes a terços quints i sisens, amb alguns d.aquests canvis obligats per diverses raons, pero que els ha impedit agafar el ritme i l.habit en el castell mes important de dominar pel seu nivell.

Joves: Ha tirat endavant amb el que tenien per fer la tripleta, i ho han resolt amb coratge, experie;ncia i sabent molt be com dosificar els esforços. Molt habil i ben pensada la decisio; de fer el 4 abans que el 3, tant pel desgast que suposa cadascun, com per les possibilitats reals de cada castell. Els intents del 3 de 9f. de la Bisbal, i del 4 de 9f. de l.Arboç, els hi ha aclarit quin fer abans a Vilafranca, i els hi ha funcionat be. A mes, el 4 l.han plantejar molt be amb els castellers que tenen, o millor dit que els hi queden, i sabien perfectament que era una qüestio; de cronometre poder descarregar el castell.

Un cop mes, han donat la talla per Sant Fe;lix, pero es clar que si poguessin fer aquests castells els dies previs d.agost, es podria veure una Joves a Vilafranca molt mes competitiva, tot i que enguany amb els nu;meros a la ma hagi superat a la seva rival Vella. M.ha agradat saber que al final de l.actuacio;, o al menys aixo em diuen (la feina m.obligava ja a ser fora de Vilafranca) que no s.ha sentit cantar allo de ”no estaba muerto...”, perque; es una cançoneta que no m.agrada sentir, ja que em denota una certa deixadesa en la seva autoexige;ncia.

Minyons: M.han semblat valents i atrevits, contagiats pel caracter que sempre ha ensenyat el seu cap de colla, i que ho havia demostrat feia dies anunciant al menys dos castells de gamma extra per Vilafranca. Uns Minyons que potser han acusat massa l.aturada per vacances, (si, ja se que no sempre ha estat aixi, pero enguany potser si) faltant cert rodatge en alguns punts dels castells extres. Pero han demostrat que el nivell basic de 9 esta mes que controlat, ja que han resolt amb molta suficie;ncia tant el 3 com el 4. El 2 ha patit una sortida molt brusca per dalt, que sumat a l.esforç que han hagut de fer en la pujada, els ha deixat sense opcions per salvar el castell. El 5 ha ensenyat la seva veritables dificultat, i que tot i tenir molt be el 5 de 8 tal i com van demostrar el cap de setmana previ, no es decisiu per fer el de 5 de 9f., que ja so;n figues d.un altre paner.

Malgrat aixo m.ha agradat que els Minyons lluitessin fins a intentar el 5 de 9 quan les condicions ja no eren les mes favorables. Sant Fe;lix ”necessita” aquests Minyons atrevits disposats a plantar cara als totpoderosos Vilafranquins, tot i disposar de menys arguments per fer castells extres, com per exemple el dia laborable que es a Terrassa i els pocs dies d.assaig que tenen des del seu retorn (i que consti que no ho dic perque; ells s.hagin queixat d.aixo, nomes constato un fet objectiu)

Diversos elements caracteritzen aquesta etapa grisa. La desestructuracio; i la davallada de les colles vallenques, qui havien liderat els neguits de la majoria d.afeccionats d.arreu fins aleshores, n.es un. La desafeccio; del poble ras, seduït cada cop mes per les propostes culturals i lu;diques de la burgesia, tambe va determinar el canvi de rumb dels Xiquets de Valls. El poble menut, el segment mes nombro;s de la poblacio;, constituïa el major consumidor e inte;rpret dels castells (com de la resta de manifestacions de carrer). En el rerefons, la crisi multisectorial al pais aquells anys, fruit d.un conjunt de factors, alguns de locals i d.altres de mes volada, tambe va influir-hi. La falta de cabals, per exemple, va impossibilitar dispendis generosos per festa major com anys enrere.

En aquest context, Pere Ferrando ha comentat diverses vegades la seva sospita que es duguessin a plaça castells de nou pisos i, fins i tot, que se.n hagues coronat algun durant la darrera de;cada del segle XIX. La hipotesi tampoc no desencaixaria del tot. La fita se situaria en una data propera als darrers castells de nou vuitcentistes fefaents, malgrat ja haver-se encetat el periode decadent. Dit d.una altra manera, qui tant n.havia excel·lit uns anys abans va poder sortir-se.n algun cop mes poc temps mes endavant! La descoberta d.unes notes de premsa a cavall dels segles XIX i XX van venir a apuntalar el seu discurs. La premsa d.e;poca va anunciar castells de nou a Tarragona el 1899 per Santa Tecla, el 1900 a Vilafranca per Sant Fe;lix i el 1903 a la festa major de l.Arboç, en totes tres ocasions, a cura de la Colla Vella dels Xiquets de Valls, l.agrupacio; puntera aquells anys.

Doncs, be, Pere Ferrando no anava errat i, ves per on, per recompensar la seva perspicacia, l.aleta va succeir al Vendrell, la seva vila nadiua, l.any 1893 per la festa major.

Unes linies del tambe vendrellenc Narcis Bas Socias del 1894 a La Campana de Gracia ho confirmen. La noticia no es troba en una cronica castellera, ni tampoc de la festa major, sino; en un text que reflexiona sobre la formacio; dels infants. Que no deixa ben parats el mo;n dels castells. Ni als castellers, ni a la resta de gent a plaça. Bas va recordar-se.n tan sols per denunciar els abusos infantils de l.e;poca, posant per exemple que; va succeir-li a un enxaneta al Vendrell el 1893: “L.estiu passat [1893] com de costum vaig arribarme a celebrar la festa major del Vendrell, de ahont tinch la honra de ser fill; y en ‘aquella ma patria petita. vaig tenir ocasio; de presenciar una desgraciada escena. / Una de las collas dels xiquets de Valls va alsar un temerari castell que anomenan los ‘quatre pilans de nou., y quan la gralla anava a donar aquella estrident nota que anuncia l.exit de la empresa, flaquejant los ‘sego;ns. y plaf, cau lo castell arreplegant nyanyos tot bitxo vivent. / Tornan a probar la piramide humana ab sa acostumada tossuderia, y l. ‘enxaneta., nen d.uns sis anys que serveix de remato al castell, que havia rebut un gran trench al cap va negarse a pujar perque s.havia imaginat que.ls ‘crossa.s (els de sota) no tenian prou forsa pera sostenir la munio; de carn humana que representan nou pisos d.homes l.un sobre l.altre. Al sentir son pare la negativa va pegarli tal clatellada que.l deixa mitj estabornit, y gracias que li prengueren de las mans. Despres d.un rato aquell pu;blich que havia presenciat semblant brutalitat aplaudia desaforadament a l. ‘enxaneta., que envenat lo cap y amarat de llagrimas feya l. ‘aleta. ab la ma, tremolosament en aquella espantosa altura” (La Campana de Gracia: 1894).

Els mots de Bas no donen peu a cap dubte. Reporten en primer lloc la dissort d.un quatre de nou, instants abans de carregar-se, per cedir els segons, sense que els del folre (“ls crossas”) poguessin remeiar-ho. Pero tambe, i aixo es el que aqui interessa, que els castellers van reeixir-ne a continuacio;. Se sobreenten que aquesta segona temptativa, que queda clar que va carregar-se (on l.enxaneta “feya l. ‘aleta. ab la ma”), va descarregar-se, doncs, no s.esmenta que tambe fes llenya a continuacio;. Bas va subratllar l.ensurt de l.enxaneta al primer quatre de nou i que se l.obligues a repetir el repte, ferit i atemorit. obviament, hagues afegit tambe la caiguda del segon quatre de nou, encara que fos despres de l.aleta, per recalcar el mal trangol de l.infant!

La gesta, doncs, corrobora la importancia ja sabuda del substrat casteller de la poblacio;. Castells de nou pisos, el quatre i el tres, hi so;n documentats fefaentment el 1881 per Sant Salvador (La Opinion: 1881) i amb la suposicio; molt creïble que van assolir-se.n mes en diades properes. De fet, el paper del Vendrell ha quedat millor expressat amb d.altres episodis ja coneguts del periode de la Decade;ncia. La poblacio; va fer lloc a alguns dels darrers cops de cua d.esplendor, coronant-s.hi encara diversos quatres de vuit, torres de set i pilars de sis a cavall dels segles XIX i XX. Molts veïns van contribuir-hi. Uns afeccionats que van revalidar la valua de la seva vila anys mes tard, el 1926, revivificant l.activitat d.arreu inicialment amb la colla dels Nens del Vendrell; despres en fundarien d.altres.

La premsa del moment, almenys tota la consultada fins ara, no va estar al cas d.aquest quatre de nou del 1893, pel desintere;s general dels periodistes de l.e;poca per les manifestacions del poble ras. El mateix Pere Ferrando ja va reflectir-ho en el seu llibre Prese;ncia Castellera al Vendrell fins l.any 1926 (P. Ferrando: 1991). Les publicacions tan sols van comentar la recepcio; del programa d.actes. Aixo si, indicant-hi la participacio; dels “Xiquets de Valls”.

La transcripcio; castellana d.aquest text darrer va ressaltar la intervencio; dels Xiquets de Valls amb “sus atrevidas torres” el migdia de Santa Anna a la plaça Vella, davant la Casa de la Vila, l.exhibicio; su;mmum mes habitual (Diario de Tarragona: 1893). La versio; catalana, a la premsa local, va matissar que hi encararien “los grans ‘Castells., que tan justa nomenada los hi ha donat” (El Vendrellense: 1893). El seu autor, un vei, mes proper, i, per tant, mes al cas dels entrellats a la vila, va reco;rrer a aquesta fo;rmula per saber que; s.hi preveia?

La premsa local si va demostrar una mica mes de recursos recollint la identitat de la colla castellera participant. S.hi llegeix que va contractar-se “la ‘Colla vella dels Xiquets de Valls., que tanto realce dan a las fiestas populares de esta comarca” (El Vendrellense: 1893). Es tractava, com ja s.ha dit, de l.agrupacio; mes en forma aquella de;cada i durant les dues següents.

D.altra banda, cal qüestionar el traspas de l.inici del periode de la Decade;ncia a una altra data a partir d.ara? A quan? Al 1893, l.actual darrer castell de nou del segle XIX? O millor cal canviar de criteri i aplicar-hi un mes inamovible? La fundacio; de la colla de la Merce; el 1885, uns altres “Xiquets de Tarragona”, l.avantsala de la munio; de colles locals que tambe van caracteritzar el tu;nel de la decade;ncia? Qui signa aquestes ratlles aposta per aixo darrer. Tan se val a aquestes alçades quin sigui l.u;ltim castell de nou pisos del segle XIX. L.atreviment de grups d.afeccionats locals per sadollar-se per si sols, veient el defalliment de les colles vallenques, tambe conforma un element molt significatiu de la Decade;ncia!

Finalment, no s.ha de deixar de banda que la noticia de l.e;xit en aquest quatre de nou apareix de manera conjuntural; per denunciar males practiques de l.e;poca. L.enxaneta, menor d.edat (de sis anys) i baldat per una primera caiguda, va ser forçat pel seu pare a reprendre la feina. Tambe cal saber que aleshores els castells eren una activitat remunerada i, arran d.aixo, que no restaven al marge de les reglamentacions laborals. Al 1883 ja va reclamar-se que s.hi seguis la normativa del mateix any que establia l.edat minima de 12 anys per a infants que ajudessin als pares de “profesion [...] gimnastas, acro;batas, buzos, funambulos, toreros u; otros mas o; menos semejantes” (Las Circunstancias: 1883). Mes endavant, les Juntes Locals de Reformes Socials d.arreu del territori, responsables del compliment de les lleis laborals, van reco;rrer repetidament a la llei del 6 de març de 1900 per mirar de prohibir la participacio; de castellers menors de 10 anys. Les autoritats vallenques van pujar el sostre als 16 anys el 1910 (La Veritat: 1910).

Qui manibus magnum rescindere Coelum

Aggresi, superisque Jovem detrudere regnis,

Tentavere humeris monti superaddere montem,

Pervius ut fieret congestis molibus Ather.

Els qui amb les mans volien obrir el gran Cel,

S.atansen, volen fer caure Júpiter dels regnes superiors

Intenten pujar la muntanya per l.espatlla d.aquesta

Fou accessible perquè es féu sobre les moles muntanyoses a l.Athos.

Aquests dies parlant amb els companys, ha sortit el tema de que la Vella no va forçar la màquina a l.actuació de La Selva del Camp, sobretot comparant-ho amb la fantàstica actuació que van fer els Castellers de Vilafranca.

Es curiós, però fa 2 anys ja vaig fer un post sobre la diada de La Selva i els castells que s.hi van fer, perquè vaig trobar alguns detalls interessants per explicar.

Enguany em succeeix alguna cosa similar, i de la mateixa manera que vaig fer fa dos anys, he de començar explicant que tampoc vaig anar a aquesta actuació. De fet, no hi he vist mai castells a La Selva, a veure si l.any que ve hi poso remei.

La qüestió és que jo sempre busco alguna raó tècnica o tàctica per moltes de les coses que passen a les places, i aquesta vegada també n.he trobat. Amb això tampoc vol dir que necessàriament les coses siguin per alguns dels motius que exposo, simplement són les meves sensacions sobre el que veig.

Vinga, entrem en matèria. El tema és, perquè la Vella no va fer castells més grans dels que va fer? per qui no estigui el cas, van fer el 3 i el 4 de 8, i el 2 de 8 amb folre.

Entre d.altres raons hi pot haver que els de Valls tot just feia una setmana que havien aterrat del seu viatge a la Xina, on van fer castells durant 6 o 7 dies seguits. Uns dies molt intensos, de molts i molts castells, que units al llarg viatge, per força havia de provocar un cansament entre els seus castellers. D.acord que havien tingut una setmana sencera des de que van arribar, però no perdem de vista que després del viatge la vida continua, tant la laboral com la personal, i que podien arrossegar un cansament tant físic com mental. Potser per això els seus dirigents van voler fer una actuació tranquil·la, sense exigir massa als seus castellers i així poder disfrutar-la sense tanta pressió com hagués suposat provar un castell superior als que van fer.

Tinguem present que estem parlant del 6 de juny, molt aviat encara per una temporada que es preveu llarga i intensa. D.acord que altres temporades han fet el 5 de 8 en aquesta mateixa actuació, però enguany han de fer un canvi important al terç de la rengla, i en aquesta estructura és especialment difícil. Es normal que vulguin esperar les millors condicions per provar-lo. Tampoc oblidem que l.actuació que van fer és la més important en el que porten d.any, si exceptuem el 3 de 9 xinès. Però és molt probable que si no haguessin anat a la Xina, el castell de 9 no hagués arribat fins el mateix Sant Joan. L.excepcionalitat de l.actuació xinesa va portar el repte del castell de 9 tant aviat.

Per tant, no trobo tant descabellat que no fessin res més que això, donat que van fer una actuació ratllant el seu màxim nivell en el que portem de 2010.

Quan aquests dies repasso les fotos dels castells a la web de la Vella, també me n.adono d.alguns canvis interessants que veig en les estructures realitzades.

En el 2 de 8 amb folre debuta un quart molt jove, amb molta projecció de futur, i amb una lleugeresa que crec que el fa ser una de les millors opcions per ser un dels quints del futur 2 de 9 amb folre i manilles. Però els canvis que aprecio no s.acaben aquí, perquè el 3 de 8 és on veig les cosetes més interessants. Una combinació de terços, no sé si inèdita, però si poc habitual i més lleugera de la que fins ara feien. Uns terços lleugers amb més pinta de quarts de 3 de 9, i quints de..., que no pas de terços de 5 de 8. Sobretot destaco la posició del Llàtzer a la rengla de la dreta, en un canvi que es fa poques vegades en aquest pilar, i que pot marcar el futur d.aquesta estructura. Segur que trobar un 3 més lleuger per veure quines possibilitats hi ha de pujar-lo més amunt, és un dels objectius principals, no sols de la Vella, sinó també de les colles que es poden arribar a plantejar fer el 10. No hi ha dubte que amb el concurs a la vista i el castell de 10 al cap, queda clar cap on van els ”tirus”.

En el 4 de 8 també hi veig alguns terços fent-lo a segons i amb terços també de mida petita, però en el 4 això potser ja és més normal, i per mi no tant remarcable com si ho és que ho hagin fet en el 3 de 8.

Aquestes actuacions poden ser bones per veure al carrer el que es treballa a l.assaig, donat que els compromisos i les proves de vegades no són possibles en altres actuacions amb més compromís o més exigència. Sovint passa que no es poden combinar masses canvis alhora, i si s.estrenen quints o canalla per dalt, es deixa la part baixa reforçada per donar més seguretat als pisos alts.

Amb això, no tinc cap intenció de justificar a ningú, ni defensar a la Vella, (només faltaria) que això ja ho fan ells molt bé, però simplement és que no he trobat tant estrany que no hagin fet més, i sempre intento trobar el perquè ho han fet d.una manera o d.una altra.

Ultimament s’ha posat de moda que quan una colla acaba una actuació castellera, els grallers toquen una polca i la canalla la balla. Fins ara havíem vist diferents formes de celebrar les diades amb el toc de vermut, però la polca està a punt d’institucionalitzar-se i la canalla la reclama pràcticament com un dret. Hi ha qui ho considera modern i heterodox, una mena d’heretgia vinguda de la “zona no tradicional”.

Va ser l’Amadeu, un casteller d’aquells que parlen poc però amb criteri, qui em va comentar: “Això no seria com un retorn al ball de valencians?” Aquest comentari em va ajudar a veure-ho d’una altra manera.

Normalment, els castellers no ens considerem una dansa del seguici popular i del ball de valencians només ens interessen les construccions humanes. Creiem que la desaparició de les parts ballades era necessària, fins i tot positiva per a la seva evolució cap als castells, i alguns autors tenen tendència a situar-la com més enrere millor.

Però els documents demostren que els balls de valencians van mantenir la part ballada fins a èpoques relativament recents: A Valls fins a l’any 1819, a Tarragona fins 1827 i altres fins al segle XX.

En els darrers anys el món casteller ha experimentat una millora tècnica notable i un important augment de castellers i de colles. Els mitjans de comunicació i els rànquings pressionen les colles perquè competeixin entre elles.

La competència pot ser bona com a estímul per a millorar, però de vegades ens podem oblidar que els castells són una expressió alegre, de celebració i participativa. Els castellers no som professionals, sino “amateurs” que fem castells, suposadament, per divertir-nos. La nostra canalla, que de vegades és més llesta que els adults, ha trobat en la polca una forma de renovar aquesta funció festiva.

La font documental consultada és la coneguda Relación de los festejos publicos que el Ayuntamiento de la ciudad de Lerida dispuso para obsequiar á sus Magestades y real Familia con motivo de su tránsito por ella desde Madrid á Barcelona en los días 6 y 7 Setiembre de 1802, d.Antonio Sanmartí, secretari de l.Ajuntament de Lleida, editada el mateix 1802 a Lleida a la impremta de “la Viuda e hija de Escuder”.

Sanmartí va ressenyar-hi el protagonisme de diverses comparses, va dividir-les en moixigangues i danses, el matí del 6 de setembre, com a expressió i preàmbul de l.homenatge de la població als monarques: “el sumiso y docil Pueblo se llena de júbilo con el aparato, las mogigangas, danzas y músicas, que anunciaban la proximidad de los Monarcas”.

També va destriar la moixiganga en el seguici de salutació i conducció dels monarques al seu allotjament –el palau episcopal– de la tarda. El relat diu que les autoritats, “con los Porteros, Clarines, y Timbales, acompañandole[s] la mogiganga y bayles con sus respectivas músicas”, van encaminar-se a les quatre a les afores de la població, a l.antiga porta de Sant Antoni, per rebre als visitants il·lustres a peu de muralla.

Els hostes van arribar-hi a les sis. Sanmartí va reconèixer-hi el concurs de quatre tipus de balls –un d.ells duplicat– en el comitè de benvinguda; que han de ser, per aquest ordre, Valencians –dos–, bastons, moros i cristians, i l.avantpassat de la moixiganga de Lleida: “Seguían dos danzas de treinta hombres cada una, vestidos á la catalana, con toneletes amarillos y azules, calzonzillos y almilla de tela blanca, guarnecida de tafetan, vandas de seda de colores, con botines, y alpargatas, peinados y descubiertos, quienes con tanta seguridad como ligereza formaban torres, con diferentes actitudes, á la altura de seis estadios, incluso el intrepido niño á su remate bailando al son de un coro de música. / Venía despues otro baile, que celebraron mucho los Reyes, y singularmente los Reales Infantes, que con diferentes mudanzas, desempeñaban con palos en las manos, muy al compás de la música, y con suma ligereza, diez y seis muchachos, vestidos uniformes al estilo del pais. / Ocupaba despues su lugar otra comparsa, ó danza militar, de catorce hombres, vestidos, y armados, la mitad á la española antigua, y la otra mitad al uso musulman, que en ademan de pelea, al son de una música militar, recordaba las proezas de nuestros Mayores, y su heroico valor, arrojando los Moros de España. / No lexos de los coches de los Reyes se presentó una divertida mogiganga, compuesta de quince jovenes, vestidos uniformes, con chupa y calzon de indiana de diferentes colores, guarnecidos de tafetanes en todas sus costuras, medias de seda, zapato blanco, y gorros altos á modo de turbantes, adornados ricamente con varias joyas de plata, y oro, que al compás de una música armoniosa, executaba figuras muy divertidas, llevando en las manos, unas veces arcos de flores, y otras antorchas de cera encendidas. / Todas estas comparsas, y bayles se pararon frente los balcones del Real Palacio, y habiendose dignado los Reyes y Real Familia ocuparles, manifestandose al pueblo, y permaneciendo en ellos mas de una hora, hicieron cada una por su orden sus habilidades y mudanzas, que aprobaron sus Magestades con su alegre presencia”.

Aquests elements també van comparèixer l.endemà al matí –7 de setembre– per acomboiar l.anada de les autoritats i els monarques a la catedral nova –per cantar-s.hi un tedèum–. La comitiva va retornar al palau episcopal acabada la celebració religiosa.

Dos balls de Valencians

Diversos indicis certifiquen que hi van fer cap dos balls de Valencians. Uns valors que els castells heretarien.

Els mots de Sanmartí sobre l.exhibició d.un ventall de construccions hominals (“torres, con diferentes actitudes”), les seves habilitats més espectaculars, refermen que es tractava de balls de Valencians.

Les construccions van anar a càrrec d.una plantilla de trenta integrants –en ambdós balls–. Una quantitat suficient per bastir sobradament (“con tanta seguridad como ligereza”) les “torres” de sis pisos d.altura (“de seis estadios”) ressenyades, doncs, s.adiu amb la columna vertical –el tronc i alguns elements de reforç– de les construccions de sis pisos de les colles actuals de la Muixeranga d.Algemesí i la Nova Muixeranga d.Algemesí. Si aquests se.n surten, també, les colles a Lleida. Aquestes torres, com encara succeeix a Algemesí, van plantejar-se amb la tècnica dels zigurats humans –estructures piramidals esgraonades–; amb menys components a cada pis superior i el del capdamunt amb un de sol (“el intrepido niño á su remate bailando al son de un coro de música”). Bé, també un de sol al penúltim –l.aixecador, qui alça l.enxaneta–.

La concurrència de dues colles de Valencians esdevé molt significativa. Palesa que la gent restava abduïda per l.especificitat, l.espectacularitat i el risc innat de les construccions hominals. Que en gustaven tant, que volien repetir-ne! Perquè s.hi dirimeix el quid d.una manera molt versemblant: amb la més alta que no cau. Totes les comparses de seguici disposen dels seus asos. Però la plantada de torres n.atorga d.especials que reté el interès dels espectadors! Per dir-ho ras i curt i sense voler menystenir a ningú. Quants, abans de l.exhibició castellera, segueixen la marató de balls de bastons del migdia de la festa major de l.Arboç fil per randa fins al final avui dia?

El ganxo de les torres, doncs, explica la confrontació habitual de diverses formacions a la mateixa plaça –a Lleida van citar-se.n dues–. I d.aquí, l.espiral dinamitzadora que comporta la rivalitat; perquè la cohesió d.uns s.apuntala davant la competència d.uns rivals. De la mateixa població. O no. Cosa que condueix al tarannà viatger ja documentat dels Valencians –breument es preveu presentar notícies irrefutables de Valencians exhibint-se fora del seu cau del mateix 1802 en honor dels monarques espanyols i sud-italians–.

La circumstància d.actuar més enllà de les cites consuetudinàries del lloc d.origen, alhora, va despertar les expectatives i, en conseqüència, l.organització (la disponibilitat) perenne de les colles. L.apartat crematístic també va incentivar-ho, a banda de l.ego dels intèrprets per exhibir-se, veure món o divertir-se. Les compensacions materials a canvi –contractuals o provinents dels llevants– acontentaven als actors, aleshores uns professionals, ni que fos per fer bullir l.olla uns dies i això ja era un èxit per a la seva economia de subsistència. Cal recordar que pertanyien al poble ras!

Sanmartí també va definir la muda d.aquests Valencians a Lleida de característica del territori (“á la catalana”). Encertadament, perquè coincideix amb la de molts altres balls dels seguicis festius de la Catalunya Nova i, entre aquests, amb la dels Valencians d.arreu. Que tots plegats s.acullen sota la veu de “blancs” pel color predominant a les seves robes de fons: als calçotets llargs i al gipó (l.“almilla”).

L.exhibició d.ambdues darreres peces i que fossin la indumentària interior dels homes de l.època va obligar a superposar-hi d.altres, curtes i virolades, per dignificar l.abillament dels intèrprets dels “balls blancs”; els balladors haguessin anat despullats vestint tan sols roba interior.

Sanmartí va destacar la vestimenta de “toneletes amarillos y azules” (faldilletes) per dissimular la impudícia dels calçotets; groc i blau –ben segur, un dels dos colors de fons, l.altre, als vions–. També el gipó ornamentat amb tafetà –tela fina de seda–, per embellir el cos de les espatlles fins a la cintura; conformant vions (a les costures) i altra mena de guarniments. Unes “vandas de seda de colores” (mocadors) travessades i nuades acabaven de millorar-ne la presentació.

Sanmartí va esmentar el calçat d.espardenyes i de “botines”. Això darrer també podria al·ludir als camalls, una tira de roba també acolorida d.un pam de llargada lligada als turmells i guarnida amb cascavells. La sonoritat d.aquests darrers duu connotacions de preparació de l.escenari per encaminar el propòsit subliminal de les danses.

Sanmartí no va citar els recurrents mocadors al cap. Segons ell, els balladors anaven “peinados y descubiertos”.

La preeminència del color blanc a les robes de fons, per un altre cantó, suggereix diverses lectures. Una, el simbolisme de la iniciació, la puresa i la pulcritud que aquest color evoca a casa nostra. Però una altra de més tangible, el rol social dels actors dels seguicis. En el passat, el poble ras –qui assumia la interpretació de les comparses festives– no disposava d.un armari de robes de colors vius per no poder-se.l costejar; pel preu dels colorants. Les seves teles eren tenyides amb tints més econòmics –vegetals–, més fungibles, perquè, romanent tan sols a la superfície, s.esvanien amb les primeres rentades i exposicions al sol. L.ús de tonalitats sòbries –blancs trencats o grissos–, doncs, és també una herència de les limitacions a l.hora de proveir-se de roba; ja documentada en els pagesos de la Catalunya meridional durant la dominació sarraïna i també en els pagesos i els petits comerciants de l.edat mitjana.

Sanmartí també va concretar el número de components en les cinc danses actuants a Lleida; “treinta hombres [en] cada una” de les “dos danzas” enteses com de Valencians. No és que hi passés llista. Senzillament, va poder comptar-los fàcilment en el moment d.arrenglerar-se en dues files paral·leles al començament de les coreografies, la posició inicial més habitual en les danses de seguici –ho va poder advertir encara més bé des d.un balcó–. Aquesta detall resulta valuós perquè delata que aquests Valencians desgranaven quadres de dansa, a més d.aixecar torres. Es impensable que s.agrupessin en dues línees i a continuació passessin a les construccions directament. Si ja s.haguessin especialitzat en aquestes darreres no els hagués calgut el prolegomen de les files. La menció que es tractava d.unes “danzas” també rebla la vigència de la part ballada.

La moixiganga

Lleida també va acollir la representació d.una comparsa emparentada amb la coneguda avui dia com moixiganga de Lleida. De fet, Sanmartí va fer ús explícit d.aquesta veu, encara que també es podria interpretar que, de manera genèrica; per l.amplitud de significats que abraça.

Segons Sanmartí, la seva vestimenta va allunyar-se de la humil dels ‘balls blancs.. Aquest marcar distàncies delata la pretensió dels intèrprets de voler-hi patentitzar un estatus diferenciat. Les robes triades van seguir la moda i els excessos de l.època, del segle XVIII, tot i prescindir-se de la casaca ineludible. L.adopció d.un patró contemporani també pot assenyalar la joventut de l.activitat. L.absència d.un substrat profund no sol encotillar; en aquest cas, l.haver d.uniformar-se de blanc: “vestidos uniformes, con chupa y calzon de indiana de diferentes colores, guarnecidos de tafetanes en todas sus costuras, medias de seda, zapato blanco, y gorros altos á modo de turbantes, adornados ricamente con varias joyas de plata, y oro”.

Aquestes robes són la jupa (“chupa”) i els calçons (“calzon”), els precedents de l.armilla i els pantalons d.avui dia. La jupa era una mena jaqueta, oberta pel davant i tancada de dalt a baix amb botons o betes. Pel darrere tenia una costura al mig i quedava oberta per la part baixa. Amb mànigues llargues, aquestes van desaparèixer en el transcurs del segle. Els calçons eren uns pantalons curts, que arribaven des de la cintura fins els genolls. Les cames s.acabaven de cobrir amb unes mitges.

Les teles citades per aquestes peces són també les contemporànies. Seda per les mitges. Indiana –cotó estampat o pintat– i guarniments de tafetà (vions) per les costures de les jupes i els calçons. La indiana va fer fortuna a finals del segle XVIII arran de l.escassetat del lli; per les guerres amb França i Anglaterra –d.on provenia–.

Els homes es calçaven els peus amb sabates tancades; a Lleida es concreta de color blanc. Uns “gorros altos á modo de turbantes” van distingir encara més l.abillament dels moixiganguers; ornamentats exageradament amb penjolls platejats i daurats (“varias joyas de plata, y oro”).

Sanmartí va dir-ne poc de la coreografia: “una divertida mogiganga, compuesta de quince jovenes, [...] que al compás de una música armoniosa, executaba figuras muy divertidas, llevando en las manos, unas veces arcos de flores, y otras antorchas de cera encendidas”.

La impressió, però, és que connecta amb la informació recollida per Fernando Tarragó Pleyan sobre la moixiganga de Lleida. Un treball de camp, encara avui dia de consulta obligada, que va sumar el testimoni de dos antics balladors: Miquel Auge, “Lo Gaitero”, –també sonador– i un altre d.anònim (F. Tarragó Pleyan: 1948); per les coincidències en vestuari, número aproximat de components i utilització de torxes i cèrcols.

No tots els quadres de dansa executats el 1802, de tota manera, han de correspondre.s amb els recopilats per Tarragó, “por las continuas transformaciones e interpolaciones que al correr de los años ha sufrido su representación”, com també va apuntar Tarragó. Tarragó va adonar-se de l.adopció de motius “de otras danzas adaptadas a esta con ánimo de mejorar el conjunto representativo [...] a los últimos veinte años del siglo pasado [segle XIX], momento en que sus directores, a base de influencias extrañas, aparta[ro]n y mutila[ro]n de la danza cuanto les parec[ió] impropio o falto de espectacularidad o de gracia, sin tener en cuenta el verdadero y primitivo sentido de la danza”.

La “fidelidad y pureza” indicada per Tarragó situa la “moixiganga” com a dansa que escenifica la passió i mort de Jesucrist. Els quadres reben el nom de misteris i els balladors els executen pujant els uns sobre els altres amb la única ajuda del propi cos. La manifestació és pròpia del Camp de Tarragona, del Penedès i d.algunes poblacions limítrofes –Igualada, la més significativa–, l.àrea primigènia dels balls de Valencians i dels castells a casa nostra. Els quadres que van mantenir aquest discurs a Lleida eren els “altars” i “l.enterro”. La música, també. Tal com bé Tarragó va puntualitzar.

Una de les incorporacions coreogràfiques en el transcurs del segle XIX va resultar la bastida d.una torre hominal, “como apoteosis final de la moxiganga”, valent-se els moixiganguers de les seves habilitats ja apresses per enfilar-se –un fenomen que també cal aplicar als moixiganguers igualadins–. Una evidència que constata la crònica de Sanmartí, com també Tarragó va observar; els Valencians i la moixiganga apareixen diferenciats el 1802.

La font documental consultada és la coneguda Relación de los festejos publicos que el Ayuntamiento de la ciudad de Lerida dispuso para obsequiar á sus Magestades y real Familia con motivo de su tránsito por ella desde Madrid á Barcelona en los días 6 y 7 Setiembre de 1802, d.Antonio Sanmartí, secretari de l.Ajuntament de Lleida, editada el mateix 1802 a Lleida a la impremta de “la Viuda e hija de Escuder”.

Sanmartí va ressenyar-hi el protagonisme de diverses comparses, va dividir-les en moixigangues i danses, el matí del 6 de setembre, com a expressió i preàmbul de l.homenatge de la població als monarques: “el sumiso y docil Pueblo se llena de júbilo con el aparato, las mogigangas, danzas y músicas, que anunciaban la proximidad de los Monarcas”.

També va destriar la moixiganga en el seguici de salutació i conducció dels monarques al seu allotjament –el palau episcopal– de la tarda. El relat diu que les autoritats, “con los Porteros, Clarines, y Timbales, acompañandole[s] la mogiganga y bayles con sus respectivas músicas”, van encaminar-se a les quatre a les afores de la població, a l.antiga porta de Sant Antoni, per rebre als visitants il·lustres a peu de muralla.

Els hostes van arribar-hi a les sis. Sanmartí va reconèixer-hi el concurs de quatre tipus de balls –un d.ells duplicat– en el comitè de benvinguda; que han de ser, per aquest ordre, Valencians –dos–, bastons, moros i cristians, i l.avantpassat de la moixiganga de Lleida: “Seguían dos danzas de treinta hombres cada una, vestidos á la catalana, con toneletes amarillos y azules, calzonzillos y almilla de tela blanca, guarnecida de tafetan, vandas de seda de colores, con botines, y alpargatas, peinados y descubiertos, quienes con tanta seguridad como ligereza formaban torres, con diferentes actitudes, á la altura de seis estadios, incluso el intrepido niño á su remate bailando al son de un coro de música. / Venía despues otro baile, que celebraron mucho los Reyes, y singularmente los Reales Infantes, que con diferentes mudanzas, desempeñaban con palos en las manos, muy al compás de la música, y con suma ligereza, diez y seis muchachos, vestidos uniformes al estilo del pais. / Ocupaba despues su lugar otra comparsa, ó danza militar, de catorce hombres, vestidos, y armados, la mitad á la española antigua, y la otra mitad al uso musulman, que en ademan de pelea, al son de una música militar, recordaba las proezas de nuestros Mayores, y su heroico valor, arrojando los Moros de España. / No lexos de los coches de los Reyes se presentó una divertida mogiganga, compuesta de quince jovenes, vestidos uniformes, con chupa y calzon de indiana de diferentes colores, guarnecidos de tafetanes en todas sus costuras, medias de seda, zapato blanco, y gorros altos á modo de turbantes, adornados ricamente con varias joyas de plata, y oro, que al compás de una música armoniosa, executaba figuras muy divertidas, llevando en las manos, unas veces arcos de flores, y otras antorchas de cera encendidas. / Todas estas comparsas, y bayles se pararon frente los balcones del Real Palacio, y habiendose dignado los Reyes y Real Familia ocuparles, manifestandose al pueblo, y permaneciendo en ellos mas de una hora, hicieron cada una por su orden sus habilidades y mudanzas, que aprobaron sus Magestades con su alegre presencia”.

Aquests elements també van comparèixer l.endemà al matí –7 de setembre– per acomboiar l.anada de les autoritats i els monarques a la catedral nova –per cantar-s.hi un tedèum–. La comitiva va retornar al palau episcopal acabada la celebració religiosa.

Dos balls de Valencians

Diversos indicis certifiquen que hi van fer cap dos balls de Valencians. Uns valors que els castells heretarien.

Els mots de Sanmartí sobre l.exhibició d.un ventall de construccions hominals (“torres, con diferentes actitudes”), les seves habilitats més espectaculars, refermen que es tractava de balls de Valencians.

Les construccions van anar a càrrec d.una plantilla de trenta integrants –en ambdós balls–. Una quantitat suficient per bastir sobradament (“con tanta seguridad como ligereza”) les “torres” de sis pisos d.altura (“de seis estadios”) ressenyades, doncs, s.adiu amb la columna vertical –el tronc i alguns elements de reforç– de les construccions de sis pisos de les colles actuals de la Muixeranga d.Algemesí i la Nova Muixeranga d.Algemesí. Si aquests se.n surten, també, les colles a Lleida. Aquestes torres, com encara succeeix a Algemesí, van plantejar-se amb la tècnica dels zigurats humans –estructures piramidals esgraonades–; amb menys components a cada pis superior i el del capdamunt amb un de sol (“el intrepido niño á su remate bailando al son de un coro de música”). Bé, també un de sol al penúltim –l.aixecador, qui alça l.enxaneta–.

La concurrència de dues colles de Valencians esdevé molt significativa. Palesa que la gent restava abduïda per l.especificitat, l.espectacularitat i el risc innat de les construccions hominals. Que en gustaven tant, que volien repetir-ne! Perquè s.hi dirimeix el quid d.una manera molt versemblant: amb la més alta que no cau. Totes les comparses de seguici disposen dels seus asos. Però la plantada de torres n.atorga d.especials que reté el interès dels espectadors! Per dir-ho ras i curt i sense voler menystenir a ningú. Quants, abans de l.exhibició castellera, segueixen la marató de balls de bastons del migdia de la festa major de l.Arboç fil per randa fins al final avui dia?

El ganxo de les torres, doncs, explica la confrontació habitual de diverses formacions a la mateixa plaça –a Lleida van citar-se.n dues–. I d.aquí, l.espiral dinamitzadora que comporta la rivalitat; perquè la cohesió d.uns s.apuntala davant la competència d.uns rivals. De la mateixa població. O no. Cosa que condueix al tarannà viatger ja documentat dels Valencians –breument es preveu presentar notícies irrefutables de Valencians exhibint-se fora del seu cau del mateix 1802 en honor dels monarques espanyols i sud-italians–.

La circumstància d.actuar més enllà de les cites consuetudinàries del lloc d.origen, alhora, va despertar les expectatives i, en conseqüència, l.organització (la disponibilitat) perenne de les colles. L.apartat crematístic també va incentivar-ho, a banda de l.ego dels intèrprets per exhibir-se, veure món o divertir-se. Les compensacions materials a canvi –contractuals o provinents dels llevants– acontentaven als actors, aleshores uns professionals, ni que fos per fer bullir l.olla uns dies i això ja era un èxit per a la seva economia de subsistència. Cal recordar que pertanyien al poble ras!

Sanmartí també va definir la muda d.aquests Valencians a Lleida de característica del territori (“á la catalana”). Encertadament, perquè coincideix amb la de molts altres balls dels seguicis festius de la Catalunya Nova i, entre aquests, amb la dels Valencians d.arreu. Que tots plegats s.acullen sota la veu de “blancs” pel color predominant a les seves robes de fons: als calçotets llargs i al gipó (l.“almilla”).

L.exhibició d.ambdues darreres peces i que fossin la indumentària interior dels homes de l.època va obligar a superposar-hi d.altres, curtes i virolades, per dignificar l.abillament dels intèrprets dels “balls blancs”; els balladors haguessin anat despullats vestint tan sols roba interior.

Sanmartí va destacar la vestimenta de “toneletes amarillos y azules” (faldilletes) per dissimular la impudícia dels calçotets; groc i blau –ben segur, un dels dos colors de fons, l.altre, als vions–. També el gipó ornamentat amb tafetà –tela fina de seda–, per embellir el cos de les espatlles fins a la cintura; conformant vions (a les costures) i altra mena de guarniments. Unes “vandas de seda de colores” (mocadors) travessades i nuades acabaven de millorar-ne la presentació.

Sanmartí va esmentar el calçat d.espardenyes i de “botines”. Això darrer també podria al·ludir als camalls, una tira de roba també acolorida d.un pam de llargada lligada als turmells i guarnida amb cascavells. La sonoritat d.aquests darrers duu connotacions de preparació de l.escenari per encaminar el propòsit subliminal de les danses.

Sanmartí no va citar els recurrents mocadors al cap. Segons ell, els balladors anaven “peinados y descubiertos”.

La preeminència del color blanc a les robes de fons, per un altre cantó, suggereix diverses lectures. Una, el simbolisme de la iniciació, la puresa i la pulcritud que aquest color evoca a casa nostra. Però una altra de més tangible, el rol social dels actors dels seguicis. En el passat, el poble ras –qui assumia la interpretació de les comparses festives– no disposava d.un armari de robes de colors vius per no poder-se.l costejar; pel preu dels colorants. Les seves teles eren tenyides amb tints més econòmics –vegetals–, més fungibles, perquè, romanent tan sols a la superfície, s.esvanien amb les primeres rentades i exposicions al sol. L.ús de tonalitats sòbries –blancs trencats o grissos–, doncs, és també una herència de les limitacions a l.hora de proveir-se de roba; ja documentada en els pagesos de la Catalunya meridional durant la dominació sarraïna i també en els pagesos i els petits comerciants de l.edat mitjana.

Sanmartí també va concretar el número de components en les cinc danses actuants a Lleida; “treinta hombres [en] cada una” de les “dos danzas” enteses com de Valencians. No és que hi passés llista. Senzillament, va poder comptar-los fàcilment en el moment d.arrenglerar-se en dues files paral·leles al començament de les coreografies, la posició inicial més habitual en les danses de seguici –ho va poder advertir encara més bé des d.un balcó–. Aquesta detall resulta valuós perquè delata que aquests Valencians desgranaven quadres de dansa, a més d.aixecar torres. Es impensable que s.agrupessin en dues línees i a continuació passessin a les construccions directament. Si ja s.haguessin especialitzat en aquestes darreres no els hagués calgut el prolegomen de les files. La menció que es tractava d.unes “danzas” també rebla la vigència de la part ballada.

La moixiganga

Lleida també va acollir la representació d.una comparsa emparentada amb la coneguda avui dia com moixiganga de Lleida. De fet, Sanmartí va fer ús explícit d.aquesta veu, encara que també es podria interpretar que, de manera genèrica; per l.amplitud de significats que abraça.

Segons Sanmartí, la seva vestimenta va allunyar-se de la humil dels ‘balls blancs.. Aquest marcar distàncies delata la pretensió dels intèrprets de voler-hi patentitzar un estatus diferenciat. Les robes triades van seguir la moda i els excessos de l.època, del segle XVIII, tot i prescindir-se de la casaca ineludible. L.adopció d.un patró contemporani també pot assenyalar la joventut de l.activitat. L.absència d.un substrat profund no sol encotillar; en aquest cas, l.haver d.uniformar-se de blanc: “vestidos uniformes, con chupa y calzon de indiana de diferentes colores, guarnecidos de tafetanes en todas sus costuras, medias de seda, zapato blanco, y gorros altos á modo de turbantes, adornados ricamente con varias joyas de plata, y oro”.

Aquestes robes són la jupa (“chupa”) i els calçons (“calzon”), els precedents de l.armilla i els pantalons d.avui dia. La jupa era una mena jaqueta, oberta pel davant i tancada de dalt a baix amb botons o betes. Pel darrere tenia una costura al mig i quedava oberta per la part baixa. Amb mànigues llargues, aquestes van desaparèixer en el transcurs del segle. Els calçons eren uns pantalons curts, que arribaven des de la cintura fins els genolls. Les cames s.acabaven de cobrir amb unes mitges.

Les teles citades per aquestes peces són també les contemporànies. Seda per les mitges. Indiana –cotó estampat o pintat– i guarniments de tafetà (vions) per les costures de les jupes i els calçons. La indiana va fer fortuna a finals del segle XVIII arran de l.escassetat del lli; per les guerres amb França i Anglaterra –d.on provenia–.

Els homes es calçaven els peus amb sabates tancades; a Lleida es concreta de color blanc. Uns “gorros altos á modo de turbantes” van distingir encara més l.abillament dels moixiganguers; ornamentats exageradament amb penjolls platejats i daurats (“varias joyas de plata, y oro”).

Sanmartí va dir-ne poc de la coreografia: “una divertida mogiganga, compuesta de quince jovenes, [...] que al compás de una música armoniosa, executaba figuras muy divertidas, llevando en las manos, unas veces arcos de flores, y otras antorchas de cera encendidas”.

La impressió, però, és que connecta amb la informació recollida per Fernando Tarragó Pleyan sobre la moixiganga de Lleida. Un treball de camp, encara avui dia de consulta obligada, que va sumar el testimoni de dos antics balladors: Miquel Auge, “Lo Gaitero”, –també sonador– i un altre d.anònim (F. Tarragó Pleyan: 1948); per les coincidències en vestuari, número aproximat de components i utilització de torxes i cèrcols.

No tots els quadres de dansa executats el 1802, de tota manera, han de correspondre.s amb els recopilats per Tarragó, “por las continuas transformaciones e interpolaciones que al correr de los años ha sufrido su representación”, com també va apuntar Tarragó. Tarragó va adonar-se de l.adopció de motius “de otras danzas adaptadas a esta con ánimo de mejorar el conjunto representativo [...] a los últimos veinte años del siglo pasado [segle XIX], momento en que sus directores, a base de influencias extrañas, aparta[ro]n y mutila[ro]n de la danza cuanto les parec[ió] impropio o falto de espectacularidad o de gracia, sin tener en cuenta el verdadero y primitivo sentido de la danza”.

La “fidelidad y pureza” indicada per Tarragó situa la “moixiganga” com a dansa que escenifica la passió i mort de Jesucrist. Els quadres reben el nom de misteris i els balladors els executen pujant els uns sobre els altres amb la única ajuda del propi cos. La manifestació és pròpia del Camp de Tarragona, del Penedès i d.algunes poblacions limítrofes –Igualada, la més significativa–, l.àrea primigènia dels balls de Valencians i dels castells a casa nostra. Els quadres que van mantenir aquest discurs a Lleida eren els “altars” i “l.enterro”. La música, també. Tal com bé Tarragó va puntualitzar.

Una de les incorporacions coreogràfiques en el transcurs del segle XIX va resultar la bastida d.una torre hominal, “como apoteosis final de la moxiganga”, valent-se els moixiganguers de les seves habilitats ja apresses per enfilar-se –un fenomen que també cal aplicar als moixiganguers igualadins–. Una evidència que constata la crònica de Sanmartí, com també Tarragó va observar; els Valencians i la moixiganga apareixen diferenciats el 1802.

El diumenge, són citats al camp del Nàstic. Al matí, havent de treure el nas durant el 3er Festival d´Atlestime i Gimnàstica. La premsa va anunciar d´aleshores: “Figuran en el programa los ya famosos Xiquets de Tarragona” (Tarragona: 1926). Els Xiquets no van fer-hi cap finalment. La pluja va obligar a suspendre tot el programa.

A la tarda, el temps sí va permetre que amenitzessin la mitja part de l´encontre amistós de futbol entre el Nàstic i l´Europa: “Durante el descanso, los ‘Xiquets de Tarragona. levantaron sus arriesgadas torres, muy limpiamente, no regateándoles el público ni aplausos ni óbolos” (Tarragona: 1926). Resulta curiós constatar la connexió dels castellers –encara que interessada- amb una activitat, l´esport, que va dur la desafecció i la reducció de recursos cap a les manifestacions de carrer a les dècades anteriors.

L´anada de colles castelleres tarragonines al camp Nàstic va esdevenir habitual d´aleshores ençà durant força temps els dies de castells. De fet, hi han referències d´actuacions similars en d´altres poblacions en anys anteriors. Perquè els castellers ho trobaven agraït i profitós; podien presenciar el partit de franc i, sobretot, fer-hi molta bossa –la canalla passava la safata- aprofitant la concentració de tants veïns. Els clubs també se´n beneficiaven, donat que els castellers entretenien el públic durant l´estona morta de la mitja part.

A més, tampoc no comportava massa feina als castellers, ja que hi duien construccions poc compromeses. Així, el Xiquets de Tarragona devien plantar castells de sis senzills i pilars de quatre aquell diumenge del 1926, com en d´altres ocasions posteriors; també era el seu sostre en aquell moment, tal com assenyala una entrevista d´un més enrere de Ricard Anguela a Francesc Bigorra Guasch i Esteve Pomerol Calbet, dos dels seus dirigents (Tarragona: 1926)

La gasetilla següent apunta incongruentment què van assolir-hi: “A la mitja part, els castellers dels ‘Xiquets de Tarragona. feren una demostració aixecant el ‘tres de set., dos ‘espadats. i un castell, pujant els pilans formats amb l´execució dels quals es guanyaren grans aplaudiments” (Tarragona: 1926). El tres de set havia de ser de sis; els dos espadats, de quatre; i el castell, un dos o un quatre de sis, com a molt.

La premsa, d´altra banda, també va esmentar que “los ‘Xiquets de Tarragona. levantar[í]an los típicos castells en distintas calles de la ciudad y el tradicional ‘ball de bastonets. lucir[í]a sus habilidades” el mateix diumenge, en ocasió de la celebració del cinquantè aniversari de la societat coral tarragonina “L´Ancora”. La cita va bastir-se al voltant d´una trobada de cors de Clavé d´arreu (Diario de Tarragona, Tarragona: 1926).

La ressenya dels actes tan sols hi recull la reunió dels grups corals i l´actuació del ball de bastons. Als castellers, no se´ls anomena fins l´endemà: “El lunes por la mañana [entre dos quarts de deu i dos quarts d´onze], aunque el tiempo mostrábase también lluvioso, se procedió por el Ayuntamiento al descubrimiento de la làpida que ha dado el nombre de José A. Clavé a la que fué calle de Oriente. / Al acto asistieron los coros, en cuya comitiva figurava la artística carroza construída por ‘El Ancora. y que fué muy celebrada; también vimos a los ‘Xiquets de Tarragona. y el típico ‘ball de bastonets.” (Diario de Tarragona: 1926).

Un film sobre l´efemèride, projectat dies després, el divendres 9 de novembre al cinema “Coliseo”, devia impressionar la presència castellera (Tarragona: 1926); a banda d´una fotografia, ja publicada, de la col·lecció del tarragoní Ramon Ribas Ballester.

Els Xiquets de Tarragona van treure més suc de les bodes d´or de “L´Ancora”, atès que van lligar-hi una actuació a Igualada, la seva primera fora de casa. El cor “La Llàntia” d´Igualada, un dels presents a Tarragona, va cridar-los perquè també participessin en el seu 50è aniversari, el 5 de novembre següent, diumenge.

Unes línees del periodista Lluís Pascual Moles a la premsa de l´Anoia hi confirma la seva assistència: “Una de les notes típiques del dia, fou la dels ‘Minyons de Tarragona. quins recorregueren els carrers de la Ciutat, realitzant espadats, castells i torres, donant animació i alegria al veïnat” (El Sol de Tous: 1926).

Pascual també va estar al cas que van entretenir-hi l´espera del tren especial que transportava a bona part dels coristes convidats: “A les deu i quart del matí, a la Plaça de Catalunya s´hi trobava congragada una munió de gent perteneixents a totes les classes socials, quina, impacienta esperava l´arribada del nostre simpàtic ‘carrilet. el quin per no desmentir, allò del seu ‘salvo error u omisión .en matèria d´exactitud d´hores d´arribada, seguint la norma natural, feu sa entrada a la ciutat portant només que uns 35 minuts de retràs; menys mal que els ‘Minyons de Tarragona. que vingueren a visitar-nos per a donar més lluïment a les festes, fent amb equilibri i llestesa espadats, torres i castells, les que realitzaven al só de ses gralles i timbals, distregué bon xic al públic durant el llarc temps que duien esperant” (El Sol de Tous: 1926).

Artur Servitje Claramunt, el corresponsal a Igualada de La Vanguardia, també va parlar-ne: “alternando con audiciones de sardanas y evoluciones que han practicado primorosamente los ‘Xiquets de Tarragona., se ha dado un concierto por las entidades corales, tomando parte 300 coristas y ante la espaciosa plaza de la Constitución, en que se calculaban más de cinco mil espectadores” (La Vanguardia: 1926).

La celebració va aplegar una vintena de cors de Clavé –entre ells “L´Ancora” de Tarragona- i els Xiquets de Tarragona, com la de “L´Ancora” a Tarragona; i, a més, la cobla “Iluro” de Mataró. La jornada, doncs, va reunir tres activitats, referents nacionals avui dia: els cors de Clavé, els castells i les sardanes. Les dues darreres, les convidades a la festa, provinents de zones distintes de Catalunya i amb recorregut paral·lel fins a convertir-se en icones de casa nostra.

Els Xiquets de Tarragona, pel seu cantó, van treure més rendiment de l´excursió, doncs, van establir contactes per tornar-hi per la festa major, coincidint-hi la inactivitat de la moixiganga local, l´expressió dels castells a la població. Francesc Bigorra i Esteve Pomerol, dos dels seus capdavanters, ja citats, van adreçar-se a la comissió organitzadora per mirar de materialitzar-ho a l´edició següent. El 19 de juny de 1927, van escriure per recordar “como ya seserca la fiesta mayor de esta de Ygualada nosotros tenemos mucho gusto pode el venir a ser las torras que ya quedamos que el mes de Junio para escribirles” (ACAN). La presència va ocórrer el 1928 finalment.

La crisi dels moixiganguers anava en correspondència a l´estat de l´activitat castellera arreu. El gruix de la població estava magnetitzada per d.altres propostes –esportives, lúdiques o culturals- després de dècades de discursos sobre el suposat anacronisme, inutilitat i ignomínia dels exercicis del seguici.

En aquest context, la darrera actuació d´una moixiganga igualadina, a cura de la Colla Vella, va succeir el 1923 per la festa major d´Igualada. La comissió de festes, a més, va desestimar el 1926 la proposta de Joan Bertran Guix –un antic moixiganguer- que hagués pogut fer pujar als igualadins al carro de la Renaixença Castellera, valent-se d´ells mateixos, com a Tarragona i al Vendrell. Aleshores, Bertran va plantejar d´emparaular-hi “una Mogiganga; si puede de Igualada y si no forastera” (ACAN).

Un dels moments algids del programa de Xirgu va esdevenir el 10 de setembre al teatre barceloni Barcelona despres de representar-s´hi La dama boba, la primera funcio; de la companyia aquella temporada a Catalunya. Aquell vespre, Xirgu, Federico Garcia Lorca –qui va encarregar-se d´adaptar el llibret de Lope de Vega- i Cipriano Rivas Cherif –director i assessor literari de la companyia- van constatar l´e;xit de l´empresa havent de saludar al pu;blic des del prosceni del teatre.

Garcia Lorca va romandre a Catalunya mes temps aquella tardor, seguint al costat de Xirgu, i, com ha escrit Antonina Rodrigo a Garcia Lorca en Cataluña, “Esta etapa en tierras catalanas fue para Lorca un tiempo pleto;rico de vivencias, de actividad cultural, de exitos, de contactos con gente ano;nima a traves del vehiculo de su voz fisica y poetica” (A. Rodrigo: 1975).

La seccio; Els dies i els fets del tarragoni Lluis de Salvador Andres al Diari de Tarragona –n´era el director- de l´edicio; de l´11 de novembre patentitza la prese;ncia i aquests anhels del poeta a casa nostra el 1935. El text recull la conversa del periodista tarragoni amb Garcia Lorca i Rivas Cherif el vespre del dimecres 13 de novembre, entre les bambolines del Teatre Salo; Modern de Tarragona –a la Rambla Nova-, despres d´escenificar-s´hi tambe La dama boba –la companyia de Xirgu va actuar en diverses poblacions catalanes despres de triomfar a Barcelona-. Aquesta noticia ha estat divulgada per Jordi Rovira Soriano recentment, mentre la teniem als fogons (La Vanguardia: 2010).

Lluis de Salvador va dissenyar l´entrevista al voltant de la funcio; teatral. Pero els dos entrevistats van encaminar-la a subratllar la seva atraccio; per Tarragona. Ambdo;s van confessar que van aprofitar l´estada per redescobrir “les pedres venerables de la Tarraco antiga”, doncs, coneixien la ciutat i la seva demarcacio; des de feia temps.

Garcia Lorca, per la part que aqui pertoca, a mes, va voler impressionar-hi les seves sensacions sobre la festa de Santa Tecla, havent-s´hi imbuït com un mes setmanes abans en la darrera edicio; de la celebracio;. De Salvador ja tenia coneixement de l´excursio; d´amagatotis del poeta el darrer 23 de setembre per revelar-li Xirgu. Garcia Lorca devia aprofitar el descans de la companyia teatral aquell dia. La gent de Xirgu continuava al Teatre Barcelona, ara interpretant Yerma del mateix Garcia Lorca (La Vanguardia: 1935).

Lluis de Salvador va relatar aixi, del tot seduït, la immersio; de Garcia Lorca a la festa: “Rivas Cherif s´aparta uns moments del nostre grup per atendre certs detalls que requereixen la seva intervencio;. Garcia Lorca ens explica –ja Margarida Xirgu ens n´havia parlat fa dies- les seves petites aventures d´aquell dia de la darrera festa major, de Santa Tecla, que ell va venir ‘sense dir res a ningu;., a passar a Tarragona. / Aquell dia Garcia Lorca va captar espiritualment tots els matisos de la Tarragona antiga i moderna. Carrers, muralles, edificis, paisatges, temples, museus. I va captar, tambe, l.ambient de la festa major essencialment popular representada per les pompes religioses de la Seu, la tipica processo; i les notes folkloriques dels nans, els Xiquets de Tarragona, les gralles, el ball de bastons ... / En parlar-nos de tot aixo, el poeta o, millor, les paraules del gran poeta, tenen en ne;ixer dels seus llavis, una vibracio; que evoca pregones delectances. Sobretot, quan ens diu que barrejat entre els populars concurrents al cafe; de La Unio;, va voler asseure´s al costat dels grallers, per tal d´interrogar-los, de descobrir-los l´anima propia i l´anima del seu Art. La gralla i la tonada genuïna va fascinar Garcia Lorca, ell que ha fet un pelegrinatge al traves d´Espanya i ha estudiat el seu tresor folkloric. O per aixo, precisament” (Diari de Tarragona: 1935).

Aquestes ratlles, doncs, testimonien la ja coneguda passio; de Garcia Lorca pel folklore i la mu;sica –l´ambient musical familiar va encaminar-ho- que van dur-lo a valorar l´autenticitat i la riquesa de les realitzacions artistiques en funcio; de la vige;ncia d´un posit de tradicio; popular. Emparant-se en aquesta conviccio;, no ha d´estranyar que se submergis en tota mena d´estudis etnografics, entre d´altres, el Cancionero musical popular español del seu mestre el catala Felip Pedrell Sabate, o que s´atanses amb qui, independentment de la seva condicio; social, li pogues transmetre de primera ma aquest llegat –com els grallers cridats a Tarragona per Santa Tecla-.

Tambe, la seva sensibilitat cap el conjunt d´here;ncies culturals de l´Estat Espanyol, a difere;ncia de molts dels seus contemporanis com ell de fora de Catalunya –malaraudament, aixo darrer encara perdura-. Antonina Rodrigo tambe presenta un altre exemple fefaent de la mira ampla del poeta mitjançant el testimoni del sitgeta Josep Carbonell Gener, impulsor i director de L´amic de les Arts; una de les millors revistes d´avantguarda de l.Estat Espanyol, publicada a Sitges entre el 1926 i 1929. Aquest recordava que “Para asombro y vergüenza nuestra [...] ninguno de nosotros conocia enteras las letras de la canciones catalanas. Nos arrancabamos todos, coreando las primeras estrofas, pero al final Federico se quedaba solo. Se sabia todo el cancionero de Pedrell. Seguramente, a traves de [Manuel de] Falla [tambe mestre i amic de Garcia Lorca], que habia sido discipulo del compositor catalan” (A. Rodrigo: 1975).

Garcia Lorca va admirar les evolucions dels elements del seguici aleshores vius a Tarragona: el Magi de les timbales, els gegants, els negritos, els nans, el ball de bastons i la Colla Vella dels Xiquets de Tarragona. Qui va poder informar-li sobre les caracteristiques de l´ofici de graller i, en especial, sobre el Toc de castells van ser les colles dels Astons i dels Romeas de Vilovi. Les que van actuar en aquella ocasio;. La primera, acompanyant els gegants, segons reporten els comptes de la festa; la segona, els castellers, tal com confirmen les fotografies.

La formacio; habitual dels Astons el 1935 era integrada per Josep Mestre Mestre, Carnisser de Roda, de Roda de Bara; Isidre Borrut Coll, Sant Vicenç, de Sant Vicenç de Calders; Josep Mercader Ramon, Asto;, del Vendrell; i Pau Mercader Valls, Salvet, de Torredembarra. Respectivament, primera, segona i veu baixa –els tres amb gralles llargues-, i timbal (B. Fontanals: 1996).

Els Romeas de Vilovi van reunir a dos grallers amb gralla seca i un timbaler. Seguint aquest ordre, Josep Nin Mañe, de ca la Noia, de Sant Jaume dels Domenys; Sebastia Sendro;s Fontanals, Ros de les Cabanyes, de les Cabanyes; i Bonaventura Almirall Puig, Tabola, de Vilobi del Penede;s (B. Fontanals: 1996).

1.- El cronista cita de forma literal el conegut text de Masdéu (1783) sobre els titans:

“he visto con mis propios ojos en Tarragona ciertas danzas populares que cada año se renuevan y se llaman lengua catalana ‘Els Titans., o sea ‘Bailes de lo Titanes., acaso, según pienso porque en ellos, subiendo unos hombres derechos y manteniéndose de pie sobre los hombros de otros, se representa o la pretendida estatura gigantesca de los Titanes o aquella hazaña portentosa de haber colocado un monte sobre otro, como otras tantas gradas para escalar el cielo”.

Aquest llibre es va publicar només 17 anys abans de l’actuació que estem comentant i a partir d’aquest fragment va sorgir la teoria que relacionava el ball de titans amb l’orien dels castells. Els principals impulsors d’aquesta teoria van ser Albert Bonet (1926) i Jordi Morant (1967, 1976), però Joan Amades (1934, 2001) va demostrar que no era certa, perquè el ball de titans no feia construccions humanes.

2.- La crònica parla de diverses “danzas de Valencianos”, que nosaltres interpretem com a “balls de valencians”. De fet, el cronista anomena sistemàticament “danzas” tots els balls del seguici popular. En cap moment no utilitza els termes “castell” ni “sostres de gent”

3.- Aquests balls feien “torres”, que són clarament descrites com una mena de construcció humana. Pel que fa a la seva tècnica, coneixem diverses descripccions del segle XIX i principis del XX que expliquen que tenien un nombre decreixent de persones per pis.

4.- Pel que fa a la seva alçada, la crònica diu literalment “hasta el número de siete, y a veces más”. Alguns comentaristes es neguen a creure que els balls de valencians que veiem fer torres de 3 pisos a les nostres festes majors pogués aixecar torres de 7 pisos, i s’aferren a una teòrica “frontera entre els sis i els set pisos” (Bertran 1997).

A mi em sembla poc coherent creure’s un text quan ens interessa i qüestionar-lo quan contradiu les nostres idees preestablertes. A nivell tècnic, les dues muixerangues d’Algemesí fan l’alta de 6, que podem considerar una mena de torre, i no veig cap motiu perquè no hi puguin afegir, algun dia, un pis més. A nivell històric, el 1814 un ball de valencians va fer a Reus torres de sis i set homes un sobre l’altre.

5.- Els balls de valencians van actuar de “motu propio”. Això contradiu la teoria de l’origen gremial de l’origen dels castells (Morera 1909), perquè a finals del segle XVIII hi ha diversos balls de valencians desvinculats dels gremis.

El Xavier Güell, comentant aquesta notícia al seu blog, parla d’un possible control o censura de la gent poderosa sobre el seguici popular, però resulta forçat aplicar-ho a algú que actua per pròpia voluntat.

Com hem d’interpretar aquesta participació voluntària? Actuar sense contracte de cap gremi vol dir dependre de la capta, i aquesta només està garantida si el ball és espectacular.

La part positiva d’anar per lliure era la possiblitat de fer més actuacions fins a inventar-se el concepte de “temporada” durant la qual els balladors assagen i actuen de forma continuada.

Al seu torn, la regularitat d’actuacions i la importància de balladors experimentats va reforçar el concepte de “colla”, que es va fer més estable que als altres balls.

Coneixem diverses notícies de festes, a partir de 1724, on hi va actuar més d’un ball de valencians. Això és una raresa per a qualsevol altre ball (quin interès té veure diversos balls de bastons, de gitanes, etc?). L’actuació de més d’un ball de valencians és es deu a l’existència de diverses colles i a que fan moltes actuacions. La seva conseqüència és que hom comparava les seves construccions i, tard o d’hora, porta a la rivalitat.

El resultat és conegut: el 1770 s’assoleix el primer castell de sis pisos i el 1802 (o abans) les primeres torres de 7. No hi ha cap dubte que el públic considerava que aquestes construccions eren espectaculars.

6.- El cronista conclou explicant que les torres són més segures del que semblen: de vegades cauen, però normalment no hi ha lesions importants. Això sol no demostra l’existència de pinyes, però tothom sap que caure damunt de la pinya té uns resultats molt diferents que caure per terra.

7.- La frase “que se considere como remotísimo el peligro, sobretodo al estar acostumbrados á mirarlo” reforça aquests últims punts i deixa entendre que ja hi havia aficionats experts en la matèria. Es ben sabut que els espectadors novells creuen que els castells són molt perillosos, però els experimentats saben que les caigudes no són ni tan probables ni tan greus com sembla.